Sala de premsa

Fa cinquanta anys, els mòbils semblaven un invent de les novel·les de ciència-ficció i, en fa només vint-i-cinc, formaven part de l'uniforme dels yuppies i professionals d'elit. Avui n'hi ha prou de fer un volt per qualsevol carrer o plaça per a adonar-se de com han canviat les coses: s'han convertit en productes de consum de masses i centenars de milions de persones de tot el món, sobretot joves i infants, els han incorporat a la seva vida comunicativa diària. El regnat del telèfon fix ha arribat a la fi i, actualment, en països com el nostre, hi ha més telèfons mòbils que habitants. Però els canvis no solament s'han deixat notar al primer món: la comunicació sense fil ha demostrat que és ideal perquè els països en via de desenvolupament puguin reduir la divisòria de connectivitat a què semblen condemnats. Una vegada més, la història ens dóna una lliçó: les persones acaben utilitzant la tecnologia per a objectius molt diferents dels que van concebre els seus creadors i la modelen segons els seus hàbits, valors i projectes.

Aquesta nova realitat obre una multitud d'interrogants: els mòbils són un senyal d'identitat o una moda?, com afecten la vida familiar i laboral?, es modifiquen els conceptes de temps i espai?, realment ens fan més lliures i autònoms com ens venen els anunciants?, quines noves desigualtats comporta l'arribada d'aquesta tecnologia entre països desenvolupats i en via de desenvolupament?

"Les respostes d'aquestes preguntes afecten les nostres vides i també condicionen les polítiques públiques, les estratègies de negoci... Malgrat tot, i a causa de la rapidesa de les transformacions tecnològiques i de la impaciència per obtenir un avantatge competitiu en el nou sistema, es prenen decisions sense entendre gaire bé les implicacions socials, econòmiques i polítiques de les tecnologies de comunicació sense fil. Sovint les suposicions que s'amaguen darrere d'aquestes decisions són injustificades", segons Mireia Fernández Ardèvol, investigadora de la UOC.

Una de les primeres conseqüències que han portat els mòbils ha estat un augment d'autonomia dels participants en el procés comunicatiu, quant a espai, temps i, d'alguna manera, les normes culturals i socials. Faciliten que s'estigui disponible sempre i que es pugui triar amb qui un es comunica, des d'on i quan, per la qual cosa han fet que la xarxa de contactes depengui dels desigs dels usuaris. Però aquests 'guanys' no estan renyits amb un augment de la seguretat, ja que permeten a l'usuari relacionar-se lliurement amb el món però mantenint un contacte fins i tot més fort amb la seva xarxa personal en cas de necessitat.

El mòbil ens ha donat un poder inimaginable a tots com a ciutadans, membres d'una comunitat. Una de les pràctiques comunicatives més importants ha estat l'aparició espontània de comunitats de pràctica instantànies que miren de mobilitzar altra gent, conviden a reunir-se o a compartir. Qui no ha rebut algun SMS en què el conviden a una festa en un local alternatiu o a participar en diferents manifestacions contra el preu dels pisos? Sens dubte, a la memòria de molta gent hi ha els SMS que es van enviar per a convocar mobilitzacions a diferents ciutats espanyoles, després dels atemptats de l'11 de març de 2004 a Madrid. Aquell dissabte 13, el trànsit de missatges per mòbil va augmentar un 20% i el diumenge 14, un 40%. La tendència general en la nostra societat de grups que esquiven les estructures formals d'interacció i participació troba en la plataforma tecnològica la capacitat per a cridar a l'acció. Això sí, aquest missatge només tindrà èxit si es distribueix en una xarxa d'afinitat. La comunicació sense fil augmenta considerablement el poder de les persones, facilita l'accés a la informació i les fa independents de les fonts formals.

S'ha demostrat que les persones adapten la tecnologia a les seves necessitats i no pas al revés. Inventen nous usos i fins i tot s'ha creat un nou llenguatge, adaptant l'existent als formats i límits que imposen aquesta nova tecnologia i el seu cost. Els usuaris són els autèntics productors de continguts i utilitzen la comunicació mòbil per a la vida familiar i professional, però també per a transaccions comercials o distribució de música. Malgrat el que molta gent va pensar al començament, aquest ús no és una qüestió de moda -encara que el disseny i la personalització siguin importants per als joves- sinó d'identitat. Per als usuaris, tenir mòbil és una font de valoració personal i permet sentir-se part d'una societat que funciona així. Per això, l'accés a la comunicació sense fil és un dret social. El que fa un segle era l'accés a les biblioteques o l'escolarització ara és el dret a l'accés fiable i assequible a la xarxa mòbil de comunicació.

S'han desdibuixat els límits d'espai i temps i, sovint, s'entremesclen els contextos organitzatius i les pràctiques socials. Això és el que passa quan, en horari de feina i des de l'aeroport, el subjecte telefona a la seva família o aprofita el moment per a organitzar el sopar de dissabte amb els amics. Les xarxes d'interacció individual tendeixen a independitzar-se d'organitzacions, institucions, normes i límits materials segons la seva conveniència i l'adequació als projectes individuals. En termes materials, això té per resultat un extraordinari enfortiment de la cultura de l'individualisme.

Quin és el moment correcte perquè aquest individu es pugui aïllar de l'entorn en què es troba per a fer una trucada? Quan és que els alumnes poden enviar un SMS en horari escolar? Necessitem una nova definició de les normes d'educació perquè estableixin com ens hem de comportar en aquests processos comunicatius.

Els problemes que es presenten

En aquest món del segle XXI és fàcil imaginar que les limitacions d'accés a aquest sistema de comunicació es converteixen en un greu problema social. En les nostres societats desenvolupades han aparegut nous factors que amplifiquen la divisòria digital: juntament amb la renda, la situació territorial o el grau d'educació, ara l'edat i les discapacitats físiques són factors excloents.

Tanmateix, cal ser positius: si es donen les mínimes condicions, els usuaris fan veritables esforços per tenir accés a la xarxa, com demostren algunes experiències. Així, les targetes de prepagament i el lloguer de temps de conversa han contribuït a la difusió del seu ús als països en desenvolupament i entre els segments de població amb rendes baixes als països desenvolupats. A la Xina, el sistema telefònic Little Smart s'ha estès àmpliament entre la població treballadora, allunyada dels sofisticats professionals de Xangai, o en remots punts de països africans han aparegut nous negocis gràcies als mòbils.

Però, a més de ser font de possibles desigualtats, la ràpida difusió de la comunicació sense fil mostra noves vulnerabilitats com els virus, nous perills com un augment d'accidents de trànsit o un creixement de l'ansietat per les conseqüències que pot tenir per a la nostra salut viure envoltats de camps electromagnètics o pels temes relacionats amb la confidencialitat.

Segons els autors del llibre, aquestes proves ens recorden que el poder de la tecnologia no elimina els mals humans, sinó que més aviat els amplifica, tret que siguin arrencats de l'arrel social.