Entrevista amb Santiago de la Mora
"Cerca de llibres de Google pot ajudar les biblioteques i les editorials a complir els seus objectius"
Març de 2007 / Per Yolanda Franco (UOC)
En un pas més per a acomplir la seva missió d'organitzar la informació i fer-la accessible, Google
ha posat en marxa el projecte mundial més ampli de digitalització de llibres. A aquesta iniciativa,
no exempta de polèmica, ja s'hi han adherit més de 10.000 editorials i 13 biblioteques. Santiago de
la Mora, gerent de comptes estratègics de Cerca de llibres de Google per a Europa, Àfrica i el
Pròxim Orient, va participar en el seminari El Futur del Llibre, organitzat pel gegant d'Internet i
la Universitat Oberta de Catalunya.
Què és i què no és Cerca de llibres de Google?
Cerca de llibres de Google té el propòsit de fer conèixer tota mena de llibres, posar en contacte lectors potencials amb editorials i amb els fons de les biblioteques de tot el món i, així, fomentar la lectura. Aquest és l'objectiu fonamental.
Què no és: no és un lloc de venda de llibres sinó de promoció de títols, per a portar, en el cas específic de les editorials, trànsit a la seva pàgina web, si en tenen, i, si no, generar venda per mitjà de tercers.
Citava editorials i biblioteques. Google hi té acords diferents. Què els caracteritza?
Els programes tenen propòsits diferents. L'acord amb les editorials, el programa per a socis, té per objectiu la promoció, ajudar-les a impulsar els seus títols en l'àmbit mundial per a augmentar, així, les vendes. El propòsit del projecte per a biblioteques, en el qual ja participen 13 biblioteques de tot el món, és preservar els seus fons i fer-los accessibles al món, perquè aquesta és la missió d'una biblioteca! Pensem que podem ajudar les biblioteques i les editorials a complir els seus objectius.
Al projecte de biblioteques -entre les quals hi ha les biblioteques de les universitats d'Oxford, Harvard, Stanford, Michigan i la Biblioteca Pública de Nova York- s'hi ha adherit, a més de la Biblioteca de la Universitat Complutense de Madrid, la Biblioteca de Catalunya. Aquesta iniciativa pot contribuir a la difusió de la producció en llengües minoritàries?
A Cerca de llibres ens proposem donar a conèixer tots els llibres, de tota mena, en tots els idiomes, perquè això és el que els nostres usuaris busquen. A més, com que ho fem en una plataforma mundial -tenim més de 10.000 editorials, de tot arreu del món i amb fons molt diferents- en què les barreres físiques desapareixen, lectors de llibres en català, que n'hi ha des de Sardenya fins a Colòmbia, poden trobar el llibre que busquen.
A més de la producció en llengües minoritàries, permetrà fer visibles llibres no reeditats, oblidats...
Exactament! Actualment es produeix una asimetria: d'una banda, hi ha lectors que cerquen llibres que no aconsegueixen trobar i, d'una altra, editorials que no aconsegueixen promoure els seus llibres d'una manera idònia. Una eina com Cerca de llibres de Google compensa aquesta situació, la qual cosa es tradueix en un augment de les vendes de les editorials. També facilita la publicació d'autors que escriuen per a un públic minoritari, ja que ara els és més fàcil adquirir la difusió mínima perquè la seva obra sigui editada i comercialitzada.
Malgrat aquests avantatges, la seva posada en marxa no ha estat exempta de polèmica i al seu temps l'Associació d'Editors Americans (AAP) va obtenir una ordre judicial contra Google...
Sí, però la situació a què s'ha arribat, després de dos anys de funcionament, és la contrària: ara, són les mateixes editorials les que comuniquen els beneficis de Cerca de llibres, les que ens diuen que han vist increments en la venda de tots els seus títols. Aquest impacte és fàcilment atribuïble a la inclusió en el programa, sobretot per als títols del catàleg que, per raons òbvies, perquè a les llibreries no hi ha espai per a tots els llibres, no havien estat promocionats activament. Amb Internet, com que les barreres d'espai ja no existeixen, les editorials tenen la possibilitat de promoure tot el seu fons i no els best-sellers i prou.
Aquesta facilitat d'accés pot afectar els drets intel·lectuals o econòmics de l'autor?
Google treballa juntament amb les editorials i respectem els drets d'autor, fem tot el que podem en aquest sentit. Per això, a Cerca de llibres l'usuari troba diverses menes de resultats: textos íntegres, en el cas de llibres de domini públic; una vista restringida, que permet donar-hi un cop d'ull, i la visualització en fragment, en la qual es mostren ressenyes.
Han plantejat dificultats les diferències entre les legislacions de propietat intel·lectual al món?
Òbviament és difícil, però hem aconseguit respectar les lleis d'autor a tots els països, i això els usuaris i les editorials ho saben. Per exemple, si una editorial té drets només per a Espanya, hi restringim l'accés, i aquests llibres es mostren només a Espanya.
Ens ha parlat dels beneficis per a autors, lectors, biblioteques i editors... Però alguns es preguntaran quins són els beneficis que obté Google amb aquesta iniciativa...
La nostra missió és organitzar la informació i fer-la útil i accessible al món: pàgines web, llibres, tesis acadèmiques... Google és com una plataforma, una centraleta per mitjà de la qual posem en contacte usuaris que cerquen informació i els generadors d'aquest contingut. Aquesta és la nostra missió.
La nostra missió és organitzar la informació i fer-la útil i accessible al món: pàgines web, llibres, tesis acadèmiques... Google és com una plataforma, una centraleta per mitjà de la qual posem en contacte usuaris que cerquen informació i els generadors d'aquest contingut. Aquesta és la nostra missió.
En realitat no és el trànsit el que determina el posicionament d'un llibre, sinó un logaritme molt complex. En una llibreria es tendeix a mostrar els llibres que es venen més, no necessàriament els que busca l'usuari.
L'usuari és el centre del sistema...
Sí que és veritat. Una dada curiosa és que a la fira de Frankfurt, l'octubre de l'any passat, vam elaborar la nostra pròpia llista de best-sellers en espanyol, i l'encapçalava el llibre Nombres para bebé. És a dir que la nostra llista no es correspon gens amb les llistes que publiquen El País, El Mundo o el New York Times... no les generen els crítics o els mitjans, únicament l'usuari.
Sabent què pensen, busquen i volen milions d'usuaris de tot el món, Google es va convertint en el Gran Germà, com insinua John Batelle al seu llibre Buscar?
Google és un producte obert a on els usuaris van voluntàriament a buscar informació; si no els satisfem, tenen la flexibilitat de decidir no tornar; per això hem de millorar constantment els resultats. L'usuari demana: "Jo vull trobar llibres i saber on els puc comprar". I això és el que li oferim. Quant a la confidencialitat, és un tema que prenem molt seriosament: els usuaris sempre tenen l'opció, quan fan cerques, de blocar la informació personal.
Un dels objectius d'aquesta iniciativa és facilitar l'accés universal al coneixement; però, en cas que alguns governs elaborin llistes de llibres prohibits, Google censurarà aquest contingut, d'una manera semblant al que ha passat amb el cercador a la Xina?
Cal tenir en compte que nosaltres respectem els drets d'autor i de les editorials. Si les editorials no tenen el dret de comercialitzar, mostrar llibres en un determinat país, nosaltres tenim l'obligació de blocar aquests llibres. La nostra missió és difondre'ls; però, si una editorial ens diu "Per a aquest títol tenim els drets només per a Espanya", nosaltres hem de complir aquest desig i mostrar aquest llibre només als usuaris que provinguin d'aquest país.
Cerca de llibres de Google té el propòsit de fer conèixer tota mena de llibres, posar en contacte lectors potencials amb editorials i amb els fons de les biblioteques de tot el món i, així, fomentar la lectura. Aquest és l'objectiu fonamental.
Què no és: no és un lloc de venda de llibres sinó de promoció de títols, per a portar, en el cas específic de les editorials, trànsit a la seva pàgina web, si en tenen, i, si no, generar venda per mitjà de tercers.
Citava editorials i biblioteques. Google hi té acords diferents. Què els caracteritza?
Els programes tenen propòsits diferents. L'acord amb les editorials, el programa per a socis, té per objectiu la promoció, ajudar-les a impulsar els seus títols en l'àmbit mundial per a augmentar, així, les vendes. El propòsit del projecte per a biblioteques, en el qual ja participen 13 biblioteques de tot el món, és preservar els seus fons i fer-los accessibles al món, perquè aquesta és la missió d'una biblioteca! Pensem que podem ajudar les biblioteques i les editorials a complir els seus objectius.
Al projecte de biblioteques -entre les quals hi ha les biblioteques de les universitats d'Oxford, Harvard, Stanford, Michigan i la Biblioteca Pública de Nova York- s'hi ha adherit, a més de la Biblioteca de la Universitat Complutense de Madrid, la Biblioteca de Catalunya. Aquesta iniciativa pot contribuir a la difusió de la producció en llengües minoritàries?
A Cerca de llibres ens proposem donar a conèixer tots els llibres, de tota mena, en tots els idiomes, perquè això és el que els nostres usuaris busquen. A més, com que ho fem en una plataforma mundial -tenim més de 10.000 editorials, de tot arreu del món i amb fons molt diferents- en què les barreres físiques desapareixen, lectors de llibres en català, que n'hi ha des de Sardenya fins a Colòmbia, poden trobar el llibre que busquen.
A més de la producció en llengües minoritàries, permetrà fer visibles llibres no reeditats, oblidats...
Exactament! Actualment es produeix una asimetria: d'una banda, hi ha lectors que cerquen llibres que no aconsegueixen trobar i, d'una altra, editorials que no aconsegueixen promoure els seus llibres d'una manera idònia. Una eina com Cerca de llibres de Google compensa aquesta situació, la qual cosa es tradueix en un augment de les vendes de les editorials. També facilita la publicació d'autors que escriuen per a un públic minoritari, ja que ara els és més fàcil adquirir la difusió mínima perquè la seva obra sigui editada i comercialitzada.
Malgrat aquests avantatges, la seva posada en marxa no ha estat exempta de polèmica i al seu temps l'Associació d'Editors Americans (AAP) va obtenir una ordre judicial contra Google...
Sí, però la situació a què s'ha arribat, després de dos anys de funcionament, és la contrària: ara, són les mateixes editorials les que comuniquen els beneficis de Cerca de llibres, les que ens diuen que han vist increments en la venda de tots els seus títols. Aquest impacte és fàcilment atribuïble a la inclusió en el programa, sobretot per als títols del catàleg que, per raons òbvies, perquè a les llibreries no hi ha espai per a tots els llibres, no havien estat promocionats activament. Amb Internet, com que les barreres d'espai ja no existeixen, les editorials tenen la possibilitat de promoure tot el seu fons i no els best-sellers i prou.
Aquesta facilitat d'accés pot afectar els drets intel·lectuals o econòmics de l'autor?
Google treballa juntament amb les editorials i respectem els drets d'autor, fem tot el que podem en aquest sentit. Per això, a Cerca de llibres l'usuari troba diverses menes de resultats: textos íntegres, en el cas de llibres de domini públic; una vista restringida, que permet donar-hi un cop d'ull, i la visualització en fragment, en la qual es mostren ressenyes.
Han plantejat dificultats les diferències entre les legislacions de propietat intel·lectual al món?
Òbviament és difícil, però hem aconseguit respectar les lleis d'autor a tots els països, i això els usuaris i les editorials ho saben. Per exemple, si una editorial té drets només per a Espanya, hi restringim l'accés, i aquests llibres es mostren només a Espanya.
Ens ha parlat dels beneficis per a autors, lectors, biblioteques i editors... Però alguns es preguntaran quins són els beneficis que obté Google amb aquesta iniciativa...
La nostra missió és organitzar la informació i fer-la útil i accessible al món: pàgines web, llibres, tesis acadèmiques... Google és com una plataforma, una centraleta per mitjà de la qual posem en contacte usuaris que cerquen informació i els generadors d'aquest contingut. Aquesta és la nostra missió.
La nostra missió és organitzar la informació i fer-la útil i accessible al món: pàgines web, llibres, tesis acadèmiques... Google és com una plataforma, una centraleta per mitjà de la qual posem en contacte usuaris que cerquen informació i els generadors d'aquest contingut. Aquesta és la nostra missió.
En realitat no és el trànsit el que determina el posicionament d'un llibre, sinó un logaritme molt complex. En una llibreria es tendeix a mostrar els llibres que es venen més, no necessàriament els que busca l'usuari.
L'usuari és el centre del sistema...
Sí que és veritat. Una dada curiosa és que a la fira de Frankfurt, l'octubre de l'any passat, vam elaborar la nostra pròpia llista de best-sellers en espanyol, i l'encapçalava el llibre Nombres para bebé. És a dir que la nostra llista no es correspon gens amb les llistes que publiquen El País, El Mundo o el New York Times... no les generen els crítics o els mitjans, únicament l'usuari.
Sabent què pensen, busquen i volen milions d'usuaris de tot el món, Google es va convertint en el Gran Germà, com insinua John Batelle al seu llibre Buscar?
Google és un producte obert a on els usuaris van voluntàriament a buscar informació; si no els satisfem, tenen la flexibilitat de decidir no tornar; per això hem de millorar constantment els resultats. L'usuari demana: "Jo vull trobar llibres i saber on els puc comprar". I això és el que li oferim. Quant a la confidencialitat, és un tema que prenem molt seriosament: els usuaris sempre tenen l'opció, quan fan cerques, de blocar la informació personal.
Un dels objectius d'aquesta iniciativa és facilitar l'accés universal al coneixement; però, en cas que alguns governs elaborin llistes de llibres prohibits, Google censurarà aquest contingut, d'una manera semblant al que ha passat amb el cercador a la Xina?
Cal tenir en compte que nosaltres respectem els drets d'autor i de les editorials. Si les editorials no tenen el dret de comercialitzar, mostrar llibres en un determinat país, nosaltres tenim l'obligació de blocar aquests llibres. La nostra missió és difondre'ls; però, si una editorial ens diu "Per a aquest títol tenim els drets només per a Espanya", nosaltres hem de complir aquest desig i mostrar aquest llibre només als usuaris que provinguin d'aquest país.
Perfil
- És gerent de comptes estratègics de Google Cerca per a Europa, Àfrica i el Pròxim Orient.
- Va fundar l'empresa Eko International, especialitzada en la redacció i producció d'informes d'anàlisis sectorials o de països emergents per a revistes de negocis europees.
- Ha treballat sis anys en producció de continguts i en venda de publicitat per al món editorial.
- També té experiència en el sector bancari; va treballar durant tres anys a la Société Générale, a París.
- És llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat de Yale.
- És màster en Relacions Internacionals per la Universitat de Stanford.
- És màster en Direcció i Administració d'Empreses per l'escola de negocis INSEAD.
Enllaços relacionats
El futur del llibre
El 28 de febrer de 2007 va tenir lloc a la seu de la UOC la tercera trobada del fòrum de debat El Futur del Llibre, on es va analitzar el paper de les editorials i les biblioteques en el nou paradigma digital. Les principals conclusions dels participants en el debat van ser les següents:
- Lluís Miró, del servei de Publicacions de la Universitat de València, va destacar la utilitat d'eines com Cerca de llibres per a assolir els reptes del món editorial acadèmic de gestionar i fer accessible una gran quantitat d'informació.
- Ricardo Acebes, de la Biblioteca de la Universitat Complutense de Madrid, va emfatitzar l'ajuda que el projecte presta a les biblioteques per a exercir les seves funcions: preservar el patrimoni i difondre el coneixement.
- Paul Shemilt, de l'editorial de la Universitat de Cambridge, va assenyalar la importància d'aquesta eina per a difondre títols molt especialitzats, la qual cosa incrementa les vendes de les editorials.
- Pablo Lara, professor de la UOC, va incidir en les possibilitats que ofereixen les TIC en la producció de continguts en diferents formats i va ensenyar diferents dispositius per a llegir llibres.
- Santiago de la Mora, de Cerca de llibres de Google, va presentar el projecte recalcant l'oportunitat que representa de democratització de l'accés a la informació.
- Durant el debat es va posar en dubte el paper de la indústria editorial en el nou paradigma digital de producció de continguts.