Tuberculosi: 100.000 infectats nous cada any a Espanya, el 80% sense diagnosticar

El bacteri de la tuberculosi infecta cada any 100.000 persones a Espanya, però el 80% dels casos no es diagnostiquen mai. Catalunya i Galícia són les úniques regions que tenen un pla de detecció i control específic de la malaltia. Els especialistes reclamen fa anys un pla estatal i assenyalen que només així es reduirà el nombre de malalts. Els esforços dels investigadors com Pere-Joan Cardona, cap de la Unitat de Tuberculosi de Catalunya i professor col·laborador dels Estudis de Salut de la UOC, se centren a desenvolupar un tractament efectiu per via oral i una vacuna terapèutica.

Segons Cardona, la tuberculosi continua sent una «malaltia discreta». Un terç de la humanitat la pateix i pràcticament el 99% dels afectats no en són conscients. D'aquest terç, un 10% desenvoluparà la malaltia i al voltant d'1,8 milions de persones moriran. El 95% dels casos de mortalitat es donen a països en vies de desenvolupament.

Coincidint amb el Dia Internacional de la Tuberculosi que se celebra el 24 de març, el doctor insisteix que cal visibilitzar-la. «És una sort tenir tuberculosi a casa nostra, perquè es pot tractar», afirma. El primer pas necessari és tenir protocols de detecció precoç i això, ara per ara, només passa a Catalunya i Galícia. Fa anys que la comunitat científica reclama un pla estatal. Només així s'aconseguiria rebaixar-ne la incidència que, segons dades del 2014 del Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC), és de 10,85 per cada 100.000 habitants. Lluny dels Països Baixos (4,89), Alemanya (5,56) o França (7,36).

El cas d'Espanya, subratlla Cardona, és greu perquè el problema rau en la diagnosi que no es fa. Per tant, la xifra oficial de malalts no es correspon amb la realitat, segons l'OMS.

800 nous casos anuals a Catalunya

A Catalunya cada any es diagnostiquen 800 casos nous però, a diferència del que passa a la resta de l'Estat, hi ha el programa de detecció precoç que funciona de manera molt eficient, ja que apunta directament als punts calents. Bàsicament zones com Ciutat Vella, a Barcelona, on hi ha una incidència de 120 malalts per cada 100.000 habitants, gairebé sis vegades la mitjana de la ciutat. Fa trenta anys que l'Agència de Salut Pública de Barcelona treballa intensament per identificar casos en aquest punt calent perquè, segons Cardona, davant la discreció de la malaltia, calen polítiques molt actives per a la identificació, diagnosi i tractament.

Es treballa en un nou tractament oral

La comunitat científica assumeix que el contagi de la tuberculosi no es pot evitar i centra els esforços a desenvolupar una vacuna per a evitar-la i en tractaments més eficients que permetin la curació en un temps menor que l'actual, que és de sis mesos. Precisament, el metge va impulsar i lidera des del 1997 la Unitat de Tuberculosi Experimental a Catalunya i va contribuir al desenvolupament de la vacuna RUTI.

Actualment, el seu equip treballa amb dos consorcis europeus (TBVAC2020 i EMITB) per trobar una nova vacuna (nova vacuna terapèutica, un cop infectat no evolucioni). D'altra banda, també han fundat dues empreses derivades de l'Institut Germans Trias i Pujol: Archivel i Manremyc, per desenvolupar la vacuna terapèutica RUTI i el probiòtic per minvar el risc d'adquirir tuberculosi activa (Nyaditum resae).

El cas del probiòtic, assenyala Cardona, neix d'una necessitat estratègica. Com que es tracta d'un suplement alimentari presenta diversos avantatges respecte de la vacuna: se subministra per via oral, és barat i molt estable a la temperatura i la humitat dels països tropicals, sense requerir cadena de fred. De fet, ja hi ha un projecte per a distribuir el tractament massivament a alguns països.

Finalment, també s'investiguen mètodes de diagnosi més senzills, similars al VIH, que només necessita l'anàlisi de sang.

La tuberculosi es transmet per via aèria i afecta als pulmons, per tant, tothom es pot infectar. Ara bé, hi ha tres factors que determinen que una persona desenvolupi la malaltia: casos d'immunodepressió, factors genètics i casos de sobrereacció a la infecció, que s'agreuja amb el tabaquisme o la diabetis, entre altres.

Curs d'especialització a la UOC

Algunes d'aquestes qüestions es tracten en el curs d'especialització «Clinical Tuberculosis Management» de la UOC, dirigit pel mateix Cardona i que ofereixen els Estudis de Ciències de la Salut. «Està adreçat a estudiants d'arreu del món, inclosos els països endèmics», explica la coordinadora i bioquímica Carme Carrion.

Cardona assenyala que busca donar una visió pragmàtica del maneig del malalt tuberculós. De fet, un dels punts diferencials és que es promou la recerca activa dels estudiants i se'ls convida a desenvolupar projectes de recerca pilot per resoldre problemes locals amb ajuda d'un tutor.