Sala de premsa

Margetts ha afirmat que encara s’és lluny de l’objectiu de l’administració electrònica (e-government), el govern per mitjà de la xarxa. Així, com a dada significativa, ha apuntat que mentre només el 46% dels internautes van interactuar en línia amb el Govern britànic, el 90% van fer servir internet per a obtenir serveis o productes en línia. La professora de l’Oxford Internet Institute, institució amb la qual la UOC té un conveni, també ha afegit que les pàgines web del sector públic no són innovadores si es comparen amb les del sector privat i que l’era digital necessita informació omnipresent, segmentació amb relació a l’orientació del client i eines proactives i experimentals, entre altres recursos. I ha afegit que el web 2.0 obre noves possibilitats de governar, com el fet de compartir informació més rica, fer cerques en profunditat altament específiques, col·laborar amb els usuaris, coproduir i cocrear continguts, etc. I també ha alertat del perill dels governs de no tenir en compte la població jove pel que fa als seus projectes d’administració electrònica, de fer una planificació orientada només a la comunicació textual, de l’augment de la competitivitat i de la possible pèrdua de visibilitat del govern en l’univers virtual.

Després de la conferència de Margetts, la jornada s’ha reprès amb els ponents Lourdes Muñoz, diputada al Congrés del PSC, Carles Campuzano, diputat al Congrés de CIU, i Roc Fages, especialista en comunicació a la xarxa. Totes les intervencions s’han centrat en la necessitat d’utilitzar els avantatges dels espais 2.0 per a garantir la participació de la ciutadania en la vida política, incidir-hi i combatre la desafecció. Mentre Lourdes Muñoz ha puntualitzat que el web 2.0 amplia els espais de participació i comunicació, fet que contribueix a un aprofundiment democràtic, Carles Campuzano ha conclòs que «la política se’ns ha fet vella. La societat d’avui gairebé no té res a veure amb la manera com es fa la política».

El diputat de CIU ha manifestat que internet és l’instrument per a fer una nova política per a una nova societat. Així, «s’ha de trencar l’endogàmia dels partits polítics, establir una relació diferent amb la ciutadania, tenir present el rol de nous actors polítics, etc.». Tant Campuzano com Muñoz han diagnosticat que la incidència d’internet i de la tecnologia 2.0 en el procés legislatiu i en els partits polítics és encara al començament i queda molt camí per recórrer. No obstant això, han coincidit a apuntar que l’explosió de les noves tecnologies de la informació i la comunicació garanteix més obertura, més democràcia i més idees. Al seu torn, Roc Fages ha fet una crida als polítics a «considerar el concepte 2.0 en el treball en xarxa entre persones, generant col•laboració, interacció, escoltant, etc.».

A partir de la tarda el debat s’ha centrat en «Estratègies electorals a la xarxa», amb la intervenció dels politòlegs José Rodríguez i Xavier Peytibí, i amb la presentació dels resultats del projecte de recerca de la UOC Partits i TIC. L’última taula rodona del IV Congrés IDP s'ha centrat en «Cap a la ciutadania 2.0», amb la intervenció de Helen Margetts, David Osimo, de l’Institut d’Estudis Tecnològics Prospectius de la Comissió Europea, Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB, i Ana Sofía Cardenal, professora de Ciència política de la UOC.

El Congrés es va inaugurar el dia 2 de juny amb la conferència inaugural d’Eben Moglen, professor de Dret i història legal de la Facultat de Dret de la Universitat de Colúmbia. A més, es van abordar temes com «La regulació de continguts audiovisuals en l’era de la convergència digital», «Continguts a internet: regulació o autoregulació?» i l’« E-government 2.0 i la seva regulació».