«He constatat en primera persona que entrar en contacte amb l'Estat Islàmic per internet és ben senzill»

Els atemptats de París han posat el terrorisme gihadista al centre de l'actualitat mundial. I han constatat, una vegada més, que aquest és un terror diferent, amb característiques pròpies que el fan, alhora, més imprevisible i brutal. Una de les particularitats de les organitzacions gihadistes -amb l'Estat Islàmic al capdavant- que els grans experts i analistes mundials assenyalen és l'ús que fan de les noves tecnologies i d'internet. La captació de nous membres, la difusió propagandística de les accions més salvatges i el finançament mitjançant el comerç d'armes, de petroli o d'obres d'art són accions gihadistes que tenen lloc, sobretot, a internet. Per tant, com a societat, és quasi obligat indagar en la resposta de preguntes com ara: quines estratègies utilitzen els gihadistes a internet? Quines xarxes fan servir? Com els podem detectar?

Els atemptats de París han posat el terrorisme gihadista al centre de l'actualitat mundial. I han constatat, una vegada més, que aquest és un terror diferent, amb característiques pròpies que el fan, alhora, més imprevisible i brutal. Una de les particularitats de les organitzacions gihadistes -amb l'Estat Islàmic al capdavant- que els grans experts i analistes mundials assenyalen és l'ús que fan de les noves tecnologies i d'internet. La captació de nous membres, la difusió propagandística de les accions més salvatges i el finançament mitjançant el comerç d'armes, de petroli o d'obres d'art són accions gihadistes que tenen lloc, sobretot, a internet. Per tant, com a societat, és quasi obligat indagar en la resposta de preguntes com ara: quines estratègies utilitzen els gihadistes a internet? Quines xarxes fan servir? Com els podem detectar?

Des d'un punt de vista efectiu, utilitza tot el potencial que ofereix internet tant en el fons com en la forma. És a dir, tenen un ventall ampli de missatges, amb diferents finalitats, i, a diferència d'altres activitats terroristes que hem vist en el passat, els gihadistes no tenen cap problema d'utilitzar tots els canals de les noves tecnologies, des de xarxes socials fins a aplicacions per a mòbils, programació, continguts audiovisuals, etc. S'han adonat que els seus missatges tenen molt més impacte quan utilitzen les claus de comunicació modernes i occidentals que no pas si utilitzen les vies més tradicionals.

Anomeno cibergihad el gran entramat de comunicacions que tenen. Tenen comunicacions específiques per a la captació, altres per a la propaganda del terror, altres de seducció per a dones, nens, adolescents, etc. Fins i tot en tenen per a adults acabalats, en forma de missatges filosòfics de salvació acompanyats de promeses de molta opulència: moltes cases, dones, cotxes, etc. Això demostra que tot aquest ventall es basa en una activitat frenètica mitjançant internet i en un coneixement més que notable de les claus que fan arribar a les víctimes.

Sí, aquest concepte és de l'analista David Barrancos. El fet és que són molt bons a l'hora d'utilitzar Twitter, i saben molt bé quins missatges són els més compartits i per què, quines etiquetes funcionen en cada moment, encara que no tinguin a veure amb el seu missatge, etc. Però per a això no fa falta estudiar cap carrera. Durant el mundial del Brasil, per exemple, van llançar missatges gihadistes amb les etiquetes més utilitzades del mundial del Brasil. Van obtenir una difusió brutal, només per les etiquetes que van fer servir. Això demostra que es prenen seriosament la seva activitat a les xarxes i que saben què fan. Són tecnologies barates, fins i tot gratuïtes, cosa que fa que siguin una eina propagandística molt eficaç del terror, en aquest cas.

Sí, i de fet ho fan. Però malgrat els controls intensos de seguretat de les empreses i dels governs, la mateixa naturalesa d'aquestes tecnologies permet esquivar aquests obstacles i arribar a un públic de milions de persones. I, a més, l'Estat Islàmic ha demostrat una capacitat d'adaptació espectacular en l'ús de les noves tecnologies. El 2014 hi va haver un canvi de tendència: anteriorment tenien una activitat molt cridanera, amb perfils amb molts seguidors, amb una capacitat de difusió molt alta, però fàcilment detectable per la policia o per les mateixes empreses com Twitter. Aquests perfils van acabar tancats. Aleshores els gihadistes van canviar de patró i, des del 2014, la seva activitat és molt més subtil, amb perfils amb menys seguidors i que per definició són molt més difícils de detectar, encara que no pas impossible. Per exemple, quan es van començar a tancar perfils gihadistes de Facebook, el que van fer va ser moure's a una altra xarxa social molt en auge, anomenada Diaspora. Diaspora té la particularitat que és una xarxa social de programari lliure i descentralitzat, cosa que multiplica per mil la dificultat de detectar-ne i identificar-ne l'activitat. Aquest és només un dels exemples de la capacitat d'adaptació del gihad i de la importància que l'organització dóna als seus encarregats de comunicació i d'informàtica.

Com deia, hi havia comptes -i encara n'hi ha- completament salvatges, descarnats, en què publiquen fotos d'assassins, actes terroristes, etc. Aquests són identificables fàcilment. Però després hi ha comptes lícits que s'alineen amb els principis dictats pels gihadistes. A Twitter passa cada vegada més. Hi ha molts comptes que fan tribut o homenatge a grans emirs del terrorisme modern. I aquest compte ja no és tan fàcil de tancar. Per exemple: tu fas un compte que repassa la vida de Stalin. Per tant, has de parlar dels camps de concentració, de les ètnies massacrades a la Unió Soviètica, etc. Això pot ser considerat història, una manera lícita de difondre aquests missatges per a explicar la història. Ells ja no utilitzen de manera massiva i caòtica els mitjans de difusió, sinó que els saben fer servir.

Sí, s'ha demostrat que molts dels membres del centre de comunicacions de l'Estat Islàmic han tingut formació en universitats i centres occidentals. De tota manera, cal fer-hi una puntualització: una gran part dels membres de l'Estat Islàmic són jordans, i Jordània és un país amb un cert nivell de desenvolupament i d'educació. No tots els terroristes s'han format a la Sorbona de París. I, a més, no parlem de física quàntica. Qui més qui menys pot aprendre molt de pressa com funcionen les xarxes socials i optimitzar-ne l'ús. Això sí, l'Estat Islàmic té molt clar que la comunicació i la informàtica són clau: els periodistes, els reporters i els informàtics de l'Estat Islàmic estan molt més ben pagats que els soldats, per exemple. El cap de comunicació té tracte d'emir. El més interessant és que amb aquesta aposta han aconseguit projectar una imatge de l'Estat Islàmic que jo penso que no es correspon amb la realitat. Jo considero que l'Estat Islàmic és molt més dèbil del que pensem.

Sí, no són tan potents com ens volen fer creure. També fan coses malament des d'un punt de vista de la seva estratègia, però saben vendre una imatge de molta força, perquè el seu terror és extrem i saben difondre molt bé aquesta espectacularitat esgarrifosa a la xarxa, una sang freda que abans no els coneixíem. El perill és que a aquests continguts que difonen a internet hi pot accedir tothom i, per tant, cal ensenyar i educar la gent perquè entengui que són continguts perillosos, que són gent perillosa.

Bé, és una pregunta prou complicada. A veure, bombardejar Síria no és la solució. És típic d'Occident respondre amb més bombes cada vegada que hi ha un atac. I no dic que no s'hagi de fer, però ja ha quedat clar que el model aplicat a l'Iraq no ha funcionat. Cal esmerçar més esforços en educació, prevenció i polítiques de conciliació tant a Occident com als països en conflicte. En aquests països, per exemple, molts infants tenen familiars que han mort al conflicte. Si no es fan bones polítiques, aquests nens o adolescents poden acabar essent terroristes, perquè probablement seran temptats amb altres estratègies. Aquesta és la seva força. Això sí, oferir una bona educació i desenvolupar unes bones polítiques de conciliació val molts diners. Però ho hem de fer.

De dues maneres: per una banda, hi ha els comptes que presumeixen de pertànyer a l'Estat Islàmic i que ofereixen formar-ne part sense embuts. És molt senzill: jo, de fet, em vaig posar en contacte amb un d'aquests captadors, que tenia diversos comptes amb aquest propòsit.

Sí, trobar-lo va ser relativament fàcil. Són membres captadors que comparteixen continguts i que contínuament t'ofereixen l'opció d'unir-te a ells. I, d'altra banda, hi ha els rastrejadors, que són els que es posen en contacte amb les víctimes, no a l'inrevés, com en el meu cas. Us en poso un exemple: una periodista francesa es va fer passar per una dona musulmana i, en un perfil fals que ella mateixa havia creat amb aquest propòsit, deia que se sentia molt sola, maltractada per la societat on vivia, i durant quatre o cinc dies va publicar diversos missatges de caràcter gihadista. Es van posar en contacte amb ella immediatament. Tenen els radars sempre preparats per a saber amb qui han de parlar, on i quan. I, en aquest escenari, tenen molt clar l'objectiu. Així, doncs, té molt més sentit que es fixin en joves francesos musulmans, per exemple, que no pas en persones de mitjana edat del nord d'Itàlia, per posar-ne un altre exemple. Això ho tenen molt afinat.

La infranet és una internet paral·lela molt superior, en mida, a la internet convencional que tots utilitzem. Serveix, per exemple, de gran base de dades i té com a particularitat que no deixa rastre, cosa que, en essència, és positiva. Però dins de la infranet hi ha una part petita -que proporcionalment és efectivament molt petita, però molt cridanera- que és el web fosc (dark web); és a dir, un espai on caben les drogues, la prostitució, la compravenda d'armes, etc. I en aquest espai l'Estat Islàmic té un gran univers per a delinquir i hi ha un mercat negre brutal per a comprar armes, per a crear fòrums de captació, etc. Si internet ja té un cert anonimat, imagineu-vos la infranet!

Doncs resulta que és molt senzill. No cal cap formació específica; jo mateix ho he pogut fer. Hi ha diverses maneres, però n'hi ha prou baixant-se el navegador Tor, per exemple. Però que ningú no s'escandalitzi, la infranet no és dolenta per ella mateixa! Jo estaria en contra de tancar-la. El que cal, una vegada més, és educar els ciutadans perquè sàpiguen on són i sàpiguen consumir continguts per internet. Jo hi he pogut accedir amb molta facilitat i he constatat que entrar en contacte amb les xarxes gihadistes per mitjà d'internet és ben senzill. Ho pot fer qualsevol persona. L'únic que em diferencia de la resta és que jo tenia un objectiu, feia una recerca, però tothom ho pot fer. És a dir, he trucat a una porta i se m'ha obert. El que passa és que jo no l'he passada. Ara, qui vulgui la pot passar, i per això la feina que tenim ara és bàsicament de prevenció, sobretot en el camp de l'educació i del sentit comú. Cal desmitificar l'Estat Islàmic, perdre'n la por i, alhora, educar les nostres societats perquè ningú no passi aquesta porta.

No, no he passat por, però sí que he consumit els continguts més salvatges que pot crear l'ésser humà, i això ha condicionat les meves relacions i la meva vida quotidiana. I m'ha fet pensar: si algun adolescent, per exemple, consumeix tot això, no sé com pot reaccionar; pot ser molt perillós. Per això, ho reitero, cal esmerçar totes les energies en l'educació.