Sala de premsa

L’ús de la xarxa per a consultes mèdiques ha augmentat, tant entre els usuaris dels serveis com entre els professionals del sector. A Catalunya, el 40% d’usuaris d’internet hi fa cerques o tràmits relacionats amb la salut. Malgrat tot, aquest augment del flux d’informació no ha derivat en més interacció entre els actors del sistema, ni tampoc en més flexibilitat ni descentralització d’aquest sistema. La gran majoria de continguts relacionats amb la salut a la xarxa es limiten a taulers informatius de consells i orientacions, generalment difosos per institucions o professionals del sector, però també per associacions d’usuaris i webs personals.

Segons els experts en aquest àmbit, internet s’utilitza com qualsevol altre mitjà de comunicació amb el problema afegit que els seus canals no s’han desenvolupat en tot el potencial, és a dir, aprofitant les virtuts i la natura mateixa de la xarxa. Aquestes són algunes de les conclusions exposades en l’estudi Projecte Internet Catalunya (PIC) de la UOC, que va dedicar una de les línies d’investigació a l’ús de les TIC en l’àmbit de la salut, que va ser coordinada pel professor Manuel Castells.

Amb l’adveniment de l’anomenada xarxa participativa o web 2.0, l’usuari ha deixat de comportar-se com un simple consumidor i s’ha transformat en un productor de continguts. Amb aquesta nova situació sobre la taula, els professors Rita Espanha, del Centre d’Investigacions Sociològiques - Observatori de la Comunicació de Portugal, i Michael Hardey, de la Hull/York Medical School (Regne Unit), varen ser convidats per la Fundació TIC Salut i la UOC a una jornada per a compartir els resultats de les seves últimes recerques.

El control de la informació

Els estudis fets demostren que el 25% de la informació que circula per la xarxa sobre temes de salut és errònia. Davant d’aquest fet, sorgeix un interrogant inevitable: què es pot fer per a controlar la informació en un tema tan cabdal per a la vida dels individus? «Gairebé res. De la mateixa manera que succeeix amb la resta d’informacions que circulen per la xarxa, les certificacions són iniciatives dels proveïdors, però l’usuari tria lliurement la font i decideix creure-hi o no; és un acte individual», argumenta la professora Espanha.

Segons les investigacions d’aquesta sociòloga a Portugal, «els usuaris sempre confien més en les informacions publicades per institucions públiques i que siguin culturalment properes». Tot i això, cal tenir en compte que el context d’internet és global: «Si un afectat de gastroenteritis al Brasil (on la malaltia pot arribar a ser mortal) consulta un web de Portugal (on la importància de la malaltia és menor per l’existència d’una sòlida infraestructura sanitària), la desinformació pot dur el malalt a una situació dramàtica», exposa Espanha. L’usuari ha de prendre un paper actiu i responsable, i ha d’ajustar la informació al seu context real, encara que a priori es presenti complicat per la sobreabundància de la xarxa.

L’expansió del web 2.0

A la majoria de països, com Portugal o Catalunya, la situació tecnològica en l’àmbit de la salut encara és de la primera versió d’internet, però les noves eines del web participatiu (wikis, blogs, xarxes socials...) es van obrint pas i hi aporten els seus avantatges. El professor Michael Hardey estudia des de fa alguns anys l’evolució de la xarxa en temes de salut al món anglosaxó. Hardey assegura que «el web 2.0 ha passat a formar part inseparable de l’activitat diària de les persones, especialment dels més joves de trenta anys; de manera que el món de la salut, com altres sectors professionals, no s’hi pot girar d’esquena». Les xarxes socials es van establint com una plataforma per a mesurar la qualitat dels serveis i, especialment, per a compartir experiències i neguits relacionats amb les malalties (www.patientslikeme.com). Ho van descobrir, quan van començar, les associacions de malalts portadors del VIH, pioneres a organitzar-se per mitjà del ciberespai.

A Califòrnia (EUA), amb un sistema sanitari altament privatitzat, hi ha algunes iniciatives en què els pacients puntuen hospitals i metges en línia (www.rateMd.com). A més, s’han desenvolupat alguns web mashup (aplicacions híbrides) que permeten als pacients, de manera anònima, introduir les dades referents a la seva malaltia, monitorar-se en un mapa i localitzar pacients amb símptomes semblants als seus (www.whoissick.org). Segons Hardey, les aplicacions mashup permetran combinar variables molt útils des del punt de vista de la salut; per exemple, es podrà alertar, via telèfon mòbil, un usuari afectat d’asma que està a punt d’endinsar-se en un carrer amb un alt nivell de pol·lució.

També des dels EUA, però amb voluntat global, s’ha creat Google Health, l’aposta del gegant informàtic per la creació de perfils mèdics consultables en línia, amb les dades que els mateixos clients han introduït, i protegits mitjançant un codi d’accés. De moment, només està disponible per als nord-americans. Tal com adverteix la professora Espanha, «el principal defecte d’aquesta aplicació és que el pacient pot decidir amagar informació rellevant del seu historial mèdic», o sigui que no podem afirmar que ens trobem davant d’un intent seriós de compartir un historial mèdic, únic i professional, en línia. El seu etern competidor, la multinacional Microsoft, també té disponible una aplicació similar, HealthVault.

Altres eines del web 2.0 en l’àmbit de la salut són les desenvolupades per l’Hospital John Hopkins de Maryland (EUA), que permet als seus usuaris baixar-se, en format podcast , notícies, recordatoris i consells per als pacients amb dificultats de lectura. Institucions de diversos països també aposten pels mons virtuals, com Second Life, per acostar la salut als més joves (a Espanya ha estat una iniciativa de la Sociedad Española de Medicina de Familia).

Salut 2.0 a Catalunya

La Generalitat de Catalunya ha engegat diverses iniciatives relacionades amb la salut i les aplicacions del web 2.0, entre les quals, la creació d’un canal de comunicació del Departament de Salut, en línia i personalitzat, i d’un únic historial clínic accessible i editable des de qualsevol punt de la xarxa territorial.

Canvis en la relació metge-pacient

Segons apunta Hardey, un dels punts sensibles d’aquest nou paradigma (e-health) és l’erosió de la relació entre metge i pacient, tradicionalment de caire paternalista («el metge ho sap tot»). Aquesta reestructuració vers el model en línia pot reduir el suport als canals tradicionals (presencial/paper) i els experts adverteixen del risc de reforçar els patrons d’exclusió ja establerts, que impedeixen accedir als serveis de salut a alguns grups. 

L’anomenada divisió digital també hi és present, ja que no tots els usuaris disposen d’accés a la xarxa i es poden beneficiar d’aquests avenços, sigui per causes socioeconòmiques o per un insalvable recel envers les noves tecnologies. Inversament, algunes experiències demostren que les consultes de salut a la xarxa esdevenen una manera efectiva d’acostar la tecnologia al col·lectiu de la gent gran i, en conseqüència, milloren la seva capacitat d’estar informats, alhora que els redueixen la sensació d’aïllament. En definitiva, l’ e-health encoratja l’usuari a prendre un paper més actiu, autònom i eficient en la gestió de la seva salut i, a la vegada, ofereix als proveïdors de serveis de salut una manera millor, més ràpida i personalitzada, de comunicar-se amb els seus clients.