Art, videojocs i cultura
[07/03/2008]
El darrer número d'Artnodes, la revista digital d'art, ciència i tecnologia de la UOC, ja és a la xarxa i en aquesta edició dedica un monogràfic a la "Jugabilitat: art, videojocs i cultura". Pau Alsina, professor dels Estudis d'Humanitats de la UOC i director d'Artnodes, explica que "aquest número és dedicat a explorar les relacions entre art, videojocs i cultura i se centra en la noció de jugabilitat com a eix vertebrador del monogràfic. En l'estudi del joc com a fenomen cultural trobem importants fites, com el llibre Homo Ludens, que John Huizinga va escriure l'any 1938, o el llibre Les jeux et les hommes ['Els jocs i els homes'], escrit el 1958 per Roger Caillois, els quals estableixen una clara connexió entre joc i cultura, on els jocs no sols formen part de la cultura, sinó que també són constitutius de la cultura".
El darrer número d'Artnodes, la revista digital d'art, ciència i tecnologia de la UOC, ja és a la xarxa i en aquesta edició dedica un monogràfic a la "Jugabilitat: art, videojocs i cultura". Pau Alsina, professor dels Estudis d'Humanitats de la UOC i director d'Artnodes, explica que "aquest número és dedicat a explorar les relacions entre art, videojocs i cultura i se centra en la noció de jugabilitat com a eix vertebrador del monogràfic. En l'estudi del joc com a fenomen cultural trobem importants fites, com el llibre Homo Ludens, que John Huizinga va escriure l'any 1938, o el llibre Les jeux et les hommes ['Els jocs i els homes'], escrit el 1958 per Roger Caillois, els quals estableixen una clara connexió entre joc i cultura, on els jocs no sols formen part de la cultura, sinó que també són constitutius de la cultura".
Un dels autors que participen en aquest monogràfic és Pau Waelder, crític d'art i comissari independent, que parla dels Jocs de dolor i descriu diverses obres d'art digital que utilitzen el dolor com una forma d'interacció en el context d'un joc per a dos jugadors.
En l'article Investigació sobre jocs: aproximacions metodològiques a l'anàlisi de jocs, Espen Aarseth, professor de la Universitat de Copenhaguen, explica que l'estudi de l'estètica dels jocs és una pràctica recent que comprèn menys de dues dècades. A diferència de les teories de jocs de matemàtiques o ciències socials, que són molt més antigues, els jocs es van convertir en objecte d'estudi per a les humanitats només quan els videojocs i jocs d'ordinador es van tornar populars.
Al·legories digitals (sobre The Sims), de McKenzie Wark, professor adjunt d'Estudis Mediàtics i Culturals de l'Eugene Lang College i de Sociologia de la New School for Social Research, parla del fet que avui tots som jugadors, "tots vivim en un espai de joc que és pertot arreu i no és enlloc. Pots anar on vulguis de l'espai de joc, però no en pots sortir mai. No és estrany que els jocs digitals siguin la forma cultural incipient d'aquest temps".
Alexander R. Galloway, autor i programador que imparteix classes a la Universitat de Nova York, és autor de l'article Acció del joc, quatre moments. Aquest assaig proposa una nova hermenèutica per a comprendre els trets formals dels videojocs atesa la naturalesa basada en l'acció del mitjà i la interacció dels espais diegètic i no diegètic.
Per acabar, Erkki Huhtamo, professor adjunt de la Universitat de Califòrnia (UCLA), parla de les Màquines de diversió, màquines de problemes. Aquest article és una contribució a la situació cultural i històrica del joc electrònic. La seva premissa és que els jocs electrònics no van aparèixer del no-res; tenen uns antecedents culturals que s'han d'excavar.
A part del monogràfic, el número 7 d' Artnodes inclou, en l'apartat "Miscel·lània", un article dedicat al grafit: La pantalla al carrer: convergència i coincidències agòniques entre el grafit i els objectes dels nous mitjans audiovisuals. L'autora és Noelia Quintero, cineasta, investigadora i professora de la Facultat de Comunicació Social de la Universitat de Puerto Rico.
Humanitats i filologia