Sala de premsa

Crònica de Germán Sierra. La societat civil pot alterar el rumb dels conflictes? Quin ha de ser el seu grau de compromís davant de les matances o els silencis internacionals? Com es pot actuar en un enfrontament violent sense recórrer a la violència? Algunes d'aquestes preguntes les van intentar respondre els participants en el simposi La Participació Civil en la Transformació del Conflicte, un espai de debat obert en el qual representants de diverses entitats catalanes relacionades amb la mediació van explicar la seva experiència i la seva tasca. Sobre la base de la «neutralitat», un membre de les Brigades Internacionals de Pau va defensar la no-intervenció a canvi de la visibilitat: «Acompanyem físicament i políticament els amenaçats en llocs com Mèxic o el Nepal com si fóssim uns ulls internacionals». Lucia Oltra, de Moviment per la Pau, va destacar la importància de la constància i la tenacitat de la societat civil per a canviar escenaris legislatius, «No s'ha de defallir mai, perquè encara que facin falta anys, al final la societat civil obliga els governs a legislar», i va esmentar els tractats d'Oslo i Ottawa contra les bombes de dispersió i les mines antipersona com a exemples de victòria de la societat civil.

I, si es tracta de mobilitzar la gent per la pau i contra la guerra, quina opció hi pot haver millor que fer-ho entre els indecisos i no entre els convençuts. Aquesta és la principal tesi que va defensar Jordi Armadans, de Fundació per la Pau. «El virus militarista és molt estès i hem de posar en crisi alguns dels valors tradicionals des de les institucions», va asseverar. També va parlar de perseverança en la militància Martí Olivella, director de NoVA i promotor actual d'un servei civil català per la pau. Olivella va tenir paraules contra la gestió actual dels ajuts a ONG i va reclamar un canvi de model per a agilitzar els processos, cosa en què van estar d'acord tots els ponents.

Una web per a la trobada de conflictòlegs i una revista per a conjugar teoria i pràctica

A més, es van presentar en societat dos projectes gestats a la UOC. El consultor de la Universitat Roberto Luna va traçar les bases fundacionals de l'Associació Internacional de Conflictòlegs, una nova entitat amb caràcter global que vol, aprofitant les eines 2.0., sumar coneixements i desenvolupar accions creant sinergies entre conflictòlegs i estudiants d'aquesta matèria escampats pel planeta. També es va debatre el model futur de Conflictology, una revista especialitzada que al setembre va editar el primer número. Membres del comitè editor van assenyalar que en la publicació hi haurà espai per a docents, però també per als millors treballs dels estudiants del màster. «S'intentarà donar veu als treballs amb un vessant més pràctic i que hi hagi una relació estreta entre el màster i la revista», va explicar el professor Ian Macduff, de la Universitat de Direcció i Administració d'Empreses de Singapur i editor de la revista. Van anunciar, a més, que s'intentarà convertir el tiratge actual, semestral, en bimestral o trimestral.

Taules per a la pau i la mediació

El Congrés també va servir perquè dos grups de treball sobre policia i mediació i cultura de pau es reunissin per debatre i exposar públicament les seves conclusions; una experiència que Vinyamata va descriure com a «molt fructífera, amb més participació, més agents implicats i conclusions més definides que en edicions anteriors». Entre aquestes, que la policia ha de ser cada vegada més mediadora, perquè el concepte de la força està caducat i és ineficaç. Pel que fa a la carta de la pau, es va parlar de la importància d'una bona narrativa històrica per a apropar identitats i no allunyar-les.

La imatge com a arma de pau

Un dels moments més animats de debat va tenir lloc després de la projecció d'alguns fragments de La vida bajo las bombas, un documental rodat durant la guerra del Líban del 2006. El seu director, Flavio Signore, i el cap de Comunicació de la UOC, Eric Hauck, van reflexionar sobre el paper del reporter en conflictes armats. Signore, que s'autodesigna reporter de pau en temps de guerra, va defensar la idea del reporter militant, que no solament enregistra el que veu, sinó que ho denuncia i col·labora activament en la conscienciació social contra la guerra. Tots dos van reclamar a l'espectador que estigui en alerta i en actitud vigilant davant de la trivialització de la violència. El televident s'ha d'adonar que «li estan venent la victòria del Barça un minut després d'oferir-li imatges de guerra».

L'oferta formativa de conflictologia s'estrena en anglès

Aquests dos dies també han servit per a presentar els màsters de conflictologia oferts per la UOC; amb algunes novetats, com el llançament del màster de Conflictologia en anglès, per al qual es compta amb el treball de docents de diferents països. La meitat d'ells van assistir a les sessions i van valorar el caràcter avantguardista de l'oferta en línia que ha dissenyat la Universitat i la importància que, per la seva condició multidisciplinària, es compti amb especialistes de diferents àrees i cultures. Nicole Jenne, coordinadora del programa, va destacar el bon ritme de matriculacions per a la versió anglesa i la varietat de procedències dels alumnes. Per la seva banda, Marta Burguet, coordinadora acadèmica dels cursos en espanyol i català, va destacar l'orientació no solament teòrica sinó també pràctica de les matèries. «La finalitat és proposar projectes d'aplicació real i adquirir habilitats d'intervenció en crisis personals o socials perquè el conflicte es produeix en tots els entorns», va destacar.