• Compartir
  • Escoltar
  • Imprimir

Entrevistes
Entrevistes

Entrevista amb Roger Gomis, professor ICREA a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona

«La metàstasi no succeeix a l'atzar»

Foto: Battista/Minocri, IRB Barcelona
Foto: Battista/Minocri, IRB Barcelona
13/10/2016 / Per Nereida Carrillo

Roger Gomis dedica cada dia a investigar sobre un fenomen força desconegut que preocupa molt la societat: la metàstasi. És doctor en bioquímica; l'any 2002 va marxar amb una beca postdoctoral als Estats Units per fer recerca al laboratori de Joan Massagué, al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center. Ara continua la seva investigació a Catalunya, com a professor ICREA a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, on dirigeix el grup «Growth control and cancer metastasis». Gomis va estudiar Ciències Empresarials a la UOC, una formació que li ha servit a l'hora de posar en marxa Inbiomotion, l'empresa amb què intenta portar al mercat un biomarcador per a predir la metàstasi de l'os en càncer de mama.

Què coneixem avui dia de la metàstasi?

Coneixem molt poca cosa. Fins fa pocs anys era una cosa oblidada. Tothom es concentrava a tractar el tumor primari fins que ens vam adonar que el que matava eren les metàstasis. Fa deu anys comença l'interès per intentar comprendre la metàstasi. En paral·lel, canvien les tècniques que tenim. Aleshores és quan ens trobem en una situació d'un cert progrés, però estem molt lluny dels tractaments. De fet, només existeix el tractament de la metàstasi de l'os.

Quins aspectes clau de la metàstasi ens cal conèixer per a evitar que sigui mortal?

Ens falta entendre per què passa i, en particular, per què passa en cadascun dels teixits. Som més conscients que la metàstasi no succeeix a l'atzar: el càncer de mama té una predisposició per a anar a l'os, el melanoma ocular va principalment al fetge... En el moment que entenem per què es produeixen les metàstasis i sobretot identifiquem quins pacients i quins tumors primaris faran metàstasi, aleshores podem intentar donar un tractament dirigit i específic.

Quan podrem tenir més fàrmacs contra la metàstasi?

Als anys 70 Nixon va declarar la guerra contra el càncer i als 90 van sorgir les primeres teràpies específicament dirigides contra aquest tipus de tumors. Tenim una distància de quinze o vint anys de recerca per a començar a tenir els primers fàrmacs. Amb la metàstasi, l'any 2000 va ser un punt d'inflexió. Hem de calcular vint anys per a poder tenir els primers fàrmacs potents que siguin específics contra la metàstasi.

A partir de la recerca, vas fundar una empresa, Inbiomotion, per comercialitzar uns biomarcadors que puguin predir les metàstasis òssies en el cas de càncer de pit. En quin punt del procés esteu?

Volem intentar validar el nostre biomarcador amb assajos clínics. Si som capaços d'identificar aquelles pacients de càncer de mama que, quan se'ls extirpa el tumor, podem predir si faran metàstasi a l'os o no, podrem suggerir als metges tractar amb aquests fàrmacs per prevenir les metàstasis. Hem fet el primer assaig clínic per validar la troballa i ara estem preparant-ne un segon de confirmatori.

També investigueu sobre el càncer de còlon. Quins progressos s'hi han fet?

En el càncer de còlon hem estudiat la jerarquia en el procés de metàstasi. Les metàstasis en càncers de còlon primer van al fetge i després van al pulmó. Intentem entendre de manera molt acurada les bases que permeten aquest doble mecanisme, sobretot perquè avui en dia quan el càncer de còlon s'ha escampat al fetge, si la lesió no és molt gran, s'ha descobert que, si s'opera, estàs millorant la probabilitat de vida del pacient enormement. S'ha generat la necessitat d'entendre i poder controlar la metàstasi del pulmó, perquè quan el càncer de còlon arriba al pulmó, ja no hi ha res a fer. El que hem entès són les bases moleculars de per què passa això.

En el futur, les immunoteràpies seran la solució?

Les immunoteràpies són una gran revolució. De cop i volta, els metges tenen unes teràpies que no només milloren la supervivència dels pacients, sinó que curen. És efectiu en melanoma, en càncer de pulmó i en aquells tumors que tenen un alt percentatge de mutacions. Aquestes teràpies el que fan és que es reactivi la resposta del sistema immunitari contra el tumor. Els primers assajos clínics estan en melanoma i en pulmó. I ara això s'ampliarà a altres tipus de tumors com el d'ovari o alguns tipus de càncer de mama. A pulmó i melanoma s'aplica de manera rutinària. La resta encara no estan aprovats i per tant encara estan en fase experimental.

El que hem descobert és que aquests fàrmacs funcionen, però, malauradament, no en tots els pacients. Tenim un altre repte: entendre per què no funcionen en tots els pacients. Els tumors són unes entitats que tenen variabilitat genètica. Cada tumor acaba sent com una espècie pròpia. S'introdueix el concepte de selecció darwiniana: els tumors estan en continu canvi i tenen la capacitat d'adaptar-se allà on van. Hem d'entendre què fa que s'adaptin millor a cada lloc perquè si no, no els podrem controlar mai.

UOC

Foto: Battista/Minocri, IRB Barcelona

Diu que una de les principals causes de l'augment dels casos de càncer és que vivim més anys. Per què?

El càncer és una malaltia associada a alteracions genètiques que es produeixen quan hi ha un envelliment. Quan envellim, tenim més riscos de tenir mutacions, senzillament perquè les cèl·lules s'han dividit més vegades. Els teixits tenen més probabilitats de cometre errors i un d'aquests errors pot donar un càncer.

Com t'ha servit la teva formació empresarial en la UOC per a la teva companyia de biomarcadors?

M'ha servit molt. Vaig estudiar empresarials quan feia el doctorat. Les coses no em sortien al principi i a casa em van fer una recomanació: que em preparés per si havia d'anar al món comercial. Vaig estudiar en hores perdudes, el model de la UOC em va funcionar. Quan vam tenir una idea que tenia aplicabilitat, com que tenia aquests estudis, vaig poder fer d'emprenedor: identificar les fortaleses i debilitats, entendre el món dels emprenedors, el finançament... Això em va permetre transformar aquesta idea en un projecte i pensar inversions professionals.

Creative Commons. Alguns drets reservats
Aquest text està subjecte -llevat que s'indiqui el contrari- a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons. Pots copiar-lo, distribuir-lo i transmetre'l públicament sempre que citis l'autor i Universitat Oberta de Catalunya (UOC), no facis un ús comercial i no en facis obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca.