Reportatges

L'ensenyament virtual no és una novetat en el sistema universitari català. Des de fa temps, experts de diferents institucions han treballat per fer realitat el fet d'aprendre per mitjà de la xarxa. Ara es fa un pas més i, de manera conjunta, tots ells treballen per portar endavant el projecte Campus, que permetrà campus virtuals propis però amb un llenguatge de programació compartit.

Per tant, la compatibilitat és un dels conceptes bàsics: fer que tots els campus virtuals de les universitats, independentment de la seva plataforma base, es puguin connectar entre ells per a intercanviar millores o serveis, per a un aprenentatge tant virtual com semipresencial. Aquesta realitat només és possible si es creen plataformes compartides entre les institucions que siguin versàtils, accessibles i polivalents. La importància d’aquesta connectivitat ha fet que per al projecte s'hagi comptat amb actors públics i privats relacionats amb l'aprenentatge virtual per a posar en comú les eines que permetin elaborar aquest llenguatge compartit que doni la possibilitat d'interacció entre els entorns educatius.

Una de les característiques de la plataforma que impulsa el projecte Campus és la seva base de programari lliure des del començament. Tenir un sistema basat en codi obert permet compartir el seu funcionament intern entre tots els desenvolupadors, de manera que, a més de ser un estalvi per a les organitzacions, es pot estudiar i modificar per a millorar-lo, ja que és publicat amb llicència GPL (General Public License). Aquest també és el cas de les dues plataformes d'aprenentatge virtual en les quals es basa el projecte Campus: Moodle i Sakai. Aquests dos sistemes són dels que es fan servir més al món i, com que són programes de codi lliure, es poden adaptar i modificar. La comunicació d'aquestes dues plataformes entre elles i amb els elements que configuraran els entorns d'aprenentatge virtual es farà seguint el llenguatge estàndard OKI (Open Knowledge Initiative), promogut per l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Precisament, aquesta institució també col·labora en el projecte català assegurant-ne i certificant-ne la qualitat.

Una altra de les característiques que es destacarà d'aquestes plataformes és la usabilitat i l'accessibilitat, ja que, entre altres aspectes, permeten l'accés a aquests campus a persones amb discapacitats. La tecnologia d'aquest projecte també fa possible l'accés als entorns educatius amb qualsevol dispositiu tecnològic. D'aquesta manera, per exemple, el mateix contingut d'una assignatura es pot llegir en document HTML o escoltar per mitjà d'un programa que llegeix les paraules, a més de poder-ho fer des d'un ordinador, amb teclats adaptats, llibres de tinta electrònica, programes que llegeixen els textos o impressores de relleu, entre altres eines.

Una trobada per a posar en comú el coneixement

En el marc d'aquest projecte, entre el 3 i el 5 d'octubre d'aquest any es van organitzar a la seu de Barcelona Activa de la capital catalana les Jornades University Campus. La divulgació i el debat del futur de l'ensenyament virtual i la tecnologia educativa van tenir durant tres dies el seu propi espai de trobada, a més de la posada en comú del treball desenvolupat en el projecte. Experts de prestigi mundial en ensenyament no presencial i tecnologia aplicada a l'aprenentatge hi van participar en les diferents conferències, debats i, fins i tot, tallers pràctics. El director de Computació Acadèmica del MIT, Vijay Kumar, va obrir aquesta trobada juntament amb el conseller delegat del Consorci Global d'Aprenentatge (IMS), Rob Abel. Abel també va participar en una altra jornada que va tractar dels estàndards, el codi obert i les plataformes d'aprenentatge virtual, en la qual va ser present l'exdirector executiu de la Fundació Sakai, Charles Severance, el director del projecte Open Knowledge Initiative (OKI), Jeff Merriman, i un consultor d'OKI, Tom Coppeto. L'altra jornada que va completar aquesta trobada va tenir com a eix central temes com la usabilitat, l'accessibilitat i el disseny amb ponències de Julio Abascal, de la Universitat del País Basc, Emmanuelle Gutiérrez, del Seminari Iberoamericà sobre Discapacitat i Accessibilitat a la Xarxa, Nigel Bevan, expert en usabilitat, i Dan Formosa, consultor sobre disseny i investigació de producte.

Aquesta trobada, però, va tenir un valor afegit més enllà de servir per a compartir plantejaments tècnics, ja que anava “acompanyada de ponents d'institucions importants d'aprenentatge virtual d'arreu del món que van aportar la seva visió sobre l'ensenyament per mitjà de la tecnologia”, en paraules del vicerector de Tecnologia de la UOC, Llorenç Valverde. Segons Valverde, la presència dels ponents de la jornada ha donat una “validació internacional” al projecte Campus, que s'ha desenvolupat seguint diferents “estàndards de qualitat mundial”. Amb aquests debats es comparteixen experiències i coneixements sobre la contribució dels avenços tecnològics a la millora del procés d'aprenentatge i la qualitat de vida dels estudiants universitaris.

Durant aquests tres dies, a la trobada també hi va haver una exposició que va exemplificar visualment diferents maneres d'accedir als entorns virtuals: des d'una màquina de gimnàs amb un iPod fins a un ordinador amb teclat adaptat al llenguatge braille, passant per un mòbil des d'una platja. Tots aquests dispositius serviran per a accedir a entorns virtuals d'aprenentatge que són “pensats per als estudiants”, explica el director de Tecnologia Educativa de la UOC, Magí Almirall. Almirall explica que l'estudiant actual s'ha “acostumat a fer servir la tecnologia”, però també a “fer multitasques”, és a dir, a fer diferents activitats alhora. Aquest principi també és el que permet l'accés a persones amb discapacitats. En aquest sentit, els estàndards d'accessibilitat de la Web Accessibility Initiative (WAI) permeten que es puguin fer servir per a accedir al campus virtual diferents dispositius adaptats.

Desenvolupadors i observadors

El projecte Campus, inaugurat oficialment l'1 d'abril de 2006, ha generat un marc de col•l aboració entre les universitats catalanes i els actors públics i privats relacionats amb l'aprenentatge virtual, que després de divuit mesos de treball obtindrà dos tipus de resultats: uns relacionats de manera genèrica amb la usabilitat o les legalitats del projecte, entre altres, i uns altres de més pràctics, com la generació dels mòduls funcionals perquè es configurin per a cada entorn educatiu. La UOC és la universitat que lidera el projecte, tot i que els actors públics i privats fan un treball comú que comparteix esforços i evita duplicitats. Entre els diferents socis del projecte, n'hi ha que tenen funcions de desenvolupament –en concret set de les universitats participants–, mentre que els altres fan d'observadors. La iniciativa es porta a terme partint de la base ja desenvolupada que cada soci pugui aportar. Cadascun dels actors decideix també quina és la part del projecte que desenvolupa tècnicament, sempre seguint les especificacions tècniques globals del projecte.

El sistema té com a base els entorns en col·laboració d'aprenentatge, que es podrien comparar amb la base d'un sistema operatiu qualsevol, que en aquest cas corresponen a l'ús indistint de les plataformes Moodle i Sakai, les quals es podran compartir i connectar per mitjà d'un sistema d'adaptador OKI. Alhora, aquest estàndard comunicarà les dues bases amb els serveis o mòduls que necessiti cada universitat, és a dir, les aplicacions específiques que necessiti, com poden ser missatgeria, fòrums, xats, sistemes de traducció, entre altres.

Moodle és un sistema de gestió de cursos de lliure distribució (course management system, CMS) creat el 2002 per Martin Dougiamas. Amb una interfície senzilla i intuïtiva permet als educadors crear comunitats d'aprenentatge en línia amb una filosofia cooperativista. Actualment té més de 75.000 usuaris registrats i és traduït a més de 70 idiomes.

El projecte Sakai és una comunitat basada en el desenvolupament de programari lliure que s'esforça a dissenyar, construir i desplegar un nou entorn de col·laboració i aprenentatge (CLE) per a l'ensenyament superior. També segueix el model en el qual es basa el moviment de codi lliure. El seu origen és en la Universitat de Michigan i en la Universitat d'Indiana, que van començar a treballar independentment en l'àmbit del codi lliure. Poc després, el MIT i la Universitat de Stanford s'hi van unir i, juntament amb la Iniciativa de coneixement obert (OKI), el consorci uPortal i una generosa ajuda de la Fundació Mellon, van formar el projecte Sakai.