Sala de premsa

Ja ha esclatat la bombolla immobiliària?

No ho dubtis. La majoria dels promotors venen menys del 20% del que venien durant els primers mesos del 2006. A la vegada, els preus van baixant d'una manera molt significativa: més del 20% en alguns casos. Fins i tot ja hi ha alguns promotors que venen els pisos pel valor de la hipoteca i uns pocs que fixen un preu inferior als costos que han tingut. Aquests darrers, que hi perden diners, fan la reflexió següent: «Prefereixo perdre una mica ara que molt d'aquí a un any».

En quin moment es troba la crisi immobiliària?

Al començament. Una crisi immobiliària mai no ha durat dos anys. Les dues darreres van durar des del 1980 fins al 1985 i des del 1992 fins al 1997. Això no obstant, l'actual és molt més important que les altres dues anteriors. Som davant de la crisi immobiliària més llarga i profunda de la història d'Espanya.

Doncs què passarà amb els preus dels pisos?

Continuaran baixant durant els anys vinents. Hi haurà alguns casos en què es reduiran en un 50% respecte als nivells de final del 2006. En altres només un 20% o fins i tot menys. No obstant això, pràcticament tots els habitatges baixaran de preu. Per descomptat, els de luxe també. T'asseguro que els milionaris no són idiotes ni regalen els diners.

Previsiblement, el tipus d'interès de les hipoteques baixarà significativament en el segon semestre de l'any. Això sí, sempre que el preu dels aliments i del petroli no continuï pujant i el creixement econòmic d'Alemanya sigui mediocre.

Una gran part de la despesa domèstica es destina a pagar la hipoteca. Creixerà l'endeutament de les famílies?

Al contrari. Previsiblement en els anys vinents el que augmentarà serà l'estalvi. La gent tindrà por i farà un raconet per si es queda a l'atur o desapareixen els ingressos extres. En un futur molt proper, el principal objectiu econòmic de les famílies serà reduir el nivell de deute per dormir més tranquils.

Com a especialista, quan penses que s'ha de llogar i quan s'ha de comprar un habitatge?

És molt senzill: si penses que el preu de l'habitatge pujarà força en els temps propers, és el moment de comprar, ja que demà el pis serà més car que avui. En canvi, si penses que baixarà o s'estancarà el seu valor de mercat, l'actuació correcta és llogar, perquè en el futur el podràs adquirir més barat. Tanmateix, la majoria de vegades, si la parella té prou capacitat adquisitiva, la decisió presa no és per motius econòmics sinó socials. Molta gent assimila l'habitatge en propietat a seguretat, perdurabilitat i família consolidada. En canvi, un habitatge de lloguer es relaciona amb inseguretat i provisionalitat. Aquest pensament és una herència de la generació precedent.

Alguna vegada has afirmat que l'economia espanyola està malalta. Què s'ha de fer per a redreçar-la?

Cal posar en marxa mesures dures i desagradables, però imprescindibles perquè l'atur no s'incrementi molt més. Entre altres, serien la reducció del tipus de l'impost sobre societats, la disminució de les cotitzacions socials pagades per les empreses, una més gran flexibilització del mercat laboral i l'increment de l'IVA. A més, seria necessari transformar el sistema de distribució dels productes i serveis a Espanya per a evitar algunes situacions de monopoli o oligopoli i, d'aquesta manera, aconseguir eliminar el tradicional i molt nociu diferencial d'inflació que té Espanya respecte a la zona euro.

Depèn massa del sector de la construcció, l'economia espanyola?

Excessivament. Una dada et deixarà clara la dependència: en l'exercici del 2006 a Espanya es van fer 3, 5 i 7 vegades més habitatges per habitant que als Estats Units, el Regne Unit i Alemanya, respectivament.

Es podrà assimilar el nombre d'aturats procedents d'aquest sector?

No. És una fal·làcia creada per economistes venuts al poder o amb escassos coneixements. Fa riure sentir «Ara que Europa va pitjor, augmentaran les nostres exportacions» o «Les empreses espanyoles aprofitaran les baixades de les vendes i dels seus ingressos per a invertir més en noves plantes i béns d'equipament». Essent optimista, et puc dir que entre 2008 i 2009 l'atur s'incrementarà en un milió de persones.

Fins a quin punt la situació econòmica actual és el resultat de la política dels nostres governants o és el resultat del context internacional?

El context internacional és el que ha marcat el moment del canvi de cicle a Espanya. Això no obstant, l'arribada d'una gran desacceleració econòmica i la probable entrada en recessió estava cantada a causa d'una inadequada política feta pels dos principals partits espanyols, PP (gener 2003 – març 2004) i PSOE. És un tema de manual de primer curs. Si un país viu cada vegada més per sobre de les possibilitats (té un elevat dèficit en la balança per compte corrent), arriba un moment en què els prestadors estrangers no se'n fien i, per tant, no li volen deixar més diners. Si això passa, les entitats financeres no tenen diners per a prestar a les famílies i les empreses, l'economia es queda sense «benzina» i, per tant, el PIB creix molt poc o gens.

Quan es va crear la diplomatura d'Empresarials. Jo vaig formar part del grup pilot de professors externs. Al mateix temps, amb dos companys més del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona vam fer, si la memòria no em falla, el primer mòdul didàctic de la UOC, el d'Introducció a la microeconomia.