Marta Coll-Florit
La Marta Coll-Florit es va llicenciar en Lingüística General a Universitat de Barcelona l'any 2003, i el 2005 va obtenir el Diploma d'Estudis Avançats (DEA) del programa de doctorat interuniversitari de Ciència Cognitiva i Llenguatge.
Ha treballat en l'àmbit de la lingüística computacional amb el Grup de Recerca Interuniversitari en Aplicacions Lingüístiques i és membre de l'LPG (Language Processing Group) de la UOC. Treballa a l'IN3 des del setembre del 2005, amb una beca d'investigació.
La Marta va decidir fer el doctorat de la UOC després "d'entrar en contacte amb el professor Salvador Climent, que em va oferir la possibilitat de demanar una beca per a fer la tesi. Em van acceptar i ara ja sóc al segon any".
L'àmbit d'investigació que interessa més la Marta és "la lingüística aplicada; concretament, l' estudi del processament cognitiu del llenguatge per a aplicar-lo a mètodes i recursos computacionals de processament del llenguatge natural". La seva tesi tracta de "desambiguació i representació de sentits verbals per a aplicacions computacionals, centrant-me en l'estudi de l'aspecte lèxic o Aktionsart com a criteri de gran utilitat en el procés de desambiguació semàntica verbal".
La Marta explica que "actualment s'estan desenvolupant infinitud de recursos d'enginyeria lingüística que cobreixen àrees com l'extracció i recuperació d'informació o la traducció automàtica, tota una sèrie de recursos que volen crear models que reprodueixin o simulin algun aspecte del llenguatge humà. És en aquest marc on esdevé essencial l'estudi lingüístic: necessitem entendre com funciona el llenguatge; és a dir, definir els principis genèrics subjacents a la capacitat lingüística humana i explicar de quina manera es materialitzen en les diverses llengües. Només així serem capaços de formalitzar l'enorme complexitat que amaga qualsevol llengua i arribar a crear programes informàtics que la reprodueixin".
Es va sentir atreta per la recerca "quan estudiava l'últim any de carrera". La Marta considera que "la recerca és fonamental per innovar, estendre i difondre coneixement. La recerca és el pont entre món acadèmic i societat, en tant que permet transferir aplicar el coneixement científic".
Julio Meneses
El Julio Meneses és llicenciat en Psicologia Social per la Universitat d'Oviedo i és investigador, "per vocació i per ocupació, amb una (de)formació especialment orientada als processos socials i comunitaris". Treballa en el "Projecte Internet Catalunya. L'escola en la societat xarxa": "M'encarrego de la supervisió de l'anàlisi de dades i duc a terme recerques en temes concrets, com la desigualtat digital dels nens i joves o els usos de la xarxa per a la creació de comunitat".
El Julio estudia des del 2004 el doctorat de la UOC "per l'especialitat en l'estudi de la societat xarxa, amb el suport del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat". Però ja dos anys abans va entrar a treballar d'investigador a l'IN3.
Un dels motius que el van dur a fer recerca és que "a la universitat recordo que no arribava a creure'm moltes de les afirmacions que es donaven com a taxatives. Vaig començar a aprofundir, a anar a les fonts i a detenir-me en l'anàlisi metodològica d'aquells treballs". Des de llavors, "la investigació i la producció de nous coneixements és una cosa que sempre m'ha interessat".
Està interessat en diversos àmbits: "Moltes de les meves lectures provenen de camps com la psicologia social, la sociologia, la teoria de la comunicació, l'educació social, l'antropologia, el disseny metodològic o la psicometria. En l'encreuament de tots aquests trobem un bon grapat d'investigadors amb interessos comuns i un ambient molt ric per a l'intercanvi per la diversitat dels nostres orígens". Per al Julio, "no tenir una àrea formalment reconeguda és tot un luxe per la quantitat d'oportunitats que dóna la multiplicitat de perspectives".
Va dedicar la seva tesi a "la importància de fer coses junts, és a dir, a les xarxes i normes per a la col·laboració en benefici mutu, que és com bàsicament definim el concepte de capital social. Concretament, i influenciat decididament per la meva feina quotidiana en el Projecte Internet Catalunya, els meus estudis se centren en l' anàlisi de la integració de la xarxa a l'activitat quotidiana del context de l'educació no universitària, específicament en relació amb el binomi escola-comunitat".
Troba que és important fer recerca en l'àmbit acadèmic "perquè, si no, no existiria el mateix món acadèmic".
Paloma Llaneza
La Paloma Llaneza és advocada i programadora d'ordinadors. Es va diplomar al Col·legi d'Europa de Bruges (Bèlgica), en la branca de dret comunitari (Diplôme d'Hautes Études Européens), i va fer el màster de Programació d'ordinadors a la Universitat Pontifícia de Salamanca de Madrid. Va rebre el premi AUTEL 2000 a la difusió de l'ús de les telecomunicacions pel llibre Internet y comunicaciones digitales. Ha estat directora de diversos cursos sobre TIC i telecomunicacions i professora d'aquesta matèria en iversos cursos de postgrau a la Universitat de Nebrija, de Castella-la Manxa, de Granada. També és autora de tribunes a El País Negocios i col·laboradora del Ciberpaís.
La Paloma forma part de la primera generació de doctorats de l'IN3. Va triar el que oferia la UOC "perquè resultava difícil trobar una universitat que tingués un acostament transversal i transdisciplinari a les matèries de noves tecnologies, que era l'àrea en què volia fer la tesi”. D'altra banda, "la qüestió del temps també era rellevant, encara que mai no hauria triat una formació no presencial si la UOC no hagués compendiat el que buscava en el pla acadèmic”.
La seva tesi "vol establir quins requisits tècnics i de gestió s'han d'acomplir per a generar dades electròniques que siguin susceptibles de ser prova vàlida en un judici”. Tracta de "les proves electròniques i la seva autenticitat en el període previ a la seva extracció per a l'anàlisi forense".
Els àmbits d'investigació que l'interessen més són "els que posen en relació la regulació amb les noves tecnologies. Són àmbits complementaris que es miren amb recel tot i que es necessiten mútuament”.
La Paloma va decidir que volia fer recerca "des del moment que acabava la carrera. Vaig sol·licitar i obtenir una beca predoctoral del Ministeri i vaig començar a treballar fa molts anys en un projecte de tesi dirigit des del Departament de Dret Administratiu de la Universitat Complutense. La vaig continuar durant els estudis de dret comunitari al Col·legi d'Europa de Bruges, però allà em van oferir una feina per a un despatx de Londres i vaig deixar la tesi. Al cap d'alguns anys l'he recuperada; era una assignatura pendent”.
Adolfo Estalella
L'Adolfo Estalella es va llicenciar en Física Teòrica a la Universitat Complutense de Madrid l'any 1997. Acabada la carrera, va estudiar un any i mig història i sociologia de la ciència i va cursar el màster de Periodisme a la Universitat Autònoma de Madrid. Ha treballat durant cinc anys de periodista especialitzat en noves tecnologies al Ciberpaís d' El País, i també al diari econòmic Cinco Días i a la versió digital d' El País, entre altres publicacions.
Per tal de continuar la seva formació acadèmica, l'any 2002 va decidir estudiar el doctorat de la UOC “per dues raons: la primera, per l'orientació específica a l'estudi d'Internet i la societat de la informació i, la segona, per la proposta multidisciplinària”. L'Adolfo afegeix que, “quan va fer el programa de doctorat, la UOC era una de les poques universitats de tot el món que permetia una aproximació multidisciplinària a l'estudi de les TIC”. Des del 2005 desenvolupa la investigació de la seva tesi doctoral a l'IN3.
L'àmbit que interessa més l'Adolfo és “l'estudi social d'Internet, però des d'una aproximació antropològica”. Concretament, per a l'Adolfo, “la qüestió fonamental és com les tecnologies de la informació i la comunicació (des d'Internet fins als telèfons mòbils, passant pels blogs, la missatgeria instantània, la fotografia digital, etc.) transformen la nostra vida quotidiana, modifiquen la manera de pensar-nos a nosaltres mateixos i de concebre el món”.
Pel que fa a la seva tesi, l'Adolfo diu: “Faig un estudi de bloguistes i de les seves tecnologies per a blogar, una investigació amb un enfocament antropològic, una etnografia, que és el tipus d'investigació que els antropòlegs desenvolupen per comprendre en profunditat altres cultures”. Concretament, “miro de comprendre un conjunt de bloguistes que bloguen intensivament”.
L'Adolfo pensa que “necessitem la recerca per a construir nous mons i per a conèixer els mons passats i els actuals, i a vegades per a fer futurologia”. L'Adolfo afegeix: “Si la recerca és una força transformadora, les nostres societats (i les institucions públiques que les representen) tenen la responsabilitat de participar en aquesta força que transforma el món i prendre partit per ella”.