Sala de premsa

"Les cooperatives són societats, amb plena autonomia i amb els principis de lliure adhesió i de baixa voluntària, amb capital variable i gestió democràtica, que associen persones físiques o jurídiques que tenen necessitats o interessos socioeconòmics comuns, amb el propòsit de millorar la situació econòmica i social de llurs components i de l'entorn comunitari, fent una activitat empresarial de base col·lectiva, en la qual el servei mutu i l'aportació pecuniària de tots els membres permetin de complir una funció que tendeix a millorar les relacions humanes i a posar els interessos col·lectius per damunt de tota idea de benefici particular". Així defineix la Llei catalana de cooperatives un tipus d' iniciatives econòmiques aparegudes a mitjan segle XIX i que a Catalunya han tingut i tenen una gran implantació.

Per a trobar l'origen d'aquesta mena d'organització econòmica cal remuntar-se a Rochdale, una ciutat tèxtil anglesa de Lancashire, on les condicions de vida difícils, la protecció inadequada dels consumidors i la falsificació regular dels aliments per part d'alguns comerciants van incitar 28 obrers a crear, l'any 1844, una societat cooperativa (Rochdale Equitable Pioneers Society) per tal de subministrar als obrers els aliments i altres béns necessaris i per tal de facilitar-los instruments educatius i socials.

Des de llavors les cooperatives es regeixen pels principis de Rochdale i per les teories d'Owen sobre la cooperació: l'adhesió lliure i voluntària, el control democràtic amb el principi "una persona, un vot", el pagament d'interessos limitat al capital, el retorn cooperativista i l'accés a l'educació per a tots els membres.

La Fageda, Abacus, Pica-Tapas i la cooperativa de consum creada per la UOC, La Virtual, són alguns exemples de cooperatives que han desenvolupat aquests principis a Catalunya, la comunitat autònoma espanyola amb més cooperatives.

Algunes dades estadístiques posen en relleu la importància d'aquest sector: a Catalunya hi ha més d'1.000.000 de persones vinculades al cooperativisme, en la suma de persones sòcies de treball i de consum; el 15% dels catalans són socis d'alguna cooperativa, sigui com a socis treballadors o com a socis consumidors; les cooperatives catalanes produeixen actualment prop del 6% del PIB de Catalunya.

Com tots els negocis, les cooperatives han d'innovar i buscar noves maneres de créixer. La creació de grups de cooperatives és una d'aquestes vies. " Catalunya té un ric teixit de cooperatives i altres empreses o entitats d'economia social. Així, trobem cooperatives de diferents tipus en sectors ben diversos i, cosa que és més important, amb una situació en el mercat força bona; pensem, per exemple, en l'Abacus o en La Fageda. En el sector o àmbit educatiu i cultural, les cooperatives hi són presents gairebé sistemàticament, tant amb exemples de treball associat com de consumidors. Penso que en aquests moments l'economia cooperativa a casa nostra va madurant i es va consolidant amb la unió d'esforços i l'establiment de grups com a fórmula de creixement per a ser més competitius i aportar més valor en els sectors on s'és present", explica el nou president del Consell Rector de La Virtual, Agustí Mañosa.

Agrupar-se en cooperatives o en col·lectius de cooperatives serveix per a comprar a millor preu i també per a vendre a millor preu. Però les cooperatives aporten moltes més coses. Per exemple, també són una manera de garantir una feina estable i d'aconseguir determinats beneficis socials que en una altra empresa són difícils d'assolir. Sònia Gimeno és una treballadora d'una de les cooperatives més importants de Catalunya, Abacus. "Vaig estudiar Empresarials i Direcció i Administració d'Empreses a la UOC. Em vaig sentir atreta per una societat com Abacus, de manera que hi vaig enviar un currículum. Haig de fer una aportació, que puc anar lliurant a poc a poc i que em permetrà optar a ser sòcia de treball. En canvi, disposo d'una feina estable en una entitat amb caràcter i història i d'una sèrie de beneficis socials i de formació que no es donen generalment en altres tipus d'empreses".

Sònia treballa de responsable de selecció i compra de productes, una feina de molta importància en una societat cooperativa que té per objectiu vendre material educatiu, cultural i de lleure en les millors condicions possibles de qualitat i preu. "Els productes se seleccionen pel valor educatiu i de qualitat, deixant de banda qüestions purament comercials o modes", explica.

En una cooperativa el soci treballador és una figura semblant al propietari d'una empresa, però amb algunes limitacions. "El soci cooperatiu no podrà transmetre la seva participació en la cooperativa. Només, si els estatuts ho permeten, en alguns casos de baixa voluntària justificada podrà transmetre la seva posició en la cooperativa i, de fet, les seves aportacions no seran tampoc embargables pels creditors del soci cooperatiu.

Malgrat aquests límits, el soci cooperatiu tindrà dret a causar baixa, d'acord amb el contingut dels estatuts, i dret, per tant, a la liquidació de la seva aportació", explica Lourdes Ferrando Villalba, professora titular de Dret mercantil a la Universitat de València i consultora de Dret de la UOC.

La Virtual, la cooperativa de la UOC

Les cooperatives s'agrupen en dotze tipus: d'habitatge, de treball associat, agràries, d'explotació comunitària de la terra, de serveis, del mar, de transportistes, d'assegurances, sanitàries, d'ensenyament, de crèdit i de consumidors i usuaris. És en aquest darrer bloc on trobem la Xarxa Virtual de Consum, Societat Cooperativa Catalana, coneguda popularment com La Virtual (www.lavirtual.com). "Segons els seus estatuts té per objecte facilitar productes i serveis a la comunitat de persones que estan o han estat vinculades a la Universitat Oberta de Catalunya", explica Mònica Vilasau, professora de Dret civil als Estudis de Dret de la UOC.

La Virtual es va crear el 1997 a l'empara de la UOC. Actualment té 30.000 socis i s'ha convertit en una de les cooperatives catalanes amb més associats. "Els socis poden gaudir d'avantatges que van des de promocions especials d'equipaments informàtics i Internet fins a acords comercials que els puguin interessar (electrònica de consum, viatges, assegurances, diaris, entrades de teatre, etc.). El tret diferencial de la cooperativa ja queda reflectit en el seu nom: és una cooperativa de consum fonamentada en la utilització d'un entorn virtual per a dur a terme el seu objectiu", explica el president del seu Consell Rector, Agustí Mañosa. A més, seguint la línia de relació amb altres cooperatives, La Virtual manté un acord amb Abacus, que permet als socis proveir-se dels materials que comercialitza Abacus.

El mes de juny passat l'assemblea general extraordinària va elegir un nou Consell Rector, que s'ha posat com a repte fer de La Virtual una cooperativa més compromesa amb la UOC, amb la societat en general i molt especialment amb els socis. "La Virtual que veurem en els pròxims mesos és una cooperativa que fomenta l'adhesió de nous socis, reforça la consciència de soci dels que ja ho són, millora l'oferta d'avantatges per als socis i millora especialment la comunicació amb ells, cosa que afavoreix la nostra implicació en la gestió de La Virtual com a socis cooperativistes que som", afirma Agustí Mañosa.