«Molts diputats del Parlament de Catalunya estudiàvem a la UOC»

Pere Vila fa vuit mesos que presideix la Diputació de Girona, càrrec que el fa treballar els set dies de la setmana de sol a sol, per això aquest semestre no s'ha pogut matricular de cap assignatura del grau de Dret que fa a la UOC. Així i tot, ha fet un forat per venir a la seu de la Universitat de l'avinguda del Tibidabo, a Barcelona, i concedir-nos aquesta entrevista. M'explica que la política és una etapa de la seva vida, però ja fa vint anys que s'hi dedica! Ha estat alcalde de Llançà i diputat al Parlament de Catalunya, on va descobrir que molts altres diputats també estudiaven a la UOC. Actualment en excedència, és director d'una escola d'hostaleria de Figueres. En un futur vol ser advocat, com la seva filla adolescent. I també té un fill, de vuit anys, que el que valora més del seu pare és poder fer uns xuts plegats.

Pere Vila fa vuit mesos que presideix la Diputació de Girona, càrrec que el fa treballar els set dies de la setmana de sol a sol, per això aquest semestre no s'ha pogut matricular de cap assignatura del grau de Dret que fa a la UOC. Així i tot, ha fet un forat per venir a la seu de la Universitat de l'avinguda del Tibidabo, a Barcelona, i concedir-nos aquesta entrevista. M'explica que la política és una etapa de la seva vida, però ja fa vint anys que s'hi dedica! Ha estat alcalde de Llançà i diputat al Parlament de Catalunya, on va descobrir que molts altres diputats també estudiaven a la UOC. Actualment en excedència, és director d'una escola d'hostaleria de Figueres. En un futur vol ser advocat, com la seva filla adolescent. I també té un fill, de vuit anys, que el que valora més del seu pare és poder fer uns xuts plegats.

Era el grau que més s'ajustava a la meva feina. En aquell moment estava a punt d'entrar al Parlament de Catalunya i era conscient que, malgrat que feia molts anys que em dedicava a la política, requeria un coneixement més ampli de la Constitució espanyola, de l'Estatut de Catalunya... I a l'hora de fer lleis, em calia tenir un discurs que no fos a escala municipal.

No tenia disponibilitat horària, la meva feina requeria presencialitat i, per tant, no podia anar a la universitat, i la UOC reunia els requisits convenients per a poder desenvolupar l'estudi i continuar treballant.

Després de vint anys sense estudiar, la UOC va significar un canvi. Però m'ho vaig agafar amb calma. El sistema d'ensenyament el trobo encertat perquè si tot ho fiem als exàmens finals sense fer una preparació prèvia difícilment me'n sortiria, perquè el dia a dia se'm menja i hauria d'estudiar un parell de dies abans; i aquesta no és la manera.

En canvi, amb les avaluacions contínues, et vas introduint des del primer moment i és més senzill. Tot i que cal dir que hi ha molta càrrega de feina i has de dedicar-hi força hores a la setmana.

L'altre punt fort és la facilitat que la UOC et dóna de marcar-te el teu camí d'estudi i aprenentatge.

I, finalment, destaco l'encert de les respostes dels tutors i dels professors i la col·laboració entre alumnes.

Deixa'm pensar... A veure, com que m'examino a Girona o a Salt, em trobo molta gent que em coneix, em reconeix i em pregunta com em va, com porto les assignatures...

La sorpresa va arribar quan treballava al Parlament, perquè vaig descobrir que dels 135 diputats que érem, n'hi havia molts que estudiàvem a la UOC!

T'adones que la UOC està molt implantada, i en molts àmbits.

Amb molta humilitat, he de dir que m'he sorprès a mi mateix. Era un estudiant que amb poc esforç ho aprovava tot. I després de vint anys tenia el dubte de dir: «T'hi sabràs posar?».

També és veritat que el pas dels anys et dóna una cosa imbatible que quan ets adolescent no tens. I és que ets aquí perquè vols, no perds el temps, et concentres i intentes aprendre de seguida el que llegeixes.

Estudio els vespres i de vegades contesto respostes de la PAC entre reunió i reunió.

Sí, ho valoren molt. La meva filla, que té 16 anys, veu molt bé que estudiem. A més, també vol fer Dret. Fins i tot té un punt incentivador: si tu et prepares coses pots incentivar que ells també ho facin. El nen, que té 8 anys, pensa en altres coses. Algun dia que m'ha preguntat què faig i li explico que faig una PAC, em respon: «Quan acabis, anem a jugar a pilota».

És un dia a dia farcit de reunions, actes, esdeveniments, desplaçaments... Surto de casa a les 8 del matí i torno entre les 10 de la nit i la 1 de la matinada. I els caps de setmana és precisament quan més feina es fa perquè és quan els ajuntaments de la demarcació fan més actes, per tant, són set dies a la setmana i moltes hores al dia. Pensa que a les comarques gironines hi ha 222 municipis!

La Diputació de Girona va ser la fundadora de la UNED a comarques gironines fa 40 anys. També col·laborem amb la UdG, que amb els anys s'ha convertit en un referent. Hi hem establert una col·laboració franca, compartim espais, tenim un parc científic en què tenim un organisme autònom a dins, formem part de la fundació com a patrons... Per tant, tenim relació amb el món universitari des de la fundació de les universitats a terres gironines.

Sí, molt. Precisament amb la UOC estem preparant una formació per als treballadors. La formació forma part de l'ADN de l'Administració.

Acabar el grau per a poder-me especialitzar en Dret Administratiu i obrir despatx tan aviat com pugui. Tinc clar que els darrers anys de la vida laboral els vull dedicar a l'advocacia, perquè la política és una època. De fet, ara estic en excedència, perquè sóc director d'una escola d'hostaleria a Figueres, per tant, el més segur és que quan acabi la meva etapa política hi tornaré. El que passa és que això ho deia fa vint anys i encara hi sóc!

Un espai abstracte però que quan t'hi endinses és més a prop del que sembla, perquè hi ha milers d'alumnes i uns professors amb qui t'envies correus virtuals però que saps que són persones molt properes, que estan al dia de tot i que t'ajuden constantment.

No vaig fer res d'especial, només assistir a l'estrena i ajudar l'Ajuntament de Girona econòmicament, com a Diputació. Era un fet extraordinari i hi havíem de col·laborar...