29/11/16 · Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació

«L'ús de les tecnologies per a estudiar depèn del context, no pas de l'edat»

Lynn S. Connaway , investigadora sènior de l'OCLC i presidenta de l'ASIS&T

Com cerquen informació a internet els usuaris, quins recursos utilitzen, per què aposten per unes tecnologies i no per unes altres... són algunes de les preguntes que es fa diàriament Lynn S. Connaway, investigadora sènior de l'OCLC i presidenta de l'Association for Information Science and Technology (ASIS&T), associació sense ànim de lucre que congrega estudiants i investigadors de Ciències de la Informació. Connaway, juntament amb Eva Ortoll, Josep Cobarsí i Agustí Canals, del grup de recerca KIMO, inscrit als Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, ha entrevistat estudiants i docents de la UOC i d'altres universitats europees per identificar i saber en quines circumstàncies i per quins motius els individus utilitzen sistemes i serveis per a comunicar-se i accedir a la informació. Aquest estudi trasllada a diverses universitats europees el projecte Digital Visitors and Residents, recerca que es va dur a terme fa un temps amb estudiants dels Estats Units i el Regne Unit.

Com cerquen informació a internet els usuaris, quins recursos utilitzen, per què aposten per unes tecnologies i no per unes altres... són algunes de les preguntes que es fa diàriament Lynn S. Connaway, investigadora sènior de l'OCLC i presidenta de l'Association for Information Science and Technology (ASIS&T), associació sense ànim de lucre que congrega estudiants i investigadors de Ciències de la Informació. Connaway, juntament amb Eva Ortoll, Josep Cobarsí i Agustí Canals, del grup de recerca KIMO, inscrit als Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, ha entrevistat estudiants i docents de la UOC i d'altres universitats europees per identificar i saber en quines circumstàncies i per quins motius els individus utilitzen sistemes i serveis per a comunicar-se i accedir a la informació. Aquest estudi trasllada a diverses universitats europees el projecte Digital Visitors and Residents, recerca que es va dur a terme fa un temps amb estudiants dels Estats Units i el Regne Unit.

Quanta gent ha participat en la recerca?

Als Estats Units i al Regne Unit van ser 73 persones, que és un nombre molt alt d'entrevistes qualitatives. Aquí, a la UOC, han estat 34 persones, a la Universitat Carlos III de Madrid, 30, i a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, 20. En total, 157. Les hem dividit en quatre fases educatives: l'últim any d'institut, el primer d'universitat, un estadi més avançat del grau universitari i estudiants de postgrau (de màster i de doctorat). D'altra banda, també hem entrevistat representants del professorat de les universitats.

Quines són les principals troballes o conclusions a què heu arribat fins ara?

Durant la primera fase vam seguir el grup de 73 persones durant un període de dos anys i mig, i ens comunicàvem amb ells cada tres mesos. Una de les conclusions principals és que mentre els individus progressen per les diferents etapes educatives no necessàriament incorporen nous dispositius o noves aplicacions. Quan vam començar l'estudi, per exemple, Twitter no era gaire conegut, Facebook començava a ser popular i no se sabia res d'Instagram.

I en aquest període de temps, el panorama ha canviat radicalment?

Sí. Ara, analitzant els resultats de la UOC, la Universitat Carlos III i la Universitat Catòlica del Sagrat Cor, veiem com han penetrat aquestes aplicacions i, especialment, WhatsApp, sobretot a l'Europa continental. En les sessions que anomenem de mapatge (mapping), el que observem és que la gent es cansa o té una sensació de frustració amb determinades aplicacions. Et poden respondre en un interval molt breu de temps que els agrada molt Facebook i, al cap de poc, que l'odien o que els distreu massa. Hi ha casos de persones que abandonen algunes d'aquestes eines durant un mes perquè senten aquesta addicció.

Pots explicar el concepte de resident i visitant, que dóna títol al primer informe de la recerca?

És un concepte encunyat pels investigadors David S. White i Alison Le Cornu per a referir-se al vincle de les persones amb el món en línia. Van establir aquestes categories d'acord amb el comportament. Un visitant és la persona que, per exemple, té amics a Facebook, que llegeix blogs i piulades, però que mai no es farà visible, ni escriurà o cridarà l'atenció. La tecnologia, per als visitants, és una eina. El resident, en canvi, deixa «petjada digital»: obre el seu blog, contribueix profusament a Twitter, ho sabem tot d'ell com a usuari, és molt actiu a la xarxa.

No és una qüestió d'edat, sinó de comportament...

Precisament Prensky, en els seus escrits sobre nadius digitals i immigrants digitals, diu que el comportament té a veure amb l'exposició a una tecnologia determinada. Si agafes, per exemple, el meu cas i la meva edat, jo em vaig formar amb la ràdio o la premsa, però ara gaudeixo d'internet i en sóc usuària. Per això amb aquest estudi el que veiem és que hi ha moltes altres variables, no solament l'edat. Una de les persones més digitals que conec té la meva edat. El context també és un factor important; la tecnologia que utilitzem està molt lligada al moment i a l'espai. I també hi ha intercanvis: gent que actua com a resident en l'àmbit laboral i com a visitant en el personal.

Qui té més bons resultats en els estudis, una persona amb perfil de resident o amb perfil de visitant? Es podria pensar que el resident està més distret...

No necessàriament. Fixa't en l'exemple de la UOC. Els seus estudiants passen moltes hores davant de l'ordinador, estudien en un entorn en línia i no són pitjors estudiants. És realment complicat de determinar. D'una banda, sí que hem observat que molts estudiants, sobretot els que encara no s'han graduat, assenyalen que l'ús d'internet els pot distreure, però alhora reconeixen que, si estan en línia, potser algun company els pot ajudar a resoldre algun dubte.

Als joves els preocupa menys la privadesa que als adults? O hi comença a haver més consciència?

Depèn de l'educació de cadascú en el mitjà en línia. Els més joves són plenament conscients del tema de la privadesa, però a causa de la influència de pares o professors, que els recorden que no han de parlar amb desconeguts a la xarxa, per posar-ne un exemple. Per tant, interpreten la privadesa com un tema de seguretat. També hem observat que la privadesa preocupa més els participants d'Espanya i Itàlia que no pas els dels Estats Units, o com a mínim apareix més en les enquestes. Es pot considerar un factor cultural. Jo, per exemple, em considero resident pel que fa a l'ús d'internet, però mai no expressaré en públic les meves opinions polítiques.

Una altra tendència que observa l'estudi: els estudiants cerquen la informació a Wikipedia i a Google, i sovint es conformen amb el primer o segon resultat. Ha desaparegut l'acció d'anar a la biblioteca?

És una reflexió interessant. Hem de partir d'un punt: les biblioteques no són necessàriament llibres; hi ha moltes més fonts de coneixement. En les respostes de les persones vinculades amb la UOC, la biblioteca va sortir moltíssim com a font d'informació. És un exemple perfecte de biblioteca integrada en la vida acadèmica de la institució. Això és molt poc habitual. Pel que fa a les cerques, molts arriben a Wikipedia perquè sovint és el primer resultat, i el seu raonament és: per què Google m'hauria de donar un resultat erroni com a primera opció?

Ens hauríem de preocupar?

La comoditat és primordial avui dia. Alguns estudiants han respost que els agradaria que Google els donés la resposta perfecta a totes les preguntes. El més important és que sàpiguen distingir el que és fiable del que no ho és. En algunes disciplines, Wikipedia és una eina excel·lent. Aquí és on entren en acció els educadors o el personal de les biblioteques i els gestors de coneixement en general. Hem de crear mecanismes per a facilitar aquest accés al coneixement.

El sistema educatiu no evoluciona a la mateixa velocitat que la tecnologia amb què conviuen els joves. Com podem fer més petita aquesta distància?

L'educació funciona per reacció. S'observa una tendència, li agafa pànic i mira de canviar per a adaptar-s'hi; i quan ho fa, ja hi ha una altra tendència. Segons el meu parer, s'hauria d'actuar d'una manera més proactiva. El canvi tecnològic no ha estat un fenomen que ha tingut lloc de la nit al dia... Avui ja hauríem de posar-nos a estudiar el comportament dels infants de quatre anys; són els estudiants futurs i hem de saber què els atrau, com aprenen, què pensen.

 

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits