El president de l’Associació Europea d’Universitats (EUA) i rector de la Universitat de
Viena, Georg Winckler, ha destacat que la formació al llarg de la vida és un dels temes més
importants que s’han d’impulsar com a objectius de les universitats després del 2010.
Winckler ha declarat que el percentatge d’estudiants entre trenta i cinquanta anys és només
del 2% a Europa, quantitat molt inferior a la de països com els Estats Units. En aquest sentit, el
rector austríac ha assegurat que el procés de Bolonya afavoreix aquest tipus de formació. Winckler
ha afirmat que els objectius de les universitats europees també s’han d’inscriure en
una doble dimensió: la social, per a promoure l’ensenyament entre els menys afavorits, i la
internacional, per a donar resposta als reptes de la societat del coneixement i la globalització.
Segons el president, «el procés de Bolonya va crear un marc d’ensenyament atractiu a escala
internacional, però es va oblidar de definir el seu propi rol en l’escena global». Per a
afrontar aquests reptes, Winckler considera que la universitat europea ha d’aconseguir més
autonomia, més responsabilitat i un millor finançament.
El coneixement, valor social
El president de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE), Ángel
Gabilondo, ha coincidit amb Winckler en el reforçament del paper internacional de l’EUA i,
per això, ha destacat la participació en la conferència dels representants del Consell Iberoamericà
d’Universitats (CUIB). També ha elogiat el paper de la mobilitat interuniversitària europea.
«El pla Erasmus ha fet més per la construcció europea que molts discursos polítics», ha declarat.
Gabilondo pensa que la universitat pública té el deure de transferir el coneixement a la societat
en la qual es fonamenta: «el coneixement procura benestar, econòmic i social. Només a partir del
coneixement podem crear un món més lliure i més just».
Màrius Rubiralta, rector de la Universitat de Barcelona, ha afirmat que la universitat ha de
ser en l’actualitat «la solució en la nova Europa basada en el coneixement» i ha
d’establir un «compromís en el respecte per la seva diversitat i els seus pobles».
Discurs inaugural
Diferents personalitats del món polític han participat en la cerimònia d’obertura de
la conferència de primavera. El president de la Generalitat, José Montilla, ha advocat per «una
universitat que lideri la cruïlla en què som cap a la societat del coneixement». En aquest sentit,
ha indicat que l’anomenada «tercera missió de la universitat» és la formació al llarg de la
vida. Al seu torn, la ministra d’Educació i Ciència, Mercedes Cabrera, ha posat
l’èmfasi en la gestació de l’EEES i de la seva carta magna, en la qual es remarca «la
independència moral de les universitats envers els poders polítics i el seu paper com a dipòsits de
l’humanisme europeu». L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha qualificat la capital
catalana d’«un gran campus del coneixement».