Campus Virtual
 
 
 
 
 
Inici > La Universitat > Sala de premsa > Entrevistes > Entrevistes del 2006

Entrevistes

Entrevista amb Susan d'Antoni
"L'ús de continguts oberts és un factor de canvi a les universitats"
Juliol de 2006 / Per Àngels Doñate (UOC)
La canadenca Susan d'Antoni es considera afortunada. A l'inici de la seva carrera va visitar la UNESCO, on va quedar tan impressionada amb el projecte i la feina que s'hi feia que es va dir: "Aquí és on jo vull acabar la carrera". Viu a la capital francesa des de 1991 i treballa a l'Institut Internacional de Planificació Educativa (IIEP) de la UNESCO des de 1995. És una de les expertes en noves tecnologies i ensenyament d'aquesta organització mundial que forma part de les Nacions Unides. D'Antoni presideix l'Institut Virtual de l'IIEP.
Susan d'Antoni treballa actualment en els continguts oberts, tema que l'interessa molt i sobre el qual ha dissertat a la UOC. Els continguts oberts (o recursos educatius oberts) són tots els treballs creatius (articles, fotos, àudio o vídeo) publicats en un format que permet de manera explícita que es puguin copiar i tornar a utilitzar. Els continguts oberts es poden trobar en entorns públics o estar sotmesos a una llicència "oberta", com les que ofereix Creative Commons.


Quins diríeu que són els avantatges que els continguts oberts ofereixen a la comunitat universitària?

Remarcaria primer la diferència entre els avantatges per als estudiants i els avantatges per al professorat. Els primers representen el centre de la tasca universitària, la principal funció de les universitats. Però evidentment, els continguts oberts els pot fer servir qualsevol en un aprenentatge independent, sense necessitat d'estar matriculat a cap institució. Arriba un moment en la vida de les persones en què amb els coneixements que es tenen no n'hi ha prou: l'ensenyament inicial rarament es pot considerar suficient per a tota la vida, sigui com a individus o com a professionals. Per tant, és molt important que tinguem l'oportunitat de continuar aprenent, tant de manera formal com informal. Encara que els fem servir d'una manera informal per a millorar els nostres coneixements, els recursos educatius oberts accessibles des de les universitats normalment tenen un format estructurat. Si els estudiants necessiten qualificacions, aleshores s'hauran de matricular en una universitat. Però, si no, poden aprendre a qualsevol lloc.

Això obre moltes portes als ciutadans de determinats països?

Estic convençuda de la importància d'aquest tipus d?aprenentatge a qualsevol país, però evidentment és més important per als països en via de desenvolupament, on el percentatge de la població que té l'oportunitat d'anar a la universitat és molt baix. Amb els continguts oberts accessibles des d'Internet, hi ha molta més informació disponible per als qui no tenen l'oportunitat d'estudiar a la universitat. Si la persona que aprèn disposa de la infraestructura mínima necessària per a accedir a Internet (i aquest és un punt important!), els continguts oberts poden ser una gran contribució al desenvolupament de les seves habilitats que beneficiaran els seus propis països

I el professorat també se'n pot beneficiar?

Penso que el personal docent se'n pot beneficiar de dues maneres. Ells són els productors de continguts, ja que els desenvolupen i els fan accessibles. Però també són la gent que, a l'hora d'ensenyar, utilitza els materials elaborats pels altres. Fer que els nostres continguts siguin accessibles augmenta el nostre perfil: si pengem la nostra feina a Internet, les nostres idees esdevenen molt més accessibles per als altres. Una de les finalitats de la universitat és crear i difondre coneixement; i aquesta és una manera d'augmentar les possibilitats de compartir nous coneixements. Si tenim la intenció de fer servir feina feta per altres, aleshores disposem de l'oportunitat de buscar informació entre els diversos recursos acadèmics de diferents institucions, amb tradicions culturals i lingüístiques de tot el món molt variades. I aquests coneixements els podem fer servir per a millorar els que ja tenim a l'hora de preparar classes tot adoptant i adaptant el que és rellevant i indicat per a satisfer les nostres necessitats. Aquest procés pot acabar essent molt més efectiu que aquell en què cada acadèmic en diferents llocs del món crea els seus continguts individualment. M'agradaria subratllar, una vegada més, que això pot ser especialment beneficiós per als països en via de desenvolupament, en què el personal docent potser no té accés a recursos significatius, com ara biblioteques.

Algunes institucions podrien no acabar d'entendre aquest plantejament?

Si considerem les universitats com a institucions socials que reben el suport de les societats que serveixen, una iniciativa com aquesta fa el pes. Si les universitats ?obren? els seus continguts, retornen els continguts intel·lectuals a la societat i compleixen llur missió. A la UNESCO considerem que el paper de les universitats és crear nous coneixements, traspassar-los a les noves generacions i oferir un servei a la societat donant-los a conèixer. Compartir els continguts i els coneixements per Internet és una manera de fer un servei a la societat en general i de traspassar fronteres. Això fa de les universitats institucions més obertes. Els recursos educatius oberts seran accessibles internacionalment.

Fins ara només hem vist avantatges, però? quins riscos tenen els continguts lliures o quins problemes impliquen?

Des del punt de vista de l'usuari (estudiant o professor), el gran problema és saber si el material que mirem és d'una qualitat prou bona. Si els materials són d'una institució de prestigi mundial, ens podem fer una idea de la qualitat; però si són d'una institució o d'un acadèmic de qui no sabem gaire res, no sabem què és el que tenim entre mans. Penso que aquest és el gran problema en aquest moment. Necessitem disposar d'algun sistema que ens doni el nivell de qualitat dels recursos educatius oberts a Internet.

Penseu que l'ús d'aquest model portarà canvis en les institucions universitàries tal com les coneixem avui?

I tant! Els canvis són invitacions perquè les institucions repensin i reavaluïn les relacions amb el seu personal docent. L'oferta de continguts lliures i oberts a la xarxa representa un nou model: caldran decisions de noves polítiques i plans, hi ha implicacions legals i es necessiten recursos. Decididament, és un factor de canvi!

Com veieu la UOC en aquest nou panorama universitari?


La UOC representa un model universitari nou, interessant i inspirador. Aquí hi ha dos aspectes: la Universitat està lligada a la societat local, però? té la capacitat i la voluntat de traspassar l'entorn local. Gràcies a aquest model innovador, que després d?onze anys ha demostrat ser efectiu, té l'obligació de contribuir als debats sobre el que altres organitzacions avui consideren nous enfocaments i nous mètodes de servir el qui aprèn. És important compartir el que han après els seus professionals, les seves experiències? Penso que la UOC és un nou model interessant per a institucions amb una visió específica de com es pot fer un servei a la societat.
 

Perfil

  • Experta en temes d'ensenyament a distància i l'ús de les tecnologies en l'ensenyament superior.
  • Actualment és responsable de l'Institut Virtual de l'Institut Internacional de Planificació de l'Educació, centre de formació i recerca de la UNESCO especialitzat en planificació i gestió de l'educació.
  • Va dirigir el Projecte d'educació per correspondència del Govern canadenc.
  • Fou cap de projeccions i anàlisis a la Divisió d'Educació, Cultura i Turisme del seu país.
  • Posteriorment es va convertir en directora de la Divisió de Recerca, Política i Planificació de l'Associació d'Universitats i Colleges del Canadà.