Sala de premsa

Comencem per la base. Com es defineix el free software o programari lliure?

Val més que ho digui en català, que no deixa lloc a ambigüitats. Free es pot entendre com a gratuït, i del que es tracta és d'un assumpte de llibertat. Programari lliure és el programari en el qual els usuaris són lliures d'executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. Això es concreta en quatre llibertats essencials: el poden utilitzar per a qualsevol propòsit; poden accedir al seu codi font per a estudiar-ne el funcionament i adaptar-lo a les seves necessitats; en poden distribuir còpies lliurement, i poden millorar-lo i fer públiques les millores perquè tothom se'n beneficiï. És una llàstima que vostè faci servir un Apple... Conté programari privatiu que és tan perjudicial com el de Microsoft.

Per què m'hauria de preocupar?

Perquè el fa dependent d'Apple, que té poder total sobre vostè i pot modificar els seus programes en qualsevol moment en què estigui connectat a la xarxa. A més, inclou funcions que limiten la seva llibertat, i això és injust. Hem de prendre el control dels nostres ordinadors, i l'única manera d'aconseguir-ho és mitjançant el programari lliure, que respecta la llibertat.

Ja ho entenc.

Un programa privatiu manté els seus usuaris en un estat de divisió i impotència. Divisió perquè no el poden compartir amb els altres, i impotència perquè no tenen el codi font i no poden canviar el programa, només acceptar-lo com a tal, com el seu desenvolupador vol. No poden ni tan sols esbrinar què els fa i això és perillós, perquè molts contenen funcions malignes per a espiar, restringir i atacar l'usuari i tot.

Ha dit atacar?

Sí. El seu sistema operatiu deixa una porta posterior oberta a Apple per a fer-hi el que vulgui sense que vostè es pugui defensar. I Apple ja ha demostrat la seva inclinació a atacar els seus usuaris quan fan coses que no li agraden. Confiar-hi és una ximpleria, tant com fer-ho en Microsoft.

No creu que molts triem programari privatiu perquè és una opció més ràpida per a començar a treballar?

Sí. I són uns ximples! No aprecien la seva llibertat! L'usuari que renuncia a la seva llibertat pagarà a llarg termini un preu elevat perquè Apple li podrà dictar el que pot fer i el que no pot fer. Vostè enuncia un «la vida és així» i li sembla natural que estiguem sotmesos al control d'una empresa sense valorar el cost que li representa. I, si s'adona d'aquestes restriccions, no les reconeix com a conseqüència de la seva mala tria de fer servir programari privatiu, però ho són. I ara el ministre de Cultura espanyol ajuda la indústria a sotmetre els ciutadans!

Com?

Prohibint i eliminant l'intercanvi lliure a la xarxa i donant suport al cànon, que hauria de ser eliminat perquè és injust.

Proposa alguna alternativa?

Reemplaçar-lo per un impost estatal. Els diners recollits s'haurien de distribuir directament entre els músics segons el seu èxit, encara que no en una proporció lineal, sinó seguint una funció com la de l'arrel cúbica. No ha de ser justament aquesta funció; del que es tracta és que, si un artista té mil vegades més èxit que un altre, els seus ingressos no siguin mil vegades majors, sinó deu vegades majors.

Què guanyaríem amb aquesta fórmula?

Els diners arribarien a molts músics; promouríem més eficientment l'art, que és l'única meta vàlida del dret d'autor, i eliminaríem la SGAE i deixaríem de donar suport a les empreses que ataquen constantment la nostra llibertat. Tots estan en contra dels intercanvis amb programes P2P; ataquen la societat en la seva base, que és l'esperit d'ajudar el teu proïsme, de compartir. S'han fet enemics de la societat perquè serveixen les empreses: són el seu emperador.

Llavors, els llibres i la música també haurien de ser lliures?

Ho haurien de ser les obres que tenen un ús pràctic per a la vida, com el programari, les receptes de cuina, les obres d'educació o de referència i les fonts de caràcters per al text. Les obres d'art no són creades amb aquest sentit pràctic, sinó per a ser admirades, per això no penso que hagin de ser lliures. Tanmateix, tots hauríem de gaudir del dret a compartir no comercialment còpies exactes de qualsevol obra publicada.

Tornem al programari lliure. Suposem que em vull desfer de tots els programes privatius que hi ha al meu ordinador.

És possible! Esborri'l i instal·li un sistema operatiu GNU/Linux.

Però jo sóc un usuari normal, no un expert.

Això no hi té res a veure. Vostè em posa una objecció només per a donar voltes a l'assumpte.

No, jo només...

No és una qüestió real! Un principiant no ha d'instal·lar forçosament el sistema ell mateix. Per què hauríem de seguir el camí difícil? És millor seguir el fàcil, que és anar a la festa d'instal·lació d'un grup d'usuaris, on hi haurà experts disposats a ajudar-lo. Ni tan sols jo m'instal·lo GNU/Linux pel meu compte, perquè no és l'aspecte que m'interessa més. Quan ho necessito, demano a algú que m'ajudi. Com veu, vostè només hauria d'aprendre a utilitzar-lo, que és molt més fàcil. I ni tan sols necessita instal·lar-lo per a fer els primers passos.

No?

Comenci iniciant l'ordinador des d'un CD-ROM que contingui el sistema operatiu lliure. Si més tard vol tornar al seu sistema privatiu de sempre, tregui el disc i iniciï l'ordinador com de costum. Pot fer això tantes vegades com vulgui. I en el moment en què s'hagi familiaritzat amb el sistema i no li representi gaire temps ni gaires molèsties, vagi a una festa d'instal·lació.

Imagini que un grup de programadors tenen una idea meravellosa. Per què haurien...?

Un moment. En quin sentit meravellosa? Implementar-la en un programa ètic seria bo. Però fer-ho en un sistema social injust és dolent, per molt meravellosa que sigui aquesta idea. Hauran de fer una elecció moral. Si trien el camí del mal i el fan privatiu, les funcions útils del programa serviran d'esquer per a atreure els usuaris a la trampa de perdre la seva llibertat. Si trien el camí del bé, implementaran la idea com a programari lliure respectant la llibertat dels altres i oferint una cosa ètica i bona a la societat. Pot ser que tardin més temps a desenvolupar-lo, però val més fer una mica d'una cosa bona que no pas molt d'una cosa dolenta. I, si no és possible desenvolupar un programari lliure, val més no fer-lo.

Vostè va començar a treballar a GNU el 1983. Dos anys després Microsoft llançava Windows. Per què avui preval el sistema operatiu de Bill Gates, si, a més, cal pagar per a tenir-lo?

Per dues raons. La primera és que, com li deia abans, molts no aprecien la seva llibertat i la cedeixen sense adonar-se del que perden. L'altra raó és la inèrcia social: moltes institucions es continuen movent amb rumb a l'ús de programari privatiu. Això va canviant en algunes regions d'Espanya, on les escoles han migrat al programari lliure.

Li deu semblar una bona notícia.

Espero que altres regions segueixin el seu exemple ara que se sap que no és tan difícil, que només cal voluntat. Els col·legis no han d'ensenyar als seus alumnes a ser dependents d'una empresa. És com injectar-los drogues addictives! Per això parlem del departament de «ser-vici» educatiu d'Apple i Microsoft, que ofereixen còpies gairebé gratuïtes a les escoles per a generar la dependència. És a dir, et donen la primera dosi gratis perquè saben que començaràs a pagar quan siguis addicte.

És optimista respecte al futur del programari lliure?

No sóc optimista per naturalesa, però sé que deixar de lluitar t'assegura la derrota. El futur? Jo no el sé veure. Depèn de vostès.