Entrevistes

Dassetto ha participat en el cicle de debats "L'islam al segle XXI. Identitat, modernitat i globalització", organitzat per l'Institut Europeu de la Mediterrània i la UOC, i en el seminari d'investigació de la Universitat (Re)cercant l'islam a Europa. En aquesta entrevista analitza la complexitat del món islàmic europeu, en destaca els problemes i els aspectes positius i posa de manifest els reptes que ha d'assolir per a entrar plenament en la modernitat.


Penseu que l'islam europeu es pot convertir en un element decisiu per a la modernització del món islàmic?

Penso que sí. Penso que l'islam europeu serà fonamental per al conjunt del món islàmic. El que passa és que l'islam europeu continua essent dèbil pel que fa a elaboració teòrica i doctrinal. Falten especialistes islàmics i un corpus teòric sòlid i ben elaborat.

Per quins motius?

En tot sistema religiós, i en aquest sentit l'islam no n'és una excepció, el treball teològic és important i difícil. Perquè l'islam europeu pugui tenir un impacte positiu en el món islàmic abans hi ha d'haver un treball de producció intel·lectual sòlid, sistemàtic i ben elaborat. Els savis de l'islam europeu tenen encara un llarg camí per recórrer. Ara bé, penso que hi ha un factor positiu a favor d'aquesta modernització de l'islam per mitjà dels musulmans que viuen a Europa, i és que aquests viuen en societats plurals i democràtiques. S'han d'adaptar a la realitat europea, i acaben essent pragmàtics. Encara que no vulguin, acabaran qüestionant molts dogmes rigoristes i obriran les seves creences a la modernitat.

De tota manera, no us sembla que és un error parlar de la comunitat musulmana europea com si fos una realitat homogènia i sense fissures?

Sens dubte, és un error. Però també és un error parlar de comunitat musulmana. És un terme impropi. Des del punt de vista sociològic, no té sentit parlar de comunitat. Una altra cosa diferent és que la majoria dels musulmans tingui consciència i voluntat de pertànyer a l'umma, a la comunitat de creients. El sentiment de pertinença i de fe comuna hi és, però també hi ha grans diferències entre els musulmans. Hi ha pluralitat en el món islàmic europeu, encara que no sempre ho reflecteixin els mitjans de comunicació.

Com es manifesten les diferències?

En molts casos es manifesten amb tensió. Penso que això es deu a l'absència d'institucions potents en el món islàmic que regulin la doctrina de la fe, les normes i ritus i el comportament com, per exemple, passa entre els cristians. Hi ha grans divergències entre el que pensa i el que fa la majoria dels musulmans i l'activitat que duen a terme determinats grups radicals.

Molts investigadors occidentals asseguren que l'islam europeu és majoritàriament moderat i essencialment religiós. Compartiu aquesta visió?

Jo subscric aquesta tesi. Molts musulmans europeus estan farts de l'associació entre islam i política o islam i terrorisme. Els musulmans europeus, majoritàriament, volen continuar essent musulmans. S'intenten adaptar amb més o menys fortuna a la nova realitat, però no volen abandonar les creences i sentiments. Però els musulmans europeus no viuen al marge del que passa al món, i també són víctimes del terrorisme dels grups islamistes radicals. Els musulmans europeus es veuen esquitxats diàriament pels esdeveniments internacionals negatius i que donen una mala imatge de l'islam. Em sembla que també cal destacar que a molts musulmans els costa marcar distàncies i adoptar una posició crítica amb el que fan alguns grups en nom de l'islam. Massa vegades actuen a la defensiva i cauen en el victimisme. Això tampoc no els ajuda a millorar la imatge, a fer-la comprensible per als no musulmans.

Tot sembla indicar que el corrent islàmic europeu que defensa el terrorisme és molt minoritari, encara que té un gran pes simbòlic entre els musulmans.

Efectivament, els partidaris del terrorisme són una minoria ínfima. Ho afirmen els serveis de seguretat. Però, tanmateix, a molts musulmans els costa marcar distàncies i condemnar amb absoluta claredat l'ús de la violència indiscriminada. Amb massa facilitat solen culpar de les seves misèries els altres: els Estats Units, Israel, occident... El que ningú no pot negar a hores d'ara és que hi ha una relació entre el terrorisme islamista i les idees i la pràctica d'alguns musulmans. Hi ha una relació, encara que només sigui intel·lectual, entre el que diuen alguns predicadors salafistes i certs corrents que segueixen la ideologia dels Germans Musulmans egipcis i el que fan els terroristes. El discurs rigorista i radical islàmic legitima d'alguna manera el terrorisme, sobretot entre alguns joves.

El politòleg marroquí Mohamed Berdouzi considera que, encara que no tots els islamistes són terroristes, i alguns condemnen el terrorisme i tot, hi ha connexions socials, intel·lectuals, sentimentals i emocionals entre uns i altres. Us sembla satisfactòria aquesta tesi?

Em sembla que en molts casos és el que sol passar. No és una relació mecànica, evidentment, però hi ha algun tipus de connexió, encara que només sigui intel·lectual i afectiva, entre el que diu i fa Al-Qaida i el pensament i el discurs de certs grups de l'islam polític més o menys radicalitzats. L'islamisme radical no funciona exactament com una xarxa, perquè no hi ha una connexió veritable entre tots els seus elements, però és un brou de cultiu del qual surten molts fenòmens violents.

En l'actualitat quines són les grans tendències de l'islam europeu?

L'islam europeu és complex i contradictori. Hi ha diversos corrents. Hi ha diferències entre els corrents de l'islam d'origen àrab i els d'origen turc o pakistanès. Penso que entre els principals corrents es pot destacar l'islam de tradició mística, que s'organitza en confraries. El misticisme musulmà és molt present a Europa. També hi ha grups que vénen de l'islam polític com els Germans Musulmans, Al-Jaama, Al-Islam i altres grups salafistes. El seu islam és essencialment polític i els seus objectius també són polítics. En aquest corrent hi ha grups molt radicals i actius, encara que són minoritaris. L'islam pietós és un altre corrent força arrelat, que va tenir molta força als anys vuitanta del segle passat; és un islam que es basa en el purisme ritual i la norma. Els corrents neosalafistes, a més de polítics, també són molt rigoristes pel que fa a normes i ritus. També hi ha un islam que emergeix de les noves generacions de musulmans de classe mitjana. No es basa tant en el ritu i la norma com en la millor manera de ser musulmà en una societat europea democràtica i laica el segle XXI. És un islam despreocupat i reformista que sol plantejar la necessitat de reinterpretar els textos i obrir les portes a l'ijtihad (el debat i el pensament). Alguns corrents d'aquest islam de classe mitjana compaginen la tradició amb valors obertament postmoderns.

També hi ha l'islam de les banlieus, a França, en paraules de l'investigador Gilles Kepel.

Quan Gilles Kepel va escriure sobre aquest islam, fa alguns anys, es referia a l'islam dels grups pietosos que actuen als barris perifèrics de les grans ciutats franceses, els habitants dels quals són majoritàriament famílies magribines. Avui dia, a França i a altres països hi ha molts joves musulmans que volen continuar essent-ho però també volen ser ciutadans de primera i no de segona o de tercera categoria. Denuncien la discriminació que pateixen i volen ser ciutadans francesos o belgues, però no volen deixar de ser musulmans. El vel islàmic és una forma d'afirmació, de vegades obsessiva, d'algunes noies musulmanes. L'interès per la cal·ligrafia i l'estètica àrab ha crescut entre aquests joves musulmans. Passa igual amb els grups de músics musulmans, de rap o de hip-hop. Són formes d'expressió noves que hem d'analitzar detingudament.

En aquest context que heu descrit, què penseu d'alguns pensadors musulmans europeus com Tariq Ramadam? Són reformistes veritables o islamistes camuflats?

Penso que Tariq Ramadam és un reformador. A França, però també a Bèlgica, s'equivoquen els qui afirmen el contrari. Penso que el que planteja Tariq Ramadam és fer evolucionar el conjunt doctrinari musulmà sense qüestionar-ne els fonaments. També ho fan altres pensadors com Mohamed Arkoum i Mohamed Mestiri, però no tenen seguidors entre els musulmans del carrer. Tariq Ramadam sí que té seguidors i la seva tasca és positiva, encara que això no vol dir que jo estigui d'acord amb algunes de les seves afirmacions. M'atreviria a dir que Tariq Ramadam i altres com ell són bombers que apaguen el foc provocat per l'islamisme polític més radical. No s'ha de disparar contra els bombers. És un error polític molt greu.

Penseu que també és un error afirmar que les grans revoltes de joves musulmans fa dos anys a França van tenir l'origen en la manipulació de grups neosalafistes radicals?

Totalment. No és cert. Les revoltes obeïen a altres causes, socials i econòmiques. I si hi va haver manipulació va ser de grups de delinqüents organitzats que volien continuar controlant els barris perifèrics de les grans ciutats. No té cap sentit afirmar una altra cosa. No hi ha en l'islam europeu un corrent amb prou força i coherència per a predicar una revolució islàmica interna com, per exemple, van plantejar en el seu moment els "Black Muslim" als Estats Units. Hi ha grups petits que cometen atemptats terribles com els de Madrid i Londres, però no han aconseguit un aixecament popular musulmà.

Quin és el gran desafiament dels musulmans a Europa?

Em sembla que és continuar essent musulmans, però adaptant-se a la realitat europea i acceptant-ne els valors i normes. No és fàcil continuar essent musulmà i sentir-se orgullós de ser religiós en una societat que menysprea o té poc en compte el factor religiós. En aquest sentit, penso que personatges com Tariq Ramadam tenen un paper positiu. L'evolució de l'islam europeu no serà lineal, tindrà alts i baixos i dependrà de factors externs com els conflictes internacionals.

L'islamofòbia i l'apogeu de l'extrema dreta, però també certs comportaments violents com les mobilitzacions contra les famoses caricatures de Mahoma són fenòmens preocupants que no actuen a favor d'una evolució serena de l'islam europeu.

No em sembla correcte parlar d'islamofòbia a Europa. Francament, les conclusions de les Nacions Unides sobre l'islamofòbia no em convencen. Islamofòbia vol dir 'reacció irracional i general dels no musulmans contra els musulmans'. Aquesta no és la realitat europea. Hi ha hagut brots de xenofòbia i racisme envers els musulmans a França, Espanya, Holanda, Bèlgica o el Regne Unit, però no una reacció general. Una altra cosa és que l'islam provoqui inquietud entre els europeus no musulmans. Hi ha gent perplexa, que té por i no té els instruments intel·lectuals necessaris per a analitzar fenòmens complexos. També hi ha fenòmens de discriminació social i econòmica. És evident que les joves musulmanes que porten el vel islàmic tenen més dificultat per a trobar feina que les que no el porten. Hi ha problemes socials i de convivència i per això és necessari que a cada país es dugui a terme un debat general per a trobar solucions raonables. Sobre la segona part de la pregunta, d'alguna manera ja he contestat abans. Molts musulmans estan a la defensiva, cauen en el victimisme i no són prou autocrítics. Una altra mancança és que els grups d'intel·lectuals i pensadors musulmans a Europa no són gaire sòlids i no han sabut respondre als desafiaments que els plantegen els mateixos musulmans. Cal potenciar el debat i l'obertura d'esperit per a poder dialogar. Crec en el diàleg, però perquè sigui fructífer ha de ser sincer i sense embuts. A Bèlgica, hem aconseguit asseure en una mateixa taula gent de tota mena, des d'islamistes fins a extremistes nacionalistes flamencs, passant per laics radicals. El resultat va ser positiu. Perquè hi hagi debat cal construir-lo i trobar els interlocutors adequats.

Quins són els vostres objectes d'investigació en l'actualitat?

Hem creat un centre d'estudi sobre l'islam en el món contemporani i hem acabat una llarga investigació sobre la relació entre l'islam local i la globalització islàmica. Aviat començarem una investigació sobre la identitat islàmica. Jo ara acabo un llibre sobre una confraria musulmana a Burkina Faso.