Novetats

El grup de recerca que lidera Burguet vol dissenyar un instrument capaç de mesurar l’èxit d’una mediació des d’un punt de vista qualitatiu i no merament quantitatiu. «L’èxit o fracàs d’una intervenció no es pot avaluar tenint en compte només si hi ha hagut acord o no, sinó mirant les competències ciutadanes adquirides després de cada procés de mediació», ha assegurat la investigadora. «Hi pot haver resultats satisfactoris d’un procés de mediació amb acord, però també sense», ha insistit. El coordinador del Servei de Mediació Comunitari de l’Ajuntament de l’Hospitalet, Òscar Negredo, ha detallat en què consistirà aquest instrument i ha parlat de la creació de nous indicadors que mesuren si les persones s’han transformat amb la mediació i que no se centren en el fet de si la mediació ha resolt els problemes.

Educar en ciutadania, autonomia i responsabilitat

Aquesta eina en què treballa la UOC permetrà fer una anàlisi inicial i final dels serveis de mediació de Catalunya. Segons la professora, «la intenció és demostrar que la mediació capacita la població en competències per a la convivència pacífica ciutadana». «Passar de la coexistència a la convivència necessita un aprenentatge de competències per a conviure més harmònicament», ha puntualitzat. Entre els objectius de la recerca hi ha l’optimització de recursos i minimització de costos dels ajuntaments. «L’actuació de l’Administració ha de ser més preventiva i menys d’actuació immediata. No hem d’apagar focs sinó evitar que se n’encenguin. En lloc de posar normes, hem de reduir les legislacions, construir i educar en ciutadania, autonomia i responsabilitat», ha conclòs Burguet davant la idea d’aconseguir la millora de la convivència social a partir del vessant educatiu.

El psicòleg i mediador, i director de Mediació i Convivència, entitat pionera en mediació comunitària a Catalunya, Javier Wilhelm, ha fet un repàs històric de la mediació comunitària a Catalunya. «Hem d’estar preparats perquè els conflictes canvien en moments de crisi i adquireixen més intensitat i més dramatisme», ha alertat. El futur planteja nous reptes, ja que es preveu la intensificació dels conflictes socials el 2012; per això Wilhelm ha apostat per fer recerca, per reconvertir els programes de mediació ciutadana i per repensar les estratègies i tècniques de mediació.

Més inversió en mediació en temps de crisi

«Fa falta mediació, ara més que mai». Així de contundent s’ha mostrat l’alcalde de Sant Pere de Ribes, Josep Antoni Blanco, referint-se a les noves necessitats de mediació ciutadana que sorgeixen arran de la crisi als diferents municipis de Catalunya. En aquesta mateixa línia s’han manifestat la resta de participants. Acadèmics, investigadors, polítics i professionals de la resolució pacífica de conflictes han instat les administracions públiques a invertir en mediació malgrat les retallades pressupostàries.

Una gran part dels ponents han fet referència a l’estalvi a llarg termini que comporta invertir en mediació ciutadana i comunitària. De fet, Josep Antoni Blanco, amb deu anys d’experiència en mediació al seu municipi, ha assegurat: «No ens podem quedar en la mediació dels nombres. Si tenim 30.000 habitants i 100 casos de mediació a l’any, és poc quantitativament parlant. Però què hauria passat si no s’hi hagués intervingut? Quins conflictes ens hem estalviat?».

Al seu torn, l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, ha exposat els principals problemes que ha d’afrontar el seu municipi arran del canvi demogràfic i urbanístic i de la crisi econòmica. La seva administració treballa amb el Servei de Mediació des del 2006, ajudant a gestionar 500 conflictes anuals. L’alcaldessa també ha volgut destacar el paper de la prevenció.

Una nova manera de governar

El regidor de Serveis Socials de Vilanova i la Geltrú, Francesc Sánchez, ha explicat per què, des del seu ajuntament, han apostat per les polítiques de gestió de conflictes: «La convivència es treballa en la llibertat, no amb imposicions municipals». Referint-se a la recerca de la UOC, Sánchez també ha opinat: «No hem d’atendre només als resultats numèrics de la mediació. Tantes persones ateses no ha de ser forçosament igual a tants problemes resolts. S’ha d’ensenyar a la gent una manera diferent de resoldre un problema i donar-los les eines».

Tant Francesc Sánchez com l’alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, han insistit en la necessitat d’educar la ciutadania per a aprendre a resoldre els seus propis conflictes i no acudir sistemàticament a l’Administració quan hi ha un problema. També han considerat positiu el canvi que viu la policia local, entrenada en la resolució de conflictes: «La policia ha de canviar i ha de ser de proximitat, més preventiva i més formada en gestió de conflictes». Segons l’alcalde de Palafrugell, «la mediació és una eina estratègica de la política i implica una nova manera de governar. Els reajustaments pressupostaris per la crisi no poden ser l’excusa per a eliminar la mediació».

La directora del Centre de Mediació de l’àmbit del Dret Privat, Anna Llanza, ha remarcat la gran tradició en mediació comunitària a Catalunya, i ha fet referència a la llei de mediació en l’àmbit del dret privat de Catalunya. La diputada adjunta d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Mireia Solsona, ha apostat per la cultura del diàleg com a «estratègia cabdal per a gestionar conflictes quotidians» i evitar problemes de convivència. I ha fet una crida a treballar conjuntament: administracions públiques, universitats, centres de recerca i professionals del sector. El secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat de Catalunya, Lluís Font, ha apel·lat a «la perseverança, la concòrdia i la centralitat dels reptes» per a dissenyar polítiques que incloguin la mediació. En la seva intervenció, la directora de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Tica Font, ha parlat del rol de la societat civil en la resolució del conflicte polític i la mediació internacional.

Conflictologia a la UOC

El director del Campus per la Pau de la UOC, Eduard Vinyamata, ha recordat que des de la Universitat fa dotze anys que es treballa en l’àmbit de la resolució de conflictes, amb sis màsters de conflictologia, la revista científica Journal of Conflictology, tres grups operatius de recerca en aquest àmbit i un congrés internacional de conflictologia. A més, Vinyamata ha anunciat la pròxima creació de la plataforma professional virtual per a conflictòlegs i professionals de la mediació resoluciodeconflictes.com. «Com a universitat, estem oberts a la innovació; per això creiem que les teories s’han de fer sobre la base de la realitat i trobar solucions pragmàtiques dels problemes», ha puntualitzat el director del Campus per la Pau, que també ha fet referència a la crisi: «En temps de crisi, la mediació no solament ha de servir per a calmar els ànims sinó també per a cercar solucions reals per a les necessitats de la ciutadania».