Reportatges

El Brasil i Veneçuela encapçalen l'índex de desenvolupament de la justícia electrònica entre els vint-i-dos països iberoamericans, essent els dos únics països que superen el nivell de 0,5 en una taula que oscil·la entre el 0 (desenvolupament mínim) i l'1 (desenvolupament màxim). Els segueixen països com l'Argentina, Puerto Rico, Costa Rica i El Salvador, tots amb un índex per sobre del 0,4. En un tercer grup, entre el 0,3 i el 0,4, se situen Portugal, Xile, Mèxic, la República Dominicana, Cuba i Espanya. Els països amb menys implantació de les TIC en la seva administració de justícia són l'Uruguai, Hondures, Panamà, Guatemala, Colòmbia i el Perú.

Malgrat els avenços que es detecten en aquest estudi, es considera que la situació de la regió en aquest camp en l'àmbit mundial encara és molt millorable, sobretot si es compara amb la dels països pioners com Singapur, els Estats Units o Austràlia.

Segons Pere Fabra, director dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, "el que és important d'aquest estudi no són tant els resultats obtinguts, ni els rànquings, que no deixen de ser altament aproximatius perquè no s'han pogut fer treballs de camp exhaustius, com el fet d'haver elaborat una metodologia que permetrà, en successius estudis, mesurar l'evolució de la implantació de les tecnologies en l'administració de justícia. Mentre que ja hi ha diferents índexs i estudis que permeten mesurar l'impacte de les TIC en l'administració electrònica o la preparació dels països per al govern electrònic, fins ara no s'havia desenvolupat un índex específic per al camp de la justícia electrònica".

Els resultats obtinguts sorprenen en alguns casos. Per a Pere Fabra, "aquest estudi mostra, per exemple, que no hi ha una correlació directa entre l'índex de desenvolupament humà i l'índex de participació telemàtica ni la implantació de la justícia electrònica. Alguns països com Espanya o Portugal, que ocupen posicions elevades en el primer, obtenen un índex de justícia electrònica inferior a altres països amb índexs de desenvolupament humà més baixos. La conclusió, a la vista de les dades concretes, és l'enorme importància que tenen tant l'elaboració d'estratègies realistes i amb metes molt concretes com un lideratge polític sostingut i la sensibilitat dels actors implicats". El que sí que ha quedat clar és l'estreta vinculació entre el desenvolupament de l'administració electrònica i la justícia electrònica.

La societat de la informació a Iberoamèrica

En una primera part, aquest estudi analitza el desenvolupament de la societat de la informació en aquesta regió. Aquest desenvolupament té relació amb l'existència d'infraestructures tecnològiques –el percentatge del producte interior brut destinat a les TIC als diferents països és entre el 5,9% i el 9%–, el desenvolupament del sector TIC, l'alfabetització digital –el 80% dels entrevistats afirmen que disposen de programes formatius per a capacitar els funcionaris de justícia– i el marc polític i legal.

Segons Fabra, "com és esperable, atesa la diversitat de la regió, trobem importants diferències entre països en la implantació i desenvolupament de les tecnologies. Les més implantades en general són la tecnologia mòbil i els televisors. Tanmateix, i malgrat creixements molt importants en l'últim lustre, la penetració d'ordinadors personals encara mostra taxes molt millorables. Lògicament, el disseny d'estratègies de justícia electrònica o de govern electrònic haurà de tenir en compte la situació de cada país".

L'índex de desenvolupament de la justícia electrònica

Per a valorar l'impacte de les TIC en l'administració de justícia, l'equip d'investigadors format pels professors Agustí Cerrillo, Albert Batlle, Pere Fabra, Ismael Peña, Clelia Colombo i Antoni Galiano ha establert una taula de més de vint indicadors a partir de quatre estadis d'evolució.

El primer estadi és el del tractament de la informació, i té en compte aspectes com l'existència de webs o butlletins electrònics, el desenvolupament de bases de dades de normativa i jurisprudència o la possibilitat de conèixer l'estat de les causes d'una manera electrònica. A la República Dominicana, per exemple, tenen una xarxa de quioscs públics d'informació sobre l'estat dels expedients judicials i al Brasil hi ha un canal de televisió sobre temes de justícia exclusivament. La majoria de països tenen molt estès l'ús de les tecnologies en aquest àmbit.

El segon nivell es refereix a l'aplicació de les TIC per a la gestió dels expedients judicials, tant de l'oficina judicial com la gestió documental o els casos i vistes. Al Brasil, per exemple, es pot rebre informació per correu electrònic de com evoluciona el teu procés judicial cada vegada que hi ha un canvi. El tercer estadi es refereix a la intensitat de l'ús de TIC en la relació entre l'administració de justícia i els ciutadans. Recull aspectes com la possibilitat que tenen els usuaris de baixar formularis des de la xarxa o presentar demandes, l'existència de fòrums o la possibilitat de plets electrònics. La majoria de països estudiats ofereixen la possibilitat de sol·licitar digitalment certificats, però en pocs casos, com el de Xile, es poden obtenir així. A Espanya es recullen testimonis per videoconferència. Malgrat aquestes iniciatives, aquests països encara són lluny de poder fer un judici totalment a la xarxa, com ja s'ha fet experimentalment als Estats Units i Singapur.

El quart estadi abraçaria l'aplicació de la tecnologia i de solucions d'intel·ligència artificial per a la presa de decisions judicials, àmbit en el qual no s'ha constatat cap experiència rellevant a la demarcació iberoamericana.

Efectes positius de la implantació de la justícia electrònica

Segons Pere Fabra, "l'ús de les tecnologies permet millorar l'eficàcia i eficiència de la justícia optimitzant recursos, treballar amb més transparència i acostar l'administració de justícia als ciutadans, de manera que es respon més directament a les seves necessitats i es garanteix la millor defensa dels seus drets".

Malgrat tots aquests aspectes positius, el grup d'investigadors de la UOC ha assenyalat les dificultats derivades de la divisòria digital per a fer efectiu el desenvolupament de la justícia electrònica, de manera que les polítiques de transició a la societat de la informació i, particularment, la implantació de les TIC en la justícia haurien d'estar atentes que no s'ampliés la divisòria entre ciutadans connectats i no connectats.

L'estudi conclou amb una sèrie de recomanacions elaborades per aquests experts i lliurades al grup de treball de la Cimera Judicial per a avançar en la implantació de la justícia electrònica. Entre aquestes recomanacions es destaquen la necessitat de coordinació a escala regional d'estratègies, accions i projectes -en justícia electrònica i govern electrònic, i també en connectivitat a la xarxa-; la importància de potenciar la capacitació de tots els agents o d'enfortir la col·laboració amb la societat civil, i la necessitat d'un important lideratge institucional.

Segons Fabra, "una de les conclusions de la Cimera celebrada els dies 22 i 23 de juny ha estat donar continuïtat al grup de treball sobre justícia electrònica. Per tant, hi ha interès a fer un seguiment anual o bianual d'aquest índex. Per part nostra, des dels Estudis de Dret i Ciència Política, hem constituït un grup de recerca específic sobre aquest tema. Fins ara havíem treballat en temes d'administració i govern electrònics i volem passar a explorar més profundament l'àmbit de la justícia en la societat de la informació".