Testimonis d'estudiants

Flexibilitat

Marià Cano Santos

Marià Cano Santos

Estudiant i consultor de CTIC de la UOC
Professor de secundària
Alcanar, Catalunya

Ho confesso: m'agrada aprendre coses noves. Sóc un uocker... Vaig ingressar a la UOC als Estudis d'Informàtica. Feia temps que la idea em rondava pel cap i més d'una vegada havia recomanat al meu alumnat de batxillerat l'opció universitària d'estudis a distància. Finalment vaig decidir provar-ho jo mateix i veure què passava. Ara, després de dos anys, em sento totalment integrat en l'entorn virtual, i identificat amb la filosofia de treball de la UOC. Hi he trobat la qualitat docent, el rigor acadèmic i l'ambient d'estudi que necessito per a compatibilitzar-ho amb la meva vida laboral i familiar. Decididament, si la UOC no existís, caldria inventar-la.

Emma Segura Oms

Emma Segura Oms

Graduada, Empresarials
Treballo en una entitat bancària. També faig cursos de català per a adults
Eivissa, illes Balears

La meva il•lusió era diplomar-me en Ciències Empresarials. La meva realitat era un contracte laboral en una assessoria a jornada partida, classes particulars d'EGB a la tarda i set hores de feina el dissabtes, en un taller de planxadora. A vint-i-dos anys ja vivia sola; les obligacions laborals m'absorbien els horaris de la universitat presencial, on només vaig poder assistir a les dues primeres classes. Donava voltes i més voltes al tema. Havia de trobar alguna manera d'aconseguir el meu objectiu. Érem a la dècada dels noranta. Encuriosida amb la irrupció de les noves tecnologies i les xarxes digitals, vaig descobrir la UOC: la universitat que s'adapta a les particularitats dels seus estudiants. He anat matriculant-me d'assignatures i superant-les amb la dedicació que requereix. Era la meva fita, el meu projecte, la meva il•lusió. M'arribaven comentaris una mica mesquins: «Però si acabaràs a trenta anys!»; «Però si comences a vint-i-tres, on vas a parar!»; «Si és edat d'acabar!» Tinc trenta anys, la setmana passada vaig formalitzar la sol•licitud del títol de diplomada. És una de les millors coses que he fet a la vida. I m'he quedat enganxada a la UOC... Continuarà...

Se m'ha obert el camí de la vida com un ventall cap al futur. La diplomatura em va permetre canviar de feina, entrar al sector bancari. Actualment treballo en una caixa d'estalvis. I sóc escriptora, he guanyat dos premis literaris i tinc tres llibres publicats: un de relats curts i dos contes infantils. Darrerament vaig desenvolupant aquest vessant d'escriptora i, com que també m'encanta fer classes de català, m'estic plantejant la possibilitat de fer Filologia Catalana per la UOC.

Mateo Gonzalez Gonzalez

Estudiant d'ADE i graduat en Ciències Empresarials
Professor de secundària
Empresari
Orense, Galícia

Vaig conèixer la UOC gràcies al meu germà, que tenia companys d'estudi que assistien a la universitat presencial i, alhora, a la UOC. Després de visitar el web i acabar-me de convèncer, m'hi vaig matricular per a poder cursar estudis de música juntament amb una altra carrera, i penso que va ser l'encert més gros de la meva vida. No solament estudio el que jo vull sense haver de renunciar a una de les dues carreres, sinó que adquireixo una formació addicional en les TIC, que avui dia és bàsica. D'altra banda, en les primeres proves de validació i en la jornada de Santiago, he fet amics amb qui em veig habitualment i amb qui comparteixo les meves experiències en aquesta universitat. En resum, la solució ideal per a mi.

Finalment, només vull comentar que, una vegada graduat, vaig decidir continuar els estudis per obtenir una llicenciatura. Penso que amb això es demostra que el meu nivell de satisfacció és òptim i, malgrat que encara hi ha molts aspectes per millorar al campus virtual, no es deixen de banda.

Personalment, finalment tinc el títol que anhelava i, si tot surt com és previst, tindré el segon. En el meu cas és una satisfacció personal molt gran no haver hagut de renunciar a res.