Testimonis d'estudiants

Em vaig casar i vaig tenir dues nenes. Havien entrant a l'adolescència, tot el dia estudiaven i jo sempre estava sola a casa amb el meu marit..., de manera que vaig pensar «Un dia es faran grans i marxaran de casa», i llavors vaig decidir continuar estudiant i realitzar-me com a persona... M'agrada el mètode d'estudi, és quan aprenc més en la meva vida.

Em considero una persona metòdica i perseverant que sempre està fent alguna cosa; si no estudio o investigo, faig algun passatemps per relaxar-me, com viatjar per la xarxa o dissenyar i fer un vestit de temporada. Finalment vull dir que per mitjà dels meus estudis fets a la UOC he comprès, entès i practicat l'educació al llarg de tota la vida: ara sé que no hi ha edat per a estudiar. Quan era molt jove ja vaig estar a la universitat i, per circumstàncies de la vida que un no pot triar, vaig haver de suspendre els estudis, i gràcies a la informació d'un amic que és graduat de la UOC, vaig poder-la conèixer, i m'ha donat l'oportunitat de continuar i realitzar el meu somni de tenir estudis; així, d'aquesta manera, puc ajudar molta gent que conec en el meu pas per aquesta vida.

La UOC m'ha canviat; ara tinc un sentit més crític i tolerant en tots els aspectes de la vida en relació amb els altres (política, social, religiosa, etc.). He après una manera més fàcil d'estudiar, utilitzant l'anàlisi crítica i la investigació en totes les assignatures. També he millorat molt en l'ús de les noves tecnologies. Sense oblidar que m'he posat al dia en l'anglès cursat en aquesta casa. Quant als professors, he de dir que n'he tingut uns quants de molt excel•lents, que han tingut molta paciència i metodologia a l'hora de guiar els meus passos.

La següent perspectiva que tinc després d'haver acabat el màster oficial de SIC, és presentar-me per a aconseguir una plaça per a continuar amb el doctorat de SIC, ja que tinc plans i projectes per a quan ho aconsegueixi.

La UOC m'ha creat una espècie d'addicció. Ara, després d'acabar els estudis de la meva branca professional, i adonar-me de com pot ser de senzill continuar estudiant, m'he decidit a començar... uns estudis que ja no necessito professionalment sinó que m'omplen com a persona; així és com m'he posat de ple en els Estudis de l'Àsia Oriental. Ara estudio una cosa que sempre m'ha interessat molt i pensava que mai no podria fer.

Ara, a més de continuar-me dedicant a la docència des del camp de la informàtica, col•laboro com a expert en Àsia oriental (llengua xinesa, cal•ligrafia i art, economia i negocis…) en diverses institucions locals.

Continuo essent un addicte a la UOC, ja que després d'acabar els estudis sobre l'Àsia oriental, m'he matriculat a Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions, però des que vaig acabar aquests estudis he estat en contacte amb la Xina anualment, participant en cursos d'estiu a Pequín, o establint relacions personals i professionals amb persones molt vinculades amb la Xina en camps molt diferents. És clar que aquests estudis m'han obert un món nou, desconegut, diferent, que m'ha encantat conèixer i viure.

Sempre m'ha impulsat la necessitat de continuar formant-me i m'ha il•lusionat tenir una llicenciatura universitària. Quan vaig conèixer la UOC em qüestionava si seria capaç d'estudiar en un entorn virtual, ja que significava canviar totalment el concepte d'estudi que tenia fins llavors (era un món desconegut). També tenia clar que amb la jornada laboral que tinc era impossible estudiar en una universitat presencial. La UOC per a mi és la universitat que em permet recuperar la vida d'estudiant, acomplir la meva il•lusió (sóc a l'equador de Ciències del Treball), desenvolupar la meva capacitat d'aprenentatge i continuar sorprenent-me amb el mètode d'estudi virtual.

Gràcies, UOC, i a tots els qui fan possible aquest projecte. La UOC m'ha obert la possibilitat de continuar estudiant, sense limitacions, en un entorn favorable per als qui estem molt ocupats per les nostres professions. L'avantatge d'estudiar sense presses, a qualsevol lloc del món, segons la teva capacitat i la teva disponibilitat: és impressionant.

Ja tinc cinquanta anys i, encara que l'edat «no passa debades», estudiar, i encara més en una universitat virtual, et permet tenir el cap, mai més ben dit, contínuament connectat i en moviment.