Actes, jornades i congressos

Conferència a càrrec de Gonçal Mayos, professor titular i coordinador del doctorat  en Història de la Subjectivitat de la Universitat de Barcelona i consultor de l’assignatura d’Història del pensament filosòfic i científic II del programa d’Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya.

Tradicionalment es considerava que la història política social i la història del pensament filosòfic i científic difícilment apuntaven a un procés comú ni plenament unitari. Es venia a dir: una cosa són els “fets” polítics i socials protagonitzats per poderosos agents col·lectius (Estats i els seus governants, guerres, aliances, invasions, grans migracions...) i una altra cosa les “idees” filosòfiques i científiques (invencions –en els dos sentits del terme- o descobriments fets per grans genis sovint en solitud).

Fins i tot quan la resposta era positiva, o bé es destacava la “lògica” molt diversa de l’explicació en cada cas i segons la dinàmica de la disciplina que se n’encarregava (que oposava, per exemple, la perspectiva i treball d’ historiadors i filòsofs), o bé se solia subordinar força trivialment el pensament filosòfic i científic a la política i l’evolució social. Hi havia una unitat força estricta que només provenia del determinisme, bàsicament unilateral, que la societat i la política exercien a través de la ideologia sobre el científic, filosòfic i cultural. Per exemple, cert marxisme considerava que ja gairebé tot estava dit quan es qualificava d’aristòcrata La Rochefoucauld, de petitburgès Kafka o de nazi Nietzsche. Només amb algun matís es considerava que els descobriments de Newton, Rousseau o Watts responien a les condicions polítiques i tecnològiques de la societat burgesa preindustrialitzada i els d’Einstein, Sartre o Ford a la ja plenament industrialitzada.

Aquesta activitat és oberta a tothom, limitada a l'aforament de la sala, i especialment recomanada als estudiants matriculats a Humanitats.