Entrevistes

Rectora Tubella, què han fet durant aquest temps?

Durant aquest any considero que, fonamentalment, hem fet quatre coses. Primera cosa, hem construït els fonaments del que volíem fer; per això, hem assegurat la sostenibilitat de la Universitat sanejant la institució. Segona, hem negociat i signat un contracte programa amb la Generalitat per als pròxims quatre anys. Tercera, hem impulsat la normalització de la Universitat en els quatre àmbits principals -docència, tecnologia, recerca i relacions universitat-empresa. I, finalment, hem definit les línies estratègiques del que serà el contracte programa 2006-2009.

Sens dubte, una de les principals raons de ser d'una universitat és la tasca docent. Has comentat que una de les primeres accions fetes ha estat impulsar aquest àmbit. Pots concretar una mica més què s'ha fet en aquesta línia?

Al començament del nostre mandat ens vam posar nou objectius, que en aquell moment van semblar molt amplis. Però al darrere, nosaltres teníem objectius i accions molt més concrets. L'objectiu principal en l'àmbit de la docència era establir una política que fes més clars el rol i la carrera acadèmica del professorat.

Què hem fet per aconseguir-ho? Primer, hem acabat l'avaluació del professorat; hi havia una avaluació començada, n'hem fet el retorn i, aquests dies, presentem al Consell del Professorat un document molt important sobre aquest aspecte. És un document que crec que els professors i professores esperen des de fa molts anys, que aclarirà la carrera acadèmica, establint unes categories i els sous i retribucions en relació amb aquestes categories. A més a més, aquest document establirà tota una sèrie de coses que fins ara no hi havia manera de fer-les amb ordre i claredat, com, per exemple, els períodes sabàtics, els permisos per a estudis, etcètera. Això és una acció important que hem fet: aclarir la carrera en aquest sentit. Ara, la gent sap què és el que pot fer en endavant.
Un altre repte ha estat l'acreditació del professorat a l'AQU, l'Agència per a la Qualitat. Ara fa una setmana que tenim els resultats; vam presentar 64 professors i professores i n'hem acreditat 59. Aquesta no és una xifra final: probablement presentarem un recurs i n'acreditarem un parell més. De totes maneres, amb 59 professors acreditats respecte de 64 de presentats, som la universitat privada que amb escreix ha acreditat més professors. Hem rebut la felicitació de l'AQU per la qualitat dels professors presentats i per la qualitat del procés. El professorat és una part important per a la Universitat: som una institució de docència.
Aquests dies hem acabat l'avaluació institucional feta per la European University Association (EUA). L'informe oficial per escrit no el tindrem fins d'aquí a dos mesos, i llavors el publicarem. De moment, tinc un retorn oral, i asseguren que és una avaluació extraordinàriament positiva per a la institució.
També hem fet altres coses que potser ja no són tan centrals, com millores en l'àmbit del personal docent col·laborador, en qüestions relacionades amb les condicions de retribució i de relació amb la institució. Hem tret mesures d'adaptació a l'espai europeu d'ensenyament superior, i també hem millorat la responsabilitat compartida entre docència i gestió.

Un altre dels pilars fonamentals en la tasca d'una institució universitària és, sens dubte, la recerca. Què s'ha fet per impulsar-la de manera concreta en aquest període?

La primera cosa que vam fer va ser ressuscitar, per dir-ho d'una manera gràfica, la Comissió Científica. Teníem una immillorable comissió científica, amb gent d'alt nivell en tots els àmbits de la recerca i a escala internacional, que només s'havia reunit dues vegades en els últims cinc anys. La vam reunir i li vam demanar consell sobre què s'havia de fer en aquest àmbit. El consell que ens va donar va ser fer un mapa de la recerca i fer una convocatòria àmplia de grups i projectes. Aquests experts ens van fer una primera avaluació, o sigui, ens van aconsellar en quins grups podíem posar esperances i en quins potser no tantes. Ens van proposar ajudar aquest mapa de grups amb diners llavor.

Paral·lelament a això hem estat negociant al contracte programa diners per a alliberar temps dels professors perquè puguin fer recerca. Com s'allibera temps dels professors? Augmentant-ne el nombre, i ho hem fet. El contracte programa ens ho permet fer fins a aconseguir que els professors puguin dedicar un 30% de mitjana a fer recerca. Això, juntament amb el mapa de recerca que hem comentat, ens permetrà veure al cap d'un any -o sigui, aquest maig- què tenim realment que val la pena en recerca. Jo crec que aquesta millora en el temps és el primer pas per a tenir una recerca quantitativament i qualitativament millor.

En aquesta línia d'aposta per l'activitat investigadora de nivell, s'han signat convenis amb diferents institucions d'àmbit internacional?

Sí. Per exemple, hem portat a la pràctica el conveni amb l'Oxford Internet Institute, que teníem signat des de feia alguns mesos. Hem posat en marxa un curs de doctorat conjunt entre ambdues institucions. Dimecres 17 de gener va començar la primera classe d'aquest curs.

Tota aquesta tasca interna és feta sense perdre de vista una altra preocupació que vau manifestar: que quedés clara la nostra pertinença a la xarxa d'universitats catalanes, per a la qual cosa s'havien d'establir bones relacions amb la resta d'institucions i mantenir-les. Com ha anat aquest procés?

Hem avançat molt en la consolidació del nostre paper en el sistema. Les universitats públiques i la UOC formen part de l'ACUP (Associació Catalana d'Universitats Públiques). Aquestes institucions ens accepten com un element complementari al sistema universitari. La UOC, a més a més, equilibra el nombre d'estudiants del sistema, ja que cobreix una necessitat encara no coberta de tot un col·lectiu de gent que no podia anar a la universitat presencial. Com que el nombre d'estudiants de la UOC augmenta, s'equilibra la pèrdua d'estudiants del sistema. Sens dubte, això també ajuda les universitats presencials a veure que la UOC no és una competència directa, sinó que pot ser, en segons quins casos, un element d'ajut per a contrarestar la pèrdua d'estudiants o l'abandonament. Per tant, en aquesta línia hem iniciat tota una sèrie de projectes i contactes amb la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma, que encara treballem.

D'altra banda, en el camp tecnològic teníem un objectiu global que era millorar i modernitzar el Campus Virtual. Tenim un campus de fa uns quants anys, que hem anat millorant, però calia insistir en aquesta millora. Justament, se'ns va presentar un projecte que ens permetia fer-ho i alhora ens ajudava a dialogar amb el sistema. A més a més, aquest projecte ha demostrat que podíem ser líders. És el projecte de campus de totes les universitats catalanes i el Comissionat per a Universitats i Recerca, que permetrà la creació d'un campus virtual basat en programari lliure. La UOC ha liderat la posada en marxa d'aquest campus, no sense problemes, perquè hi havia universitats partidàries d'una tecnologia i n'hi havia partidàries d'una altra. La UOC ha facilitat el consens entre totes les universitats. Això també ens ha ajudat en aquest aspecte que dèiem, de crear una bona sintonia amb el sistema.

El que hem fet en l'àmbit tecnològic és liderar aquest campus virtual del sistema català, però també hem impulsat la innovació tecnològica dels materials didàctics. Aquest any, amb el projecte Myway hem guanyat el premi IGC a la Innovació Digital en la categoria d'universitats i institucions. Myway demostra que un mateix material pot tenir sortida en diferents formats com el digital, l'àudio o el Daisy.

En el camp tecnològic hem fet altres coses com dissenyar un pla informàtic, un entorn informàtic i un nou pla de processos de gestió. També estem remodelant el portal, la qual cosa no és un procés ràpid: fa un any que hi treballem i sé que alguns de nosaltres tenim molta pressa per a veure'n el resultat. Cal pensar que alguns projectes semblants han trigat setze mesos. De totes maneres, espero que aviat el puguem veure.

Si de cada un dels punts que hem tractat fins ara haguéssim d'agafar un projecte estrella, jo diria que en docència el projecte estrella és l'acreditació de l'AQU; en recerca, és aquest mapa que hem comentat i la fita aconseguida del 30% de temps alliberat dels professors, i en tecnologia, és el campus virtual.

Igual que el campus virtual ha permès estrènyer les relacions amb la resta de les universitats, també en aquests mesos s'ha treballat per estrènyer les relacions empresarials amb diferents iniciatives.

En aquesta línia, a part de posar ordre i endreçar les nostres pròpies empreses, hem signat 59 convenis amb empreses i tenim 38 empreses associades més. Hem començat una sèrie de reunions molt personalitzades per a fer que aquests convenis que signem no quedin en un calaix o els utilitzem simplement per a fer pràctiques o per a fer descompte amb formació a mida als treballadors d'aquestes institucions, sinó que ens permetin dur a terme projectes comuns, grans projectes comuns.

A part de treballar en l'enfortiment i desenvolupament d'aquests quatre àmbits -docència, recerca, tecnologia i relacions amb el món empresarial- heu preparat un pla estratègic que marca les línies de futur.

La previsió que tenia la UOC, la institució, era començar la definició d'un pla estratègic durant el 2006. Amb el canvi de govern, era absolutament irresponsable per part nostra fer un pla estratègic desconeixent la situació de la institució. Per això vam començar els treballs per al nou Pla estratègic 2007-2010 abans de l'estiu, al mes de juny. El setembre passat vam fer una tancada el Consell de Govern, i en aquests moments tenim un document amb les grans línies estratègiques que hem presentat als avaluadors de l'EUA. Hem aprofitat la seva visita per a contrastar una mica si anàvem bé cap a on anàvem i la resposta ha estat molt positiva.

Ja tenim les grans línies del que serà aquest pla i les hem començades a discutir amb l'organització. Quan tinguem contrastat aquest document amb les diferents comissions, el penjarem. Comptem acabar aquest debat cap al mes de març i, per tant, tenir el pla estratègic pel mes d'abril.