Model educatiu

L’activitat d’aprenentatge és la figura central del model educatiu. Per a dur-la a terme, els estudiants compten amb tres elements principals: els recursos, la col·laboració i l’acompanyament.

• Els recursos:
  Comprenen els continguts, els espais i les eines necessaris per a desenvolupar les activitats d’aprenentatge i la seva avaluació.

• La col·laboració:
  És entesa com el conjunt de dinàmiques comunicatives i participatives que afavoreixen la construcció conjunta del coneixement entre companys de l’aula i professors, a través del treball en equip en situacions de resolució de problemes, de desenvolupament de projectes i de creació compartida de productes.

• L’acompanyament:
  És el conjunt d’accions que fan els docents per a fer el seguiment dels estudiants i donar-los suport en la planificació del seu treball, en la resolució d’activitats, en l’avaluació, i en la presa de decisions. A la vegada, és a través de l’acompanyament dels professors que l’estudiant rep un tracte personalitzat, gaudeix d’una orientació permanent al llarg del seu recorregut acadèmic i estableix vincles de relació i de proximitat amb la comunitat educativa.

El model també és flexible perquè és obert a la realització d’activitats d’aprenentatge de tipologia molt diversa, en funció de les competències que es treballen, de l’àmbit de coneixement o del nivell d’especialització de la formació que l’estudiant realitzi.

Això fa que les dinàmiques i recursos que contenen aquestes activitats
hagin de ser també molt diversos, heterogenis, i adaptables a un gran ventall de situacions i necessitats d’aprenentatge. En aquest sentit, la UOC aposta per a posar al servei de l’activitat formativa de l’estudiant els elements tecnològics i comunicatius més avançats, com ara i entre d’altres:

• eines socials que facilitin el treball col·laboratiu (blocs, wikis, marcadors socials, etc,),
• continguts multimèdia que permetin oferir el contingut de forma multidimensional,
• sistemes de comunicació avançats tan síncrons com a asíncrons que facilitin una comunicació àgil, clara i adaptada a cada situació (video-xats, sistemes d’intel·ligència col·lectiva en els fòrums, etc.),
• entorns virtuals 3D basats en els videojocs que permetin interactuar amb persones i objectes simulant situacions reals, o
• l’accés a la formació a través de dispositius mòbils per a afavorir la mobilitat.