Reportatges

El PIC ha estudiat les transformacions de la societat catalana induïdes per l'ús d'internet, en tots els àmbits de la vida social, empresarial i administrativa. Però també ha estudiat el conjunt de la societat, l'economia i les institucions per establir la relació entre tecnologia i societat.

Han participat en el PIC uns quaranta investigadors, i cada equip ha tingut un director de projecte. S'han fet en total 15.390 entrevistes presencials i 40.400 entrevistes per internet. Els resultats són públics i a l'abast de tothom. Es publiquen al web de l'IN3 (uns quants milers de pàgines i uns quants milers de taules estadístiques). La publicació s'anirà fent al web de l'IN3 entre l'octubre del 2007 i el gener del 2008. També, es publicaran 7 volums que resumeixen i analitzen el que és essencial de cada projecte. Aquests 7 volums tindran una doble edició, en castellà i en català, i seran publicats per Ariel entre l'octubre del 2007 i el maig del 2008.

El projecte ha estat finançat enterament per la Generalitat de Catalunya, diversos departaments, coordinats des de Presidència i el Departament d'Universitats. El PIC va tenir el suport, primer, del president Pujol. Posteriorment, el president Maragall i el president Montilla van continuar el suport i van ampliar el finançament.

El PIC ha estat lliurat formalment al president Montilla el 26 de juny del 2007 i, després, presentat a la comunitat científica i als mitjans de comunicació.

El PIC, almenys des del punt de vista quantitatiu, és el projecte de recerca més gran en ciències socials que s'ha fet mai a Catalunya, el projecte més important de recerca sobre la societat de la informació que s'ha fet mai a l'Estat espanyol i un dels més importants d'Europa.

PIC Societat Xarxa 

Es tracta d'un estudi sobre els usos d'internet per part de les persones i els efectes que tenen en els comportaments, les actituds i les relacions socials dels catalans. Es basa en una enquesta per qüestionari amb entrevistes presencials a una mostra de 3.005 persones estadísticament representativa de la població de Catalunya. Es va fer la primavera del 2002 i més endavant es va actualitzar amb dades procedents d'altres fonts. L'enquesta va tenir 170 preguntes, a partir de les quals es van construir 1.000 variables i es van analitzar les relacions entre elles. Els autors de l'estudi, de l'informe i del llibre són Manuel Castells, Imma Tubella, Teresa Sancho i Meritxell Roca, i van comptar amb la col·laboració d'Isabel Díaz de Isla i del professor Barry Wellman de la Universitat de Toronto.

L'estudi mostra els fets següents.

• L'ús d'internet s'ha difós ràpidament a Catalunya en l'última dècada i la divisòria digital s'ha anat reduint. En aquests moments, un 41,5% són usuaris freqüents d'internet i un 53,9% han estat usuaris en els darrers tres mesos. La difusió de banda ampla encara és més significativa. Pel que fa a les empreses, Catalunya és el país número u d'Europa en penetració de banda ampla i el número sis pel que fa a les llars. La principal diferència en la freqüència de l'ús és resultat de l'edat. A partir dels cinquanta anys, la proporció d'usuaris se situa en menys del 10%, mentre que arriba al 75% entre els menors de trenta anys. Així mateix, hi ha més abonaments de telèfon mòbil que persones, a Catalunya.
• Catalunya és una societat de la informació desinformada. Gairebé un 60% dels adults no han acabat els estudis secundaris. I, per tant, molts no tenen gaire clar què es pot fer amb internet. Hi ha un 39% de la població que ni fa servir internet ni ho vol fer perquè no hi veu la utilitat. Aquest grup són fonamentalment persones més grans de cinquanta anys. Hi ha clarament un tall generacional en l'adaptació a la societat de la informació. Aquest és un problema social com més va més important, perquè la població jove, incloent-hi els immigrants joves, viuen en un univers tecnològic diferent de la gent gran. I la gent gran encara té una forta influència en la política i en la gestió de la societat.
• Internet no disminueix la sociabilitat ni fomenta l'aïllament. Al contrari, en concordança amb els resultats de la investigació internacional, els usuaris d'internet són més sociables, més actius, tenen relacions d'amistat i familiars d'alta intensitat i també participen més en la societat. Internet augmenta la sociabilitat. Les relacions presencials i virtuals es reforcen recíprocament.
• L'estudi analitza la construcció de la identitat i situa el paper d'internet en aquest procés. La principal font d'identificació de les persones és la família, seguida d'"un mateix". La llengua, la nació, el territori o la religió tenen un lloc molt subordinat en la consciència d'identitat de la població en general. Els joves, malgrat que la gran majoria són capaços de parlar i escriure català, fan servir més el castellà que el català en la relació amb la família i els amics. Però, alhora, el sentiment de pertinença a Catalunya és present en el 37,5% de la població, i el sentiment de ser espanyol és tan sols del 19,7%, mentre que el 40% es considera tan català com espanyol. Per tant, en certa manera sembla haver-se diluït la identitat de resistència catalana davant de la relativa normalització de l'expressió cultural pròpia del país. És a dir, no fa falta afirmar-se per a saber que s'és català. Però hi ha un grup minoritari molt actiu, gairebé un 20% de la població, que es defineix amb un fort component nacionalista català. És un grup jove, professional, educat i que és l'usuari més actiu d'internet. És a dir, l'ús d'internet és associat a un projecte de construcció identitària catalana que busca una nova modernitat del país com a cultura autònoma.
• Internet activa els projectes d'autonomia de les persones: autonomia personal, autonomia professional, autonomia en la gestió del seu cos, autonomia comunicativa, autonomia emprenedora i autonomia sociopolítica. L'estudi demostra que com més autònoma i més capaç de projecte és una persona més fa servir internet. I com més la fa servir més desenvolupa la seva autonomia. Internet és una plataforma d'expressió de l'emprenedoria, la iniciativa i la llibertat.
• La societat catalana no creu en els polítics i en la política. Però té un profund interès en els assumptes del món i hi vol intervenir amb la seva autoorganització com a societat civil i amb les seves mobilitzacions pròpies. Internet es revela com un instrument important d'aquesta autonomia sociopolítica.

PIC Escoles 

La recerca identifica i analitza la incorporació d'internet a l'educació primària i a l'educació secundària de Catalunya i la seva relació amb l'organització, la cultura i les pràctiques educatives dels centres. Es basa en una enquesta per qüestionaris a una mostra de 350 centres, representativa del conjunt de centres públics i privats d'educació primària i secundària de Catalunya. L'aplicació de l'enquesta ha comportat la realització d'un total de 350 fitxes de centre i 9.876 qüestionaris, distribuïts, per col·lectius, de la manera següent: 700 directius de centres docents, 350 professorat coordinador de TIC, 2.187 professorat i 6.639 alumnat.

Principals resultats:

• La immensa majoria del professorat i l'alumnat d'educació primària i secundària de Catalunya accedeix a internet en la seva vida quotidiana, es mostra interessat per aquesta eina i la considera important per a l'educació. Tanmateix, la presència d'internet a les aules és molt baixa en comparació amb l'ús que en fan professorat i alumnat fora dels centres docents. Aquest poc ús d'internet també es fa palès en les relacions entre la comunitat escolar, especialment entre l'escola i els pares.
• Malgrat l'increment sostingut de dotacions en infraestructures i maquinari (al final del curs 2005-06 s'esperava arribar a una ràtio de 6,43 alumnes per ordinador als centres públics), fins fa ben poc la major part d'ordinadors amb connexió a internet es concentraven en aules d'informàtica als ordinadors de les quals els alumnes tenien accés d'una manera molt més restringida que si els tinguessin a la seva pròpia aula. Aquest ha estat un dels grans impediments materials de més generalització de l'ús de la xarxa a les escoles.
• La manera en què els alumnes utilitzen internet a les aules i la freqüència amb què ho fan depèn molt de la manera en què el professorat integra aquesta eina en la seva pràctica pedagògica. Internet s'utilitza sobretot per a preparar l'activitat docent i per a cercar informació relacionada amb les diverses assignatures. Els alumnes la fan servir principalment per a fer els deures i per a preparar treballs escolars. Però la presència d'internet en les activitats escolars com a eina per a la col·laboració entre professors i alumnes i per al desenvolupament de projectes innovadors és pràcticament testimonial. En definitiva, el professorat tendeix a utilitzar internet per a mantenir els patrons de docència tradicionals, més que no pas per a innovar.
• Una bona part dels directius dels centres docents no tenen entre les seves prioritats la integració de les TIC i d'internet amb finalitats educatives. Però, fins i tot quan aquesta prioritat es manifesta, els directius dels centres tenen poca capacitat per a liderar aquest procés i poder influir en les pràctiques educatives que tenen lloc en els centres de la seva responsabilitat. Aquest problemàtica es manifesta tant als centres públics com als privats.
• El professorat és l'element clau en la incorporació d'internet a l'educació escolar. El professorat que utilitza internet d'una manera més freqüent i variada amb els seus alumnes té un bon nivell de competències en la utilització instrumental de les TIC, ha rebut formació en l'ús educatiu d'internet, considera que la xarxa li és útil per als seus propòsits educatius i adopta un tipus de pràctiques pedagògiques personalitzades que fomenten la participació activa dels alumnes en les decisions sobre el propi procés d'aprenentatge, el treball en equip i l'obertura a l'entorn.
• No s'han trobat evidències que les diferències en l'ús d'internet als centres docents influeixin en els resultats escolars dels alumnes. En canvi, sí que hem trobat diferències pel què fa a l'ús d'internet a casa. Els nois i noies amb millor rendiment acadèmic accedeixen més a internet quan són fora del centre que els que obtenen pitjors resultats, però, a més, el seu rendiment acadèmic incideix en la manera com utilitzen la xarxa fora del centre. Els alumnes que no tenen dificultats acadèmiques utilitzen més internet per a finalitats escolars que la resta, quan són a casa. Així mateix, més ús d'internet per part dels pares i mares comporta un nivell més alt d'accés per part dels nois i noies, i més ús d'internet a casa per a fer treballs escolars.
• En aquest sentit, la feina que es fa actualment des de les escoles i els instituts encara no proporciona als alumnes les competències necessàries per a treure un profit adequat de les xarxes informacionals i, en conseqüència, no contribueix prou a compensar les "desigualtats digitals" entre alumnes, producte de les diferències que es generen en els entorns socials i familiars de procedència.

PIC Comunicació 

Els usos i els consums dels mitjans de comunicació van canviant a Catalunya i part d'aquests canvis s'atribueixen a la penetració i la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), sobretot d'internet. L'alerta es va donar l'any 2002, quan l'informe Catalunya societat xarxa va revelar que el 16,6% dels qui navegaven per internet miraven menys la televisió i, d'aquests, el 61,7% tenien menys de trenta anys. Ara, cinc anys més tard –amb el 54% de la població catalana que utilitza internet–, la recerca PIC Comunicació ha analitzat els processos de modificació de les pràctiques de comunicació a Catalunya, amb la identificació de les tendències més significatives.

El punt de partida ha estat la definició d'una dinàmica de transició, en què les pràctiques d'informació i comunicació tradicionals coexisteixen amb una activa renovació d'usos i estratègies, caracteritzada per una tendència a la gestió autònoma i personalitzada de les pràctiques de comunicació. En aquest sentit, gran part de l'atenció s'ha centrat en el comportament dels joves, després que els nivells de penetració d'internet entre nens, adolescents i joves a Catalunya gairebé han arribat a la saturació: el 83% dels nois i noies d'entre deu i catorze anys utilitzen internet, i també ho fan el 88% dels que tenen entre setze i vint-i-cinc anys.

La recerca s'ha plantejat amb la generació d'un extens grup de treball – focus group– autoseleccionat, format per usuaris majoritàriament experimentats i intensius d'internet a Catalunya. La interpretació de resultats s'ha articulat entorn de les tendències de les pràctiques d'informació i comunicació i s'han tingut en compte les característiques sociodemogràfiques dels entrevistats i la seva experiència.

Principals resultats:

• La recerca PIC Comunicació ha confirmat el desenvolupament gradual de nous canals i maneres d'informar, comunicar i entretenir-se, que permeten la participació activa, ràpida i eficaç en el pla personal en la gestió d'una creixent quantitat i diversitat de continguts; tot plegat mitjançant l'ús d'aplicacions que incrementen les possibilitats de generar, modificar, distribuir, compartir, intercanviar i consumir tot tipus d'arxius, de text, imatge i so.
  
  • El 33% dels entrevistats pengen fotografies i vídeos a internet.
  • El 25% dels entrevistats participen en blogs.
  • El 18% dels entrevistats gestionen el seu propi blog.
• Així, s'adverteix que la introducció a l'ús de les TIC per part dels adults –més de trenta anys– es fa per la via pràctica, laboral i professional. Més endavant, la integració gradual de les TIC la fan en l'entorn domèstic i familiar, i el resultat d'aquest procés és la generació d'un entorn tecnològic en què els més joves –els menors de trenta-un anys i, sobretot, els menors de divuit anys– desenvolupen les seves vides.
• El PIC Comunicació ha permès definir una dinàmica de transformació de pràctiques d'informació i comunicació caracteritzada pels fets següents:
  
  • La incorporació de l'ús de les TIC a l'habitatge va modificant les pràctiques de consum dels mitjans de comunicació tradicionals, també en l'hora punta (prime time), que, fins ara, és l'horari preferent de consum de la televisió.
  • Els més joves utilitzen internet com a plataforma d'introducció, assaig i explotació de les possibilitats que ofereixen les TIC de connectivitat i participació activa.
  • S'estableix una relació entre la presència d'internet a casa i un impuls generalitzat del consum generalitzat de continguts i de mitjans de comunicació.
  • Hi ha una substitució gradual o parcial dels mitjans de comunicació tradicionals basats en la imatge i el consum familiar, sobretot la televisió, per la gestió individual, flexible, personalitzada i especialitzada de tot tipus de continguts.
• Amb internet a casa, canvien els usos i els consums dels mitjans de comunicació tradicionals i s'obren nous canals. Amb l'edat i l'experiència, els usos s'especialitzen i es diversifiquen, i obren noves perspectives d'un univers multicanal i multiplataforma.

PIC Salut 

El projecte PIC Salut ha estudiat amb entrevistes presencials i milers d'entrevistes per internet els usos d'internet i les tecnologies informàtiques en el sector de la salut. En concret, ha estudiat el conjunt de l'Institut Català de la Salut, l'Hospital Clínic de Barcelona, els metges col·legiats a Barcelona, les infermeres, els farmacèutics, els usuaris del sistema de salut, les associacions de pacients i els webs sanitaris de Catalunya. També s'han analitzat casos d'experiències pioneres de desenvolupament d'informatització de la salut amb el projecte d'història clínica compartida, a la comarca d'Osona, i a Palamós, Barcelona, Sabadell i Tarragona.

L'estudi i l'informe han estat fets per Manuel Castells, Francisco Lupiáñez, Josefa Sánchez i Francesc Saigí.

En essència, l'estudi ha mostrat els fets següents:

• L' obertura dels professionals a l'ús d'internet, però amb la limitació dels usos d'interacció directa amb els pacients.
• El paper central de les TIC en la reorganització eficient del sistema sanitari.
• La necessitat d'introduir conjuntament la tecnologia, organitzar en xarxa les institucions sanitàries i formar i desenvolupar recursos humans adequats.
• La necessitat d'adequar els models de finançament i de gestió de la sanitat al nou entorn tecnològic.
• L'avenç tecnològic substancial que es produeix en la pràctica clínica i en la telemedicina, en particular mitjançant el telediagnòstic per imatge.
• La dificultat de canviar el sistema tecnològic sense canviar en profunditat els models de gestió organitzativa i de relació laboral.
• La no-integració dels pacients als sistemes de comunicació electrònica.
• El creixent interès dels pacients pels usos de la salut a internet.
• L'escassa interactivitat dels webs sanitaris.
• El paper com més va més gran de les associacions de pacients en la informació i autogestió de la salut.
• La complexa relació entre pràctica privada i pràctica pública en un sistema mixt com el català.
• L' èxit de projectes d'innovació tecnològica com el de la targeta farmacèutica i la informació en xarxa als grans hospitals, al costat de la difícil implantació del projecte d'història clínica compartida, que representaria una autèntica revolució en la gestió de la salut.
• L' actitud generalment positiva de professionals i pacients envers els usos d'internet i xarxes informàtiques en el sistema de salut.

PIC Empreses 

El projecte de recerca L'empresa xarxa a Catalunya. TIC, productivitat, competitivitat, salaris i beneficis a l'empresa catalana ha tingut com a objectiu principal analitzar les transformacions de l'activitat empresarial vinculades amb la inversió i la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Bàsicament, hem volgut constatar que la consolidació d'un nou model estratègic, organitzatiu i d'activitat empresarial, vinculat amb la inversió i l'ús de les TIC (o empresa xarxa), modifica substancialment els patrons de comportament dels resultats empresarials, en especial la productivitat, la competitivitat, les retribucions dels treballadors i el benefici.

La contrastació empírica de les hipòtesis de treball l'hem feta per mitjà de les dades d'una enquesta, recollides amb una entrevista personal, amb qüestionari estructurat d'una hora de durada, a una mostra representativa de 2.038 empreses catalanes, estratificades per sector d'activitat i per dimensió. La significativitat global d'aquesta mostra se situa entorn del +/-2%, mentre que la significativitat parcial de les submostres per sectors i dimensions se situa en valors pròxims al +/-5%. El treball de camp va ser fet entre els mesos de gener i maig del 2003. El qüestionari, força complex, inclou 128 preguntes i va ésser contestat per empresaris o directius amb una visió global del conjunt de l'activitat de l'empresa. Les dades obtingudes del qüestionari s'han completat amb la informació econòmica i financera de les empreses de la mostra, disponible al Registre Mercantil. L'objectiu d'inclusió d'aquestes noves variables era completar amb dades públiques i rellevants les informacions més aviat de caràcter qualitatiu del qüestionari amb indicadors comptables i de registre sobre l'evolució del desenvolupament empresarial. Un cop codificades les respostes del qüestionari i feta l'anàlisi de la seva consistència, hem construït una base de dades, que conté els valors dels ítems resultants del qüestionari més els obtinguts de la informació financera i comptable. A partir d'aquí, hem construït noves variables, algunes derivades de les inicials i algunes altres combinant-ne de diferents i construint indicadors. En aquest sentit, l'anàlisi feta de les poc més de 500 variables analitzades ens forma una matriu d'1 milió de dades sobre l'empresa catalana.

Alguns resultats de la investigació:

• Al començament del segle XXI, l'empresa catalana és en un període de transició a mig camí entre la consolidació d'un nou tipus d'economia, que basa el seu funcionament en l'ús de dotacions creixents de tecnologies digitals i de coneixement en un context de producció global, i el manteniment de les estructures organitzatives i productives tradicionals de l'economia industrial i de serveis. Entre altres, és oportú destacar tres elements que limiten aquest procés de transició:
  • En primer lloc, el teixit productiu privat de Catalunya es caracteritza per una activitat empresarial encara molt centrada en si mateixa i poc oberta a l'exterior. Segons les dades obtingudes, menys del 10% (7,8%) de les empreses catalanes ven a fora d'Espanya més d'una tercera part de la seva producció.
  • En segon lloc, el nivell mitjà de formació de l'empresa catalana és, francament, millorable. Malgrat que el treball directiu presenta un nivell d'estudis majoritàriament universitari (un 53%, davant d'un 38% amb estudis secundaris i d'un 8% amb estudis primaris), el nivell de formació mitjà dels treballadors no directius són els estudis secundaris (amb un 53,7% dels casos), seguits pràcticament a parts iguals pels nivells de formació universitària (21,5%) i d'educació primària (22,4%). Addicionalment, hem constatat que entorn del 20% de les empreses catalanes segueix programes de formació contínua o a mida, fonamentalment amb una metodologia presencial.
  • Finalment, i en tercer lloc, hem observat que l'empresa catalana està digitalment ben equipada, per bé que el grau de penetració dels usos de les TIC és, certament, baix. Hem de destacar que gairebé un 91% de les empreses catalanes té connexió a internet, que un 87,4% disposa de correu electrònic, mentre que un 46,1% té pàgina web. Tot i això, només un 21,7% compra per internet i un 11% ven per mitjà del comerç electrònic. En efecte, i atenent als usos que fan de les TIC les empreses en cadascun dels àmbits de la cadena de valor, podem concloure que el nivell d'usos empresarials de les TIC és clarament millorable. El 71,7% de les empreses catalanes presenta un nivell d'ús de les TIC baix. Aquesta insuficiència es fa palesa per la no-disposició de cap sistema tecnològic per a cap dels àmbits de les operacions (productors i proveïdors/distribuïdors), el màrqueting i l'organització i els recursos humans (bàsic i complex), o bé només per la disposició d'un dels cinc. Respecte als usos mitjans, un 24,2% de totes les empreses té sistemes per a dos o tres dels cinc àmbits. Finalment, el 4,1% de les empreses catalanes en té per a quatre o cinc dels elements de valor esmentats (usos avançats).
• Amb la perspectiva de l'impacte de la inversió i l'ús de les TIC no es veu una relació directa entre els processos d'innovació digital i els resultats de l'activitat de l'empresa catalana. De fet, hem hagut de tenir en compte altres dimensions no tecnològiques dels processos de coinnovació per a copsar millores materials, tant per a l'empresa (productivitat, competitivitat i rendiment) com per al treballador (salaris). En aquest sentit, hem hagut de segmentar el teixit productiu català, buscant les organitzacions en què el procés de coinnovació tecnològica digital i organitzativa és més present i en què la intensitat de l'ús del coneixement és un recurs molt freqüent per a poder copsar impactes rellevants en els principals resultats empresarials.
• Probablement això és així perquè l'economia catalana, avui, presenta una estructura productiva dual:
  • Per un costat, tenim la major part del teixit productiu (entorn de quatre cinquenes parts), que no fa un ús intensiu de les TIC, té un nivell de capacitació de la seva força de treball clarament millorable, presenta estructures productives i organitzatives poc flexibles i amb una baixa autonomia i capacitat de decisió per part dels treballadors, i en el qual els processos innovadors encara són poc freqüents. Aquest conjunt d'empreses, que no podem situar en un sector d'activitat i en una dimensió determinada, mostra un patró de creixement extensiu, és a dir, fonamenta la seva dinàmica d'expansió a llarg termini, basant-se en un increment de la seva dotació de factors, i en especial del factor treball amb baixa capacitació. Precisament per aquest motiu la taxa de creixement de la productivitat del treball a Catalunya evoluciona a uns ritmes preocupantment baixos i, en un context competitiu dominat per la globalització, els problemes de competitivitat són rellevants.
  • Per contra, un altre conjunt d'empreses, més reduït (entorn d'una cinquena part), basa el potencial de creixement en la interacció del capital humà, la reorientació de la producció i l'organització del treball, i una dinàmica contínua d'innovació, en especial de caràcter digital, però també en la gestió dels recursos humans. Precisament en aquest conjunt d'empreses, clarament inferior a l'anterior, però amb un potencial de creixement a llarg termini molt superior, es determina l'evolució favorable de l'eficiència, de la competitivitat, dels salaris i dels rendiments del nostre teixit productiu.

PIC Universitats 

El Projecte Internet Catalunya, subprojecte Universitats, La universitat a la societat xarxa: usos d'internet en el sistema educatiu superior de Catalunya, comença un nou període de recerca el març del 2005 amb la finalitat de fer un ampli estudi quantitatiu i qualitatiu sobre l'ús d'internet al sistema universitari català. La població de l'estudi és el col·lectiu del professorat i de l'alumnat de les vuit universitats públiques de Catalunya (UB, UAB, UPC, UPF, URV, UdG, UdL i UOC). La finalitat de l'estudi és detectar i avaluar els usos d’internet per part del conjunt de la comunitat universitària, i observar les transformacions que aquests usos han produït en el procés ensenyament-aprenentatge a la universitat.

S'han recollit dades per mitjà d'un qüestionari en línia, enviat per correu electrònic, ofert per la institució i facilitat a l’equip investigador per les universitats, després del dictamen de l'Agència Catalana de Protecció de Dades:

• Enquesta via correu electrònic: Alumnat i professorat de la UB, UAB, UPC, UPF, URV, UdG, UdL i UOC (170.995 alumnes, 14.548 professors).
• Alta participació en l'enquesta: Entre el 7% i 38% de l'alumnat (28.942) i entre el 8% i 48% del professorat (2.964).
• Mostratge aleatori per quotes: Proporcions poblacionals dels professors i dels alumnes del sistema universitari català.
• Errors mostrals molt petits: Entorn del 0,66% per a l'alumnat i de l'1,95% per al professorat.
• Complement qualitatiu: 52 entrevistes en profunditat semidirigides a responsables institucionals (més de 60 hores).

A continuació es destaquen els principals resultats que aporta aquesta recerca:

• El col·lectiu universitari estudiat (alumnat i professorat) té un nivell d'expertesa elevat en habilitats informàtiques i en l'ús d'internet comparat amb la resta de la població de Catalunya. El 82% de l'alumnat té més de 5 anys d'experiència en l'ús d'internet i el 81,76% del professorat més de 7.
• Quasi la totalitat dels dos col·lectius disposa d'ordinador propi amb connexió amb banda ampla a internet i s'hi connecta diàriament.
• La comunitat universitària fa un ús intensiu d’internet en les seves activitats quotidianes. Es detecten diferències de gènere, edat i àmbit d'estudi.
• Es mostren canvis en els hàbits socials entre la comunitat universitària com a resultat de l'ús d'internet favorables a treballar i estudiar des de casa, a llegir la premsa digital, a escoltar música i a relacionar-se amb els amics, veure menys la televisió o no fer res, entre altres.
• Hi ha una predisposició favorable a l'ús d’internet en el procés educatiu. El 73,94% de l'alumnat es manifesta preparat per a aprendre amb internet i el 61,65% del professorat per a ensenyar amb internet.
• El 53,80% de l'alumnat ha seguit assignatures que han incorporat internet i el 45,98% del professorat ha impartit classes en què ha incorporat internet.
• El professorat afirma que hi ha una manca d'estratègia institucional en la introducció d'internet i el 48,71% demana més reconeixement i suport per a qui decideix fer servir activament internet en la docència.
• El 70,90% de l'alumnat i el 51,75% del professorat considera que l'ús d'internet afavoreix el procés d'nsenyament i aprenentatge.
• Les eines més usades en docència són el correu electrònic i els webs de cerca d'informació, seguides de lluny per l'ús dels fòrums. L'ús de les eines de web 2.0 és molt escàs.
• El 61,19% de l'alumnat i el 44,97% del professorat es mostra favorable a potenciar l'oferta de cursos amb ús intensiu d'internet.
• El 63,29% de l'alumnat demana cursos per a aprendre mitjançant l'ús de la xarxa i el 52,22% del professorat per a ensenyar fent servir internet.
• El 70% del professorat i el 50% de l'alumnat declara fer servir molt el catàleg digital de la biblioteca de la seva universitat.

Les principals conclusions són les següents:

• L'ús expert i expansiu d'internet facilita l'aprofitament màxim del potencial social i educatiu de la xarxa. L'accés no és avui un problema per a la comunitat universitària catalana, però el simple ús comunicatiu i de cerca d'informació que es fa d'internet sí que ho és. S'evidencia la necessitat de formació en l'ús expert de la xarxa per a universitaris.
• Les universitats catalanes han superat l'estadi inicial d'introducció d'internet en els àmbits administratius, però ara són en la fase d'introducció de la xarxa en els processos docents i d'aprenentatge. Es mostra una manca d'estratègia institucional en aquest sentit. Tan sols la dinàmica de l'EEES sembla actuar-hi a favor.
• La modalitat formativa híbrida (mescla de presencialitat i no presencialitat) mostra un elevat potencial transformador encara per utilitzar. Es reconeix en aquesta modalitat valors com l'autonomia i la personalització de l'ensenyament i la gestió del temps. Aquests valors també es reconeixen en la modalitat virtual de formació.
• Cal potenciar la formació, tant per a estudiants com per a professors, de metodologies educatives de col·laboració per mitjà de la xarxa, alhora que cal establir estratègies institucionals d'ús educatiu de la xarxa i d'incentius i reconeixement per al professorat que les implanti.
• Cal fomentar el potencial transformador del treball coordinat i d'intercanvi d'experiències entre les universitats del sistema català sobre què representa l'ús docent d'internet, per a fer front als canvis tecnològics –programari lliure, plataformes, etc.– i educatius –metodologies innovadores, continguts oberts a la xarxa, ambients de col·laboració, etc. Actuar com a sistema augmenta el potencial transformador de la xarxa i permet ser més competitiu en el marc de formació universitària global actual.

PIC Administració 

La UOC ha publicat la segona fase de l'informe de recerca sobre administració electrònica del Projecte Internet Catalunya. L'equip d'aquesta segona fase del PIC Administració l'integren Eduard Aibar, director del projecte i vicerector de Recerca de la UOC, i els investigadors de l'IN3 Ferran Urgell i Yanina Welp. El període de recerca va començar el juny del 2004 i va acabar el juliol del 2006. El treball empíric inclou la realització de 124 entrevistes presencials i un període d'un any d'observació participant en l'Administració.

L' objectiu bàsic d'aquest projecte és l'anàlisi de les transformacions internes i externes que s'esdevenen entorn de la incorporació d'innovacions tecnològiques en els processos d'atenció al públic per part d'una administració pública com la Generalitat de Catalunya.

El projecte de recerca es desenvolupa al llarg de dos eixos principals:

• a) identificar els elements (tecnològics, organitzatius i culturals) que resulten clau en aquest procés de transformació en el context dels canals de relació amb el ciutadà (principalment el web, el telèfon i l'atenció presencial), analitzant en profunditat en quines condicions actuen com a agents esperonadors o retardants i determinant l'abast i la direcció dels canvis;
• b) analitzar les particularitats de la governança electrònica (e-governance) en l'Administració catalana en relació amb el context internacional. En aquest àmbit s'ha fet un estudi comparatiu amb iniciatives capdavanteres en algunes regions que tenen àmbits administratius similars a Catalunya, com l'Emília-Romanya, Escòcia i el Quebec.

Les conclusions generals que es poden extreure de l'estudi apunten al fet que es comença a detectar una certa transformació, malgrat que es produeix amb més lentitud de l'esperada:

• En el suport web, per exemple, l'Administració catalana ha fet una tasca important d'indexació, taxonomia i ordenació de la informació. Però hi continua havent elements de la cultura i estructura organitzativa que dificulten els fluxos d’informació transversals (un fenomen present en altres administracions públiques en el context internacional):
  • d'una banda, la subsistència aclaparadora d' estructures fortament jerarquitzades de decisió i supervisió, que condicionen els fluxos d'informació –fluxos que, al seu torn, depenen de sistemes tècnics que han estat majoritàriament dissenyats en el passat per a afavorir aquestes estructures verticals de control i presa de decisions o simplement per a automatitzar processos–;
  • de l'altra, la subsistència d’un entorn normatiu i jurídic que també dificulta el redisseny de processos i procediments en un context dominat creixentment per transaccions i comunicacions digitals. Els efectes de l'excessiva compartimentació organitzativa i de la gran autonomia de les unitats administratives continuen essent, també, obstacles importants.
• Es reforça igualment el rol del ciutadà com a client de l'Administració o consumidor de serveis públics i no tant com a subjecte polític en processos de participació. La tecnologia s'utilitza en aquest sentit més per a millorar la gestió que per a aprofundir la democràcia o millorar els processos polítics. El ciutadà esdevé coresponsable dels seus propis serveis i l'Administració intenta proveir-lo de les eines i informacions necessàries per a aquesta nova tasca en què, a més, es relaciona cada cop de manera més individual amb l'Estat.