Coneix la UOC

[2011-2012] Guy Haug

L'espai europeu d'ensenyament superior (EEES), clau d'ocupabilitat i de cooperació internacional

Guy Haug, president del Consell Assessor de l'Institut Internacional de Postgrau de la UOC i expert europeu en avaluació i desenvolupament d'universitats i sistemes d'ensenyament superior.

"El futur consisteix a donar la possibilitat als estudiants de fer allò que a ells més els convingui."

[Lliçó inaugural 2011-2012]

[2010-2011] Francesc Pedró

Entre el conservadorisme i el messianisme: la tecnologia canvia realment el que els estudiants esperen de l'ensenyament superior?

Francesc Pedró, analista sènior de polítiques del Centre per a la Recerca i la Innovació Educativa de l'OCDE (París)

A hores d'ara és ben evident que la tecnologia ha canviat la manera en què les institucions d'ensenyament superior duen a terme les seves activitats, sobretot en els àmbits de la recerca, la gestió i l'administració, la informació i l'oferiment de serveis que resulten fonamentals per a una comunitat universitària, com ara les biblioteques. Les pràctiques de docència i d'aprenentatge no en són una excepció: pel que fa a l'adopció i la integració de la tecnologia en aquests camps, hem assistit a l'aparició d'un ampli ventall d'enfocaments que han contribuït a l'evolució d'un panorama en canvi constant.

[Lliçó inaugural 2010-2011]

[2009-2010] Mustapha Cherif

Els reptes del coneixement: pont o deriva

Per Mustapha Cherif, filòsof, professor de Relacions internacionals i Director dels Estudis Islàmics i Àrabs de la UOC

D'una banda, mentre que l'era de la globalització s'accelera i l'Occident adquireix avantatge en termes científics i de concentració creixent de riquesa i d'instruments de poder, el coneixement de l'altre, dels veïns de la riba sud, és gairebé inexistent. D'altra banda, el món musulmà, malgrat els avantatges que té i el seu caràcter heterogeni, continua políticament subdesenvolupat i no prioritza prou el coneixement. La ignorància és la causa principal dels problemes de desenvolupament, de les dificultats de la convivència, de la feblesa dels intercanvis i dels conflictes. Pel que fa als reptes del coneixement, la responsabilitat és comuna.

[Lliçó inaugural 2009-2010]

[2008-2009] Alfonso Vegara

La planificació urbanística i les seves implicacions en el món en globalització

Per Alfonso Vegara, president de la Fundació Metrópoli

La globalització ha canviat completament l'escala de la intervenció territorial. L'economia global ha generat espais continentals de cooperació econòmica i comerç. Paral·lelament es van crear reguladors internacionals. Anàlogament, cal una cultura territorial que tingui en compte aquestes mutacions macroeconòmiques. La lliçó inaugural del curs 2008-2009 comparteix algunes reflexions sobre què podria implicar aquesta nova cultura territorial i com influiria en els professionals que tracten amb l'entorn construït.

[Lliçó inaugural 2008-2009]

[2007-2008] William J. Mitchell

Ciutats intel·ligents

Per William J. Mitchell, professor d'Arquitectura i Art i Ciències Multimèdia a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT)

A partir d'un recorregut històric per les diferents estructures físiques de les ciutats, arribem al segle XXI, en què les ciutats posseeixen tots els subsistemes crucials dels organismes vius: esquelets estructurals, diverses capes de pell protectora i sistemes nerviosos artificials. En aquest context, per crear la nova intel·ligència de les ciutats, cal combinar el programari amb les xarxes de telecomunicacions digitals, la intel·ligència integrada de manera ubiqua i els sensors i identificadors.

[Lliçó inaugural 2007-2008]

[2006-2007] Mustapha Cherif

Aprendre a conviure

Mustapha Cherif, filòsof i professor de la Universitat d'Alger

Reflexió sobre alguns aspectes de la globalització que poden arribar a generar ?o que ja generen? intolerància, injustícia i infelicitat, i proposa trobar uns valors universals comuns que puguin corregir aquesta situació des de la lògica, la justícia i el seny.

[Lliçó inaugural 2006-2007]

[2005-2006] Derrick de Kerckhove

Els biaixos de l'electricitat

Derrick de Kerckhove, director del Programa McLuhan de Cultura i Tecnologia i professor del Departament de Francès de la Universitat de Toronto

Reflexió sobre les condicions que han fet possible el conjunt de les nostres connexions, sobre l'evolució del llenguatge amb la incorporació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i sobre les noves característiques i conceptes clau de la societat esdevenidora.

[Lliçó inaugural 2005-2006]

[2004-2005] Martin Carnoy

Les TIC en l'ensenyament: possibilitats i reptes

Martin Carnoy, Universitat de Stanford

Anàlisi de l'adequació de les TIC a l'hora de transmetre coneixements, especialment quan els alumnes no estan prou motivats per aprendre i no estan avesats a gestionar la informació que els arriba a partir d'aquestes noves vies de coneixement.

[Lliçó inaugural 2004-2005]

[2003-2004] Erkki Liikanen

L'administració electrònica per als serveis públics europeus del futur

Erkki Liikanen, Comissari europeu per a l'empresa i la societat de la informació

L'administració electrònica pot ajudar el sector públic a atendre dues exigències contraposades: prestar més i millors serveis amb menys recursos. L'intercanvi de bones pràctiques i la cooperació entre administracions en tots els àmbits pot accelerar-ne l'adopció, pot afavorir l'estalvi de costos per mitjà de la reutilització de conceptes i solucions demostrades, i pot accelerar la creació i l'operativitat de serveis paneuropeus per a empreses i ciutadans.

[Lliçó inaugural 2003-2004]

[2002-2003] Juan Manuel Suárez del Toro

Les noves tecnologies, una oportunitat per a l'acció humanitària

Juan Manuel Suárez del Toro, President de la Creu Roja Espanyola

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació són ara una peça insubstituïble per al desenvolupament social i humà, sobretot per la capacitat que tenen d'accelerar-lo.

[Lliçó inaugural 2002-2003]

[2001-2002] Manuel Castells

Internet i llibertat

Manuel Castells, Universitat Oberta de Catalunya

Internet és una creació cultural: reflecteix els principis i valors dels seus inventors, que també en van ser els primers usuaris i experimentadors. És més, en ser una tecnologia de comunicació interactiva amb una forta capacitat de retroacció, els usos d'Internet es plasmen en el seu desenvolupament com a xarxa i en el tipus d'aplicacions tecnològiques que van sorgint.

[Lliçó inaugural 2001-2002]

[2000-2001] José María Mendiluce

Per una orientació progressista de les noves tecnologies, Internet: una revolució tecnològica i apolítica?

José María Mendiluce, Eurodiputat i escriptor

La política del futur en el trànsit d'una societat-individu a aquesta nova societat-xarxa.

[Lliçó inaugural 2000-2001]