23/11/15

«La tecnologia farà baixar els preus de l'ensenyament, com ha fet en tants altres sectors»

foto: uoc/roger cassany

Foto: UOC/Roger Cassany

Burck Smith ,

Si la inversió en tecnologia redueix els costos en tots els sectors, per què en el camp de l'ensenyament els preus pugen? Aquesta és la pregunta que Burck Smith, director general i fundador de StraighterLine, empresa proveïdora de cursos universitaris per internet als Estats Units, es va fer fa ja més d'una dècada. Convençut que l'aplicació adequada de la tecnologia ha de servir per a millorar la vida dels ciutadans, tant qualitativament com econòmicament, va fundar primer Smarthinking i, després, StraighterLine, dues companyies d'ensenyament per internet. Tenia el propòsit de demostrar que, efectivament, la innovació tecnològica també pot beneficiar, en tots els sentits, l'ensenyament. Ha estat a Barcelona convidat per la Càtedra UNESCO d'Educació i Tecnologia per al Canvi Social i hem parlat amb ell de l'estratègia de StraighterLine, de tecnologia, del futur de l'ensenyament i de com internet pot, també, fer baixar els preus en l'ensenyament.

Si la inversió en tecnologia redueix els costos en tots els sectors, per què en el camp de l'ensenyament els preus pugen? Aquesta és la pregunta que Burck Smith, director general i fundador de StraighterLine, empresa proveïdora de cursos universitaris per internet als Estats Units, es va fer fa ja més d'una dècada. Convençut que l'aplicació adequada de la tecnologia ha de servir per a millorar la vida dels ciutadans, tant qualitativament com econòmicament, va fundar primer Smarthinking i, després, StraighterLine, dues companyies d'ensenyament per internet. Tenia el propòsit de demostrar que, efectivament, la innovació tecnològica també pot beneficiar, en tots els sentits, l'ensenyament. Ha estat a Barcelona convidat per la Càtedra UNESCO d'Educació i Tecnologia per al Canvi Social i hem parlat amb ell de l'estratègia de StraighterLine, de tecnologia, del futur de l'ensenyament i de com internet pot, també, fer baixar els preus en l'ensenyament.

Com funciona StraighterLine?

StraighterLine no és res més que una via diferent de la convencional per a començar la carrera universitària de manera assequible, sense matrícules abusives i amb un risc molt baix. Oferim seixanta assignatures per internet que comencen amb un període de prova, gratuït. Després cada assignatura costa 99 dòlars al mes i, si es fa sencera, 49 dòlars més. La matrícula de cadascuna d'aquestes assignatures pot costar en una universitat nord-americana més de 5.000 dòlars. Hi ha molta diferència i nosaltres volem ajudar a canviar aquesta tendència i a fer baixar els preus de l'ensenyament universitari dels Estats Units fent un ús profitós de la tecnologia.

Però StraighterLine no és una universitat...

No, en realitat som un proveïdor privat de cursos universitaris. I no oferim cap carrera sencera. Però en canvi tenim convenis amb les universitats i les assignatures cursades amb nosaltres tenen la mateixa validesa i es poden convalidar íntegrament. Si un estudiant fa una assignatura de Psicologia o d'Economia amb nosaltres, la pot convalidar directament amb l'assignatura de la seva carrera i a la universitat on està matriculat. Tenim acords amb més de cent universitats dels Estats Units i oferim seixanta assignatures, que solen ser comunes a moltes carreres i que formen part dels primers cursos. Enguany ja tenim vint mil estudiants, que poden cursar una part de la carrera per internet i a un cost molt assequible.

Com va sorgir la idea?

Jo tinc formació en polítiques públiques i m'interessen tant l'ensenyament com la tecnologia. Em vaig fer la pregunta següent: per què els preus en l'ensenyament universitari pugen en lloc de baixar si cada vegada tenim més tecnologia? És a dir, malgrat el creixement tecnològic i l'ús que se'n fa en el sector de l'ensenyament, els preus de les universitats pugen, mentre que en qualsevol altra indústria, quan fem servir la tecnologia, els preus baixen. Per què en el cas de l'ensenyament és diferent? Aquí hi ha un problema, em vaig dir. La resposta a la qual vaig arribar és que l'ensenyament no funciona com la resta de mercats. En altres mercats, l'aparició de la competència faria baixar els preus, però en el mercat universitari costa molt d'esdevenir un nou competidor: cal obtenir una acreditació especial i oferir carreres senceres. Per tant, és impossible d'entrar en el mercat universitari com a nou competidor.

Però vosaltres ho heu fet, oi?

En certa manera. És a dir, un cop entès que el mercat és diferent, vam fer dues reflexions. La primera: els cursos per internet són econòmics, no costen tants diners com els cursos presencials. Els únics costos són el temps dels professors, la qualitat dels continguts i el programari necessari per a distribuir aquests continguts. Tot plegat és molt més econòmic que una aula presencial en una universitat. El que vam decidir a StraighterLine va ser oferir cursos en línia a preus justos i ajustats. I vam decidir que, en lloc de ser una universitat, podíem establir relacions amb les universitats i garantir la transferència de crèdits. Hi vam començar a pensar el 2008 i des del 2010 no hem parat de créixer.

Com ho vau fer perquè les universitats acceptessin la vostra proposta? No us veien com a competidors o intrusos?

Sí, al principi va costar. Ens feien dues preguntes. La primera: per què sou tan econòmics? Una mateixa assignatura pot costar 5.000 dòlars en una universitat i 150 o 200 amb nosaltres, mentre que els crèdits són els mateixos i amb la mateixa validesa. Les universitats ens deien: hi deu haver algun problema, no pot ser tan econòmic. I nosaltres els dèiem: no fem res de diferent, només fixem preus ajustats als marges. La segona pregunta que ens feien: quin interès hauríem de tenir les universitats per a treballar amb vosaltres? La resposta va resultar ser senzilla: les universitats gasten molts diners per atraure alumnes, per fer màrqueting. Un conveni amb nosaltres podia ser un valor afegit, una via d'atracció. Només fem unes quantes assignatures, o sigui que si un estudiant tria una determinada universitat perquè sap que pot començar fent dues o tres assignatures amb nosaltres i la resta presencialment, a la universitat li surt a compte.

És a dir, al principi les universitats us refusaven i ara us veuen com un valor afegit?

Sí, exacte. Hem passat de ser una amenaça a ser un valor afegit per a les universitats, sense haver canviat res en la nostra manera de fer. Va costar fer-los entendre que StraighterLine podia esdevenir un element de màrqueting per a la competència entre universitats. De fet, ja ha passat, perquè per a una universitat establir un conveni amb nosaltres és gratuït, i poden dir als estudiants potencials per a captar-los que tenen l'opció de cursar algunes assignatures per internet a costos molt més reduïts. El 2010 teníem quatre universitats associades, i ara en tenim cent. De mica en mica són les mateixes universitats les que vénen a nosaltres i fins i tot ens envien estudiants que tenen dificultats econòmiques per a pagar les matrícules. Tant universitats com estudiants han anat entenent que el nostre model és d'alta qualitat, que funciona, que és flexible i que és assequible. I, en el fons, fem una cosa encara millor: fem pressió per abaixar globalment els preus.

Penseu que en l'ensenyament succeirà el mateix que ha passat en altres mercats com la música, els viatges, etc., en què la tecnologia ha redefinit el mercat i ha acabat reduint-ne els preus?

Si en ensenyament no ha passat fins ara, és perquè hi ha barreres que no hi ha en altres mercats. Efectivament, la tecnologia farà baixar els preus de l'ensenyament, com ha fet en tants altres sectors. Pensem en la indústria dels viatges: hi havia milers d'agències de viatges per a vendre bitllets d'avió i estades en hotels; ara en queden poques i pràcticament no hi va ningú perquè es pot fer tot per internet i més econòmicament. Els intermediaris han desaparegut. Ara els consumidors van directament a la font. Ha passat en els viatges, en les finances, en l'allotjament, en els taxis, etc. Però en l'ensenyament universitari els intermediaris són les universitats tradicionals, que continuen controlant el mercat en un sistema regulador molt complex. L'ensenyament universitari és un mercat molt subvencionat i regulat, per això aquest canvi motivat per la tecnologia i que ha d'acabar abaixant els preus arriba tard.

I quan arribarà aquest moment?

És qüestió de temps. I atenció, ja hem vist l'aparició amb èxit dels MOOC o cursos en línia oberts i massius de proveïdors d'assignatures com nosaltres, iTunes U, etc. Acabarà passant i això forçarà a canviar també la regulació. Fixeu-vos que els models de negoci amb més èxit en l'àmbit dels serveis s'han desenvolupat en mercats que han lluitat per regularitzar més bé les polítiques públiques: Über en els taxis, RBnB en els hotels, etc. Potser aquests negocis tenen elements no sempre positius, però obliguen a canviar regulacions i a abaixar preus. I això és interessant. Penso que són canvis inevitables; el que cal fer és ser creatius en la manera de regular-los. En qualsevol cas, prohibir-los no és la solució.

Com oferiu les assignatures per internet? Amb quin sistema i amb quins professors?

Dividim el rol del professor universitari en tres àmbits. És a dir, cada assignatura és dissenyada i preparada per un professor expert. El seguiment quotidià del curs, el fa una figura diferent, un tutor. I hi ha una tercera figura que assessora l'estudiant en tot moment. És un sistema que funciona molt bé i és molt ben considerat pels estudiants.

Pel que expliques, s'assembla molt al sistema de la UOC, no?

Sí, exacte. De fet, el sistema de la UOC és absolutament innovador i l'hem seguit des del principi. És un sistema contrastat, que també es fa servir en altres universitats a Europa i als Estats Units. Nosaltres vam voler fer un pas més i sense ser una universitat oferir cursos universitaris amb el beneplàcit de les universitats. Al cap de poc van aparèixer els MOOC i l'ensenyament per internet va explotar. I, a més, és en un context en què la distinció entre universitats i assignatures ofertes per proveïdors com nosaltres, als Estats Units, es dilueix.

Heu pensat de treballar amb universitats de fora dels Estats Units?

Espero fer-ho, però depèn molt de com el mercat universitari és construït a cada país, com és regulat, subvencionat, etc. Si en un país hi ha un sistema públic d'universitats, totalment subvencionat, el nostre model de negoci pot semblar inoperatiu, però també és cert que els pressupostos canvien i el diner públic destinat al sistema universitari s'ha reduït en general. Això és el que ha passat al Regne Unit, per exemple, on les matrícules s'han duplicat o triplicat. Tinc entès que a l'Estat espanyol també ha passat en menor mesura, tant en la pública com en la privada. Si els preus pugen, nosaltres o organitzacions com la nostra hi podem tenir un paper.

La tecnologia canvia els mercats, però també pot canviar la manera com aprenem i ensenyem. Les noves generacions estan més acostumades a aprendre mitjançant internet?

No tinc la resposta, però és cert que el meu fill mitjà toca cançons de rock fantàsticament amb la guitarra només a partir de guies de YouTube. Jo penso que la gent aprèn quan està motivada. Per tant, cal treballar la motivació. Si un alumne està pendent del Facebook en una escola mentre el professor explica pot ser un senyal que hi ha alguna cosa que no fem bé del tot. Potser el professor ha de canviar la manera d'ensenyar i potser fins i tot ha de fer ús de la tecnologia per a ensenyar d'una manera més motivadora i, per tant, eficaç.

Hi ha experiències educatives que denotin aquest canvi en la manera d'ensenyar?

Actualment hi ha un debat interessant sobre models educatius que advoquen per un sistema en què els alumnes estudien la teoria, les classes magistrals, a casa, per mitjà de vídeos o lectures, i en canvi a l'aula hi fan els deures, els exercicis. En aquest cas la figura del professor canvia: passa a ser un coach. Per a mi té força sentit. Potser caldria posar l'accent a l'aula en la interacció social i la pràctica més que no pas en les funcions acadèmiques. A l'aula poden fer debats en grup, treball en equip, exercici de pensament crític..., coses que a casa no són tan fàcils de fer per a tothom. I a casa, en canvi, es poden formar des d'un punt de vista teòric aprofitant la tecnologia. Ho trobo un debat interessant i, de segur, en sentirem a parlar els anys vinents.

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits