Sala de premsa

La UOC va néixer trencant esquemes d'espai i temps. Els seus primers 200 estudiants utilitzaven una biblioteca, passejaven per un campus i fins i tot estudiaven en unes aules... virtuals. Onze anys després, a la Universitat hi ha més de 35.000 estudiants que, gràcies a Internet, viuen i treballen arreu del món...però estudien al mateix campus virtual. Tot està preparat perquè la seva vida acadèmica tingui lloc entre bits i xarxes, sense necessitat de seguir horaris ni fer desplaçaments. Però de vegades un missatge electrònic o un tauler virtual no poden substituir el tracte cara a cara. Alguns dubtes que cal resoldre, llibres que es necessiten consultar o espais per a treballar en grup també formen part de la nostra universitat, una universitat arrelada al territori en què va néixer.

Tot això i molt més és el que els estudiants poden trobar quan traspassen les portes d'un dels catorze centres i quaranta-vuit punts de suport de la UOC oberts a Catalunya, Balears, Madrid, València, Sevilla i Andorra. Un antic escorxador, un edifici modernista o unes oficines al costat dels lleons del Congrés de Madrid són alguns dels punts que configuren la xarxa territorial de la Universitat.

"El primer centre el vam inaugurar a Manresa l'any 1996. Ara ja som presents a totes les comarques catalanes excepte a set, i més de trenta persones treballem directament per donar servei als nostres estudiants i a les institucions des de casa seva", explica Toni Romero, director de Serveis Territorials.

Amb aquests espais, la Universitat dóna suport als seus estudiants, es dóna a conèixer a la població en general, s'acosta ales institucions locals i contribueix al reequilibri territorial. Segons Romero, "aquest esperit i els criteris inicials amb què es va a començar a fer aquesta xarxa encara són vàlids. El desplegament territorial català de la UOC es fa d'acord amb els àmbits funcionals que planteja el Pla territorial general de Catalunya i, lògicament, tenim en compte la distribució geogràfica i l'evolució del nombre d'estudiants nostres a les poblacions".

Aquesta xarxa territorial s'ha anat creant amb convenis amb institucions locals, com ara ajuntaments, consells comarcals o fundacions, per tal de provocar un efecte real de vinculació. Com explica Romero, "els centres són un canal d'entrada per a les institucions molt valorat. Intentem integrar-nos al teixit local, organitzant activitats, participant en els fòrums... Recollim la seves sensibilitats i necessitats però també fem de transmissors i portem el coneixement fins allà".

Des de l'altra banda, les entitats polítiques i socials valoren aquest esforç. Segons Rosa Argelaguet, regidora i responsable del projecte Manresa universitària, "la proximitat és molt important. Si volem que l'aprenentatge sigui per a tota la vida, s'ha d'acostar al territori. A Catalunya tenim zones molt allunyades de l'àrea metropolitana on també viuen joves que volen estudiar o persones que es volen continuar formant. Pensem que no és igual poder fer una consulta o un treball a Barcelona o al costat de casa teva. Les beques són pobres, les distàncies, llargues... no sempre és fàcil traslladar-se per a estudiar! Donem igualtat d'oportunitats a tota la població. L'objectiu ha de ser fer arribar la formació a tothom".

Aquesta professora de la Universitat Politècnica afirma que "les universitats generen el coneixement i l'acosten al territori, l'enriqueixen amb la presència de professors o estudiants i amb les activitats que s'organitzen fan possibles iniciatives que altrament serien més complicades. A Manresa, per exemple, hem creat una xarxa d'emprenedors i ho hem fet amb el suport de les universitats".

Aquesta mateixa idea la comparteix Carles Soriano, tinent d'alcalde i regidor de noves tecnologies de Sant Feliu de Llobregat, que pensa que "la presència de la UOC a la nostra ciutat és un factor molt positiu. Una iniciativa com aquesta, del camp de la tecnologia i l'educació, ens ajuda a situar-nos com la ciutat de serveis que volem ser. Això és positiu per a nosaltres, però ho és més perquè treballa per al futur desenvolupament dels nostres ciutadans, des d'aquí mateix!". És un benefici per als ciutadans d'aquestes poblacions, però també per a la UOC, que així veu acomplert un dels seus objectius: la contribució al desenvolupament de la societat catalana d'una manera territorialment equilibrada.

La cara presencial d'una universitat virtual

MARIA TERESA COSTA (estudiant Humanitats) és membre de la Comissió del Centre de Suport del Gironès. "La meva vinculació amb el centre es va fer més estreta fa quatre anys, quan vaig anar a viure a Girona". En aquell temps es van convocar les eleccions a les comissions de centres de suport, s'hi va presentar i va sortir escollida: "Va ser una manera d'agrair a tothom qui hi treballa la seva amabilitat i predisposició de fer-te la feina i l'estudi molt més agradables". Per a la Maria Teresa, aquest centre "és un lloc tranquil, amb ordinadors, llibres, material didàctic..., que em facilita la feina i on no tinc les distraccions de casa". Pel que fa als serveis que s'hi ofereixen, "els que utilitzo més són els ordinadors i el préstec interbibliotecari, encara que la cosa més important és l'ajut que es proporciona davant els problemes de matrícula, de convalidació d'estudis i els temes de secretaria en general".

XAVIER DOMÈNECH (estudiant d'Empresarials) és usuari habitual del Centre de Suport de València. "Tant per a mi com per a molts altres estudiants del País Valencià, la relació amb aquest centre és una mica especial, ja que el centre és una aspiració desitjada durant anys pels estudiants d'aquestes contrades i en gaudim des de fa tot just poc més d'un any". El Xavier utilitza el centre "per a gestions de tipus administratiu i també per a tornar llibres de la biblioteca, tot i que, quan tinguem el centre plenament acabat, alguns estudiants ja projectem convertir-lo en seu física per a grups d'estudi de diverses assignatures, punt de trobada d'estudiants, i fins i tot pensem potser organitzar-hi tallers i trobades amb consultors i tutors".

OLGA CUEVAS (graduada del Graduat Multimèdia) és l'actual responsable del Punt de Suport de Sort, al Pallars Sobirà. Ella pensa que "està molt bé que hi hagi els centres i els punts de suport". Segons diu, són "un punt de referència proper que dóna l'oportunitat als estudiants de parlar amb una persona física, cosa que entre tanta virtualitat s'agraeix". L'Olga posa com a exemple que, "si una persona té ganes d'estudiar i necessita acabar de decidir-se i assessorar-se, li anirà molt bé parlar amb el responsable del centre o del punt".