Sala de premsa

L'actualitat dels usos de les TIC per part dels partits

1. Quines tecnologies innovadores fan servir els partits i candidats en aquestes eleccions generals?

Les eines del que s'ha anomenat el web 2.0: instruments de xarxes socials (My Space, Face Book, YouTube, Flikr, tuenti, Second Life...) per a mobilitzar els internautes. A més, es busca implicar-los en la difusió del missatge del candidat per mitjà d'instruments com els blogs. S'utilitzen aquests mitjans en línia per a multiplicar l'activitat fora de línia (llistes de distribució d'SMS, com fa el PP), aconseguir recursos i finançament (com fa UPyD, Rosa Díez).

2. Quina ha estat l'evolució de l'ús de les TIC? Des de quan es fan servir? Quina és la influència dels Estats Units? Per què ara és un moment àlgid?

Des de mitjan anys noranta, als Estats Units els especialistes en comunicació política preparen que es produeixi la «primera elecció de l'era internet». Les expectatives que l'impacte de la introducció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, especialment internet, amb la versatilitat dels seus usos, la potencialitat d'interacció i la descentralització de la producció i distribució, afectés la manera de fer campanyes polítiques, i fins i tot de fer política, eren molt elevades. Hi havia el precedent de la difusió dels nous mitjans de comunicació de masses, sobretot la introducció de la televisió, des de mitjan anys cinquanta. Quant a la televisió, va ser el debat televisat entre Nixon i Kennedy en les eleccions presidencials americanes de l'any 1960 el que va significar o representar el començament d'aquesta nova era.

Amb internet, la visualització de l'impacte de les NTIC en les retines dels analistes, els assessors i els mateixos polítics es va produir als Estats Units amb l'actuació de Howard Dean, candidat demòcrata a les primàries de les eleccions presidencials del 2004.

Aquestes eleccions havien estat precedides per l'eclosió del fenomen dels blogs d'opinió política als Estats Units, arran de la guerra de l'Iraq, amb una forta divisió entre esquerra i dreta. Howard Dean, governador de l'estat de Vermont, hi havia participat des del començament denunciant la guerra. Quan va decidir presentar-se com a candidat demòcrata a les eleccions presidencials es va fer famós per utilitzar el seu blog per a obtenir col·laboracions en línia per mitjà de targetes de crèdit. En una famosa anècdota, quan el seu rival Cheney va organitzar un sopar en què preveia recaptar 250.000 dòlars, va demanar en el seu blog un empat d'aquesta quantitat en els tres dies que faltaven perquè es fes el sopar. Els simpatitzants de Dean van arribar a la suma en un sol dia!

Per altra banda, la candidatura de Dean va tenir una altra originalitat. En aquells moments es desenvolupaven les eines de xarxes socials basades en llocs web. Per exemple, anava guanyant popularitat una eina anomenada «Meet.up», pensada per a ajudar a fer trobades col·lectives presencials amb convocatòries virtuals. Joe Trippi, el director de campanya de Dean, explica com els mateixos simpatitzants es van mobilitzar i autoorganitzar, utilitzant aquesta eina, de manera que les diferents aparicions en públic de Dean van ser presenciades per una quantitat de públic molt més elevada de la que s'hauria aconseguit sense aquest mitjà. En termes de la política americana, Dean va aconseguir una coalició entre els netroots (la mobilització política de base d'internet) i els grassroots (la mobilització política de base tradicional).

Des de llavors el món de la política als Estats Units ha deixat de ser igual i el que es fa als Estats Units té un gran impacte a la resta del món i serveix de model per a imitar: “Metooism”. Ara bé, les expectatives són exagerades, ja que el sistema polític dels Estats Units és molt diferent dels altres (l'estructura institucional indueix a una competència dels candidats fora dels partits..., més obertura, més a guanyar amb l'ús d'aquestes eines...).

3. Com fan servir les TIC i els webs, els partits?

Hi ha hagut una evolució. Els partits han anat desenvolupant i sofisticant les seves estratègies d'ús. Ara per ara, com les fan servir?

En general utilitzen el web per a difondre informació (notícies, programari, estructura, etc.) i, quan s'acosten eleccions, per a fer campanya (mobilitzar voluntaris i votants). En aquest sentit, han decebut les expectatives de molts que creien que farien ús del potencial interactiu d'internet i es farien més oberts i democràtics.

En particular, es veuen algunes diferències en els usos segons la mena de partit –de masses, d'arreplega (catch all), petit, gran, etc. Precisament, hem portat a terme una recerca per a veure si en fan ús diferenciat segons la mena de partit. Hem trobat que sí. Per exemple, els partits petits tendeixen a fer un ús més intensiu d'internet per a mobilitzar recursos (augmentar afiliats, donacions, etc.) i els partits grans per a fer campanya. Per altra banda, el fet que un partit sigui de masses també explica que faci un ús més intensiu de les TIC per a establir enllaços i connexions amb organitzacions i grups afins, per a crear comunitat.

La percepció de la utilitat i la importància de les TIC per part dels partits

4. Els partits donen importància a les TIC o no? Donen recursos, posen responsables, tenen una estratègia clara?

Cada cop més. Hi ha una evolució en aquest sentit. Alguns partits han avançat més que d'altres. Per exemple, el PSC ja fa dos anys que té una persona dedicada a temps complet a la gestió del web. Aquesta responsable depèn directament del secretari d'organització i està en contacte permanent amb el primer secretari, Miquel Iceta. El web del PSC, a més, està donat d'alta a l'OJD, que vol dir que tot el que publica està subjecte al control d'aquest organisme i que tota la informació que genera el web (visites, etc.) és de domini públic. El PSC ha fet una aposta clara per internet, per ser present en el món virtual.

Ara bé, per a què és important el web? Alguns partits no acaben de veure la utilitat del web per a captar vots; no acaben de veure com l'ús del web els farà guanyar vots. En canvi, sí que veuen el web com una manera d'influir en els mitjans de comunicació, com una manera de participar en la definició dels temes i en la forma en què s'emmarca el debat polític, cosa que fins ara monopolitzaven els mitjans de comunicació tradicionals.

5. Els partits van endarrerits respecte als usos de les TIC que fan la societat, el mercat, el comerç? Quins problemes i inconvenients comporten les TIC per als partits?

1) Potser anaven endarrerits, però ara ja no. De fet, en els últims dos anys els partits han evolucionat molt en l'ús que fan de les TIC. El gran salt s'aprecia en les eleccions autonòmiques del novembre del 2006, després a les eleccions municipals del maig del 2007 i ara en aquestes eleccions, en què les TIC tenen un paper molt important.

2) Els principals problemes i inconvenients que les TIC poden comportar per als partits són que perdin una part del control de l'agenda política —la definició dels temes i el debat polític— i el seu monopoli sobre la representació d'interessos. Les TIC permeten no solament que el ciutadà tingui molta més informació a l'abast, sinó també que pugui participar directament en la producció d'informació. Per altra banda, les TIC també redueixen els costos de la coordinació per als ciutadans. De fet, hem vist nombroses protestes i mobilitzacions endegades per ciutadans amb les TIC. Tot això fa que el mercat de representació d'interessos es torni més fluid i competitiu, cosa que posa en perill el monopoli que fins ara tenien els partits en aquest mercat. Els partits intentaran convertir aquestes amenaces en oportunitats. És per això que utilitzen les TIC per a definir l'agenda dels temes de l'actualitat política i que encapçalen moviments amb un fort potencial per a crear opinió, com el dels blogs.

La influència de les TIC en la política i en els partits

6. Les TIC van canviant els partits? Va canviant la campanya electoral?

Sí, van canviant alguns aspectes del funcionament dels partits, però tampoc no es produeix una revolució. Els partits són institucions consolidades i estructures de poder en què els canvis interns són lents. Les eines de la xarxa social que actualment despleguen en els seus webs i els vídeos són normalment instruments unidireccionals en què el ciutadà no rep cap retorn del partit. Fins i tot els fòrums o el correu electrònic acostumen a tenir una resposta genèrica i automatitzada, tret d'algunes excepcions. En el que sí que hi pot haver més canvi és en la forma en què es desenvolupa la campanya electoral, atès que els partits s'adonen de les possibilitats que ofereix internet.

Respecte als canvis interns i de funcionament dels partits, penso que es poden destacar dues transformacions:

- Les TIC i els webs s'han convertit en un nou mitjà per a captar voluntaris i organitzar-los d'una manera més ràpida i fàcil. Internet possibilita l'increment de voluntaris que normalment no són militants sinó simpatitzants, i això és una novetat molt important, perquè ara la tasca de mobilització i propaganda durant la campanya electoral la duen a terme també els voluntaris en línia i no solament els militants. Un exemple molt clar d'aquest canvi es veu en la campanya actual del PP, que mostra al web uns quants elements tecnològics centrals per a captar i organitzar voluntaris.

Ens podríem preguntar si els elements per a captar voluntaris en el cas del PP són tan centrals perquè ho necessiten i la relació és més directa entre voluntari o simpatitzant i líder central i, en canvi, altres partits no ho necessiten tant perquè la seva militància ja està prou organitzada territorialment i localment i el partit compleix funcions més intermediàries.

- Per una altra banda, els blogs faciliten que la dissidència interna en els partits prengui força i es pugui expressar d'una manera que abans no era possible. Un cas molt clar és ERC, en què diferents corrents ideològics del partit s'expressen amb molta llibertat en els blogs. A més de l'organització de la dissidència o de les diferències ideològiques dins del partit, qualsevol càrrec i representant polític del partit pot crear el seu blog o web i fer-se notar i explicar d'una manera directa —sense la intermediació del partit— les seves actuacions i idees o adreçar-se a un segment de l'electorat que l'interessi o als mitjans de comunicació mateixos.

Quant als canvis en la campanya electoral:

- Els webs han esdevingut plataformes per a centralitzar, organitzar i visibilitzar la campanya electoral: s'hi diposita l'agenda d'actes, s'hi acumula tota la informació, s'hi presenten les declaracions i els punts del programa més importants, s'hi recapten els voluntaris i els interventors i apoderats de les meses electorals. Els mateixos periodistes s'adrecen primer als webs dels partits per saber els actes que es faran i les opinions dels candidats. Els instruments tecnològics dels webs i blogs i els seus continguts són notícia per als mitjans tradicionals. Ara, no obstant això, encara és un instrument més en els casos espanyol i català, i la campanya es continua desplegant amb gran força amb els mitjans tradicionals, com televisió, ràdio, premsa, rètols al carrer, etc. En canvi, en el cas dels EUA la campanya és molt centrada en la plana web i en els blogs dels candidats, que han esdevingut veritables «quarters generals» per a encetar i organitzar la campanya, recaptar diners i voluntaris i difondre els programes i les idees dels candidats.

- Un altre canvi molt important és que, mitjançant les interaccions dels ciutadans amb les planes web, el correu electrònic, els mòbils i les eines de les xarxes socials, els partits poden obtenir informació dels seus votants. Ja fa temps que els consultors polítics als EUA intenten «segmentar» el públic dels diferents candidats de manera que el missatge «adequat» (el que pot convèncer de votar un candidat) arribi als receptors adequats (els que poden ser convençuts per un determinat missatge). Això s'ha fet gràcies a l'ús de la capacitat d'anàlisi massiva de dades que permeten els nous ordinadors (la mineria de dades) i la publitramesa personalitzada. En aquest context els llocs web dels candidats són un instrument que potencia la capacitat per a obtenir informació de les preferències, interessos, gustos dels simpatitzants i per a enviar-los els missatges per SMS o correu electrònic. Això lliga amb l'anècdota sobre el vídeo de Rajoy: el primer que ha fet la direcció del PP ha estat desmentir que s'utilitzaran els números de telèfon recollits per a crear llistes per a trucades personalitzades... Aquesta excusatio non petita (o potser sí) confirma d'alguna manera que la principal utilitat d'aquesta mena d'instrument pot ser fer-ne un ús semblant al dels candidats dels EUA.

7. Les TIC poden contribuir a incrementar la participació i a acostar el ciutadà al partit i, per tant, a pal·liar la crisi de desconfiança envers els partits?

- L'increment de la participació a causa de la competència-rivalitat electoral que pot produir un bon candidat, nou, es pot veure amplificada per internet si el candidat és hàbil en l'ús de les TIC: els casos de Segolène Royale, de Barack Obama, de Howard Dean, encara que cal tenir present que també feien o fan servir maneres de participació presencial escampades per tot el territori de les eleccions (mítings, assemblees locals en què es reuneixen els simpatitzants i discuteixen temes que després poden formar part de l'agenda del líder, festes, etc.). Part del seu èxit està en el fet de combinar tots dos mitjans.

En el cas del partit socialista francès, es va produir un increment de nous militants perquè es va permetre l'afiliació en línia amb vista a les primàries. La gran part dels nous afiliats eren simpatitzants de Segolène Royale.

- Internet pot ajudar al sorgiment de partits nous petits, com Ciutadans: les barreres d'entrada es redueixen i, per tant, com que hi ha més partits per a competir, poden augmentar el pluralisme i el dinamisme polític.

- Respecte a si internet reforça les divisions socials existents o les disminueix pel fet que podria incorporar nous simpatitzants, voluntaris i votants entre els joves o més participants de la classe mitjana o baixa, què ens diuen els resultats de les enquestes representatives de la població?

Gran Bretanya: els joves de 18 a 24 anys participen en política molt més en línia que fora de línia, però les desigualtats educatives i de classe social respecte a la participació presencial es reprodueixen o fins i tot augmenten en la participació en línia (contactar amb polítics via correu electrònic, baixar-se informació política, participar en fòrums de discussió o blogs polítics...): els que tenen més nivell educatiu i econòmic participen en política més en línia que presencialment.

A Espanya no hi ha tantes dades d'enquesta sobre les diferents formes de participació en les persones que ho fan en línia a més de presencialment. Els joves tampoc no participen gaire en política per mitjà d'internet; aquesta franja d'edat se centra en un ús d'internet per a l'oci i les relacions socials, i els joves que participen en política en línia són els que ja ho fan presencialment.

Als EUA es va introduint en la participació en línia gent de classe mitjana i baixa que no participa en política presencialment i els joves hi participen més en línia que presencialment. Com a resultat, la desigualtat social és menor en la participació en línia que fora de línia. Cal tenir present que als EUA el 70% són usuaris freqüents d'internet.

Per tant, pot ser que quan internet s'estengui més a Catalunya o Espanya també augmenti la participació política de les classes mitjanes i baixes. Quant als joves, el 70% són usuaris habituals d'internet a Catalunya i pot ser que quan entrin en l'edat madura també comencin a participar en la política tradicional o interessar-s'hi fent-ho en línia (és l'anomenat efecte del cicle vital).