Sala de premsa

La societat, l'economia i fins i tot la manera de fer política han canviat molt en trenta anys. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són força presents en molts àmbits de la vida actual, incloent-hi els de la política i l'administració. Fenòmens com la proliferació dels blogs, les mobilitzacions convocades per la xarxa o les noves formes d'organització i participació són algunes de les qüestions que són objecte d'estudi per part dels investigadors. Termes com democràcia digital, participació electrònica o administració electrònica comencen a sonar, segons algunes opinions, com a possibles horitzons cap a on poden portar les TIC en el terreny polític, mentre que, per altra banda, aquestes tecnologies faciliten l'aparició de noves formes de mobilització social.

Polítics davant de l'ordinador

Es poden adreçar directament als seus representants sense intermediaris, els ciutadans? Un fet tan senzill avui dia com poder enviar un missatge electrònic directament a la bústia d'un diputat i rebre resposta era fa alguns anys l'equivalent a passar moltes barreres de secretàries, agendes o audiències. Tanmateix, com apunta la professora dels Estudis de Dret i Ciència Política Rosa Borge, «el món polític està molt establert i té una estructura que funciona. Les TIC hi poden irrompre i poden provocar certs canvis, però els canvis no són tan fàcils i la classe política no té gaires incentius per a canviar». Borge ho exemplifica amb el fet que un polític desistirà d'obrir canals de comunicació o participació «si això li significa un desbordament de missatges que sap que no podrà respondre o si això li produeix enfrontaments amb l'oposició i amb els ciutadans i veïns».

Albert Batlle, director del màster oficial de Societat de la informació i el coneixement de la UOC, apunta que l'efecte més important fins ara de la irrupció de les TIC en aquest àmbit és sobretot «l'augment de la informació política a disposició dels usuaris de les tecnologies». Segons la seva opinió, la motivació principal perquè els ciutadans participin en política «és la satisfacció dels seus interessos». «L'existència d'un interès és la condició prèvia perquè les persones facin la recerca del producte polític».

Les TIC, per una altra banda, també permeten una informació més directa de l'activitat dels representants polítics, com ara l'accés a la legislació i activitats del Parlament o una consulta més ràpida dels butlletins oficials. Això també representa «més control del representant», explica Rosa Borge. «Un ciutadà pot saber què està passant a l'Iraq a través de canals d'informació més arrelats al territori, de primera mà i no censurats, que precisament no són els canals tradicionals de l'exèrcit o del New York Times». Un altre exemple és la rectificació que va fer el polític nord-americà John Kerry: «per mitjà dels blogs es va poder descobrir que no va ser tan heroi com deia a la guerra de Corea». Tanmateix, l'ús de les TIC per part dels representants polítics pot pecar, segons el parer d'alguns experts, de manca de planificació estratègica o d'objectius. «Als diputats els poden facilitar portàtils o PDA i després el 70% dels diputats no fan servir el correu electrònic per a atendre el ciutadà», explica Borge. La professora afegeix que la introducció d'aquesta tecnologia es deu moltes vegades al fet que «el món polític està molt pressionat» per donar una imatge de modernitat i per les empreses que intenten vendre les seves TIC.

En aquest sentit, Albert Batlle considera que «adoptar la tecnologia per part dels polítics és fàcil; el problema ve quan més que adoptar-la per a satisfer necessitats es fa per altres motius, com per imitació». Per a comprovar-ho es pot fer, per exemple, un paral·lelisme amb el món dels negocis o, fins i tot, del lleure, en què la intensificació de les TIC s'ha notat encara més. «El món del negoci electrònic (e-business) fa servir la tecnologia per al que li serveix i li dóna benefici», ratifica Batlle. «Les TIC aplicades al món polític són lluny de la utilitat que hi ha trobat el mercat».

Administració en línia

A diferència del món més visible i institucional dels representants dels ciutadans, l'administració electrònica té un paral·lelisme més proper al del món de les empreses i experimenta canvis molt més importants. Diversos ajuntaments poden oferir, per mitjà d'internet i telèfon mòbil, serveis d'una manera més ràpida i, fins i tot, econòmica que haver d'obrir finestretes físiques. «Tenen uns objectius més definits, que passen per donar un servei més eficient per mitjà de les TIC i fer més bé tràmits i processos», argumenta Albert Batlle. Segons l'enquesta del 2005 sobre l'ús de les noves tecnologies a l'administració local, feta per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat i el consorci públic Localret, gairebé la totalitat dels ajuntaments catalans de municipis de més de 1.000 habitants disposen de pàgina web pròpia; d'aquests un 19% ja ofereixen tràmits en línia i un 35% publiquen a la seva plana les licitacions i contractacions que fan. Els serveis al ciutadà més freqüents passen per tràmits com el pagament d'impostos i taxes, cerca de feina, llicències d'obres o certificats d'empadronament, a més d'altres, com matriculacions a cursos i equipaments o la creació i registre de noves empreses.

Tanmateix, la penetració de les TIC a l'administració pública encara presenta algunes barreres. En aquest sector es poden trobar «resistències internes i reticències a l'aplicació intensiva de les noves tecnologies», adverteix Albert Batlle, que considera que aquestes reticències es deuen sobretot «a un factor cultural». Per al professor, «les noves tecnologies dissenyen una administració en xarxa, no jerarquitzada, que ha de compartir fitxers entre departaments per a facilitar el servei al ciutadà». Això xocaria amb «la lògica que la informació és poder, limitació que també transcendeix quan les administracions han de col·laborar entre elles». Tot i això, Batlle confia que «el temps ho solucionarà», ja que «la intensificació de les noves tecnologies en altres camps farà que els ciutadans ho demanin», perquè també s'apliqui a l'administració pública.

Noves maneres de fer política

La irrupció de les TIC pot trencar el sistema polític que coneixem avui dia? Seran possibles maneres més directes de fer política amb només un clic? No hi ha gaire optimisme respecte a aquesta possibilitat. Molts experts coincideixen a pensar que, més que construir noves fórmules de democràcia directa, les tecnologies tendiran a millorar els mecanismes del sistema representatiu que coneixem avui dia. Les crítiques vénen sobretot per la desigualtat d'accés que hi ha actualment a les noves tecnologies, que fa que qualsevol iniciativa per mitjà de la xarxa tingui un dèficit de representativitat democràtica.

Les TIC també s'incorporen als processos de participació ciutadana en la presa de decisions públiques que posen en marxa cada cop més sovint les administracions públiques, sobretot els ajuntaments. Clelia Colombo, una de les investigadores de l'IN3, l'institut de recerca de la UOC, considera que els processos de participació ciutadana que utilitzen les TIC poden permetre, per exemple, «una major informació dels ciutadans, més comunicació d'aquests ciutadans amb els seus representants polítics o la participació de ciutadans que normalment no anirien a un procés presencial, com ara els joves, les persones que tenen responsabilitats familiars o les que treballen fora del municipi». A l'abril, Colombo va rebre el premi del concurs de Joves Sociòlegs de l'Institut d'Estudis Catalans per una recerca sobre la incorporació d'internet als processos de participació ciutadana impulsats des de les administracions públiques. Segons la investigadora, «els processos que han funcionat millor són els que incorporen les potencialitats de les TIC en el seu desenvolupament mantenint també el vessant presencial, fet que permet superar les limitacions d'infraestructura tecnològica i desigualtat en l'accés a les TIC dels processos exclusivament virtuals». Després d'una anàlisi de les oportunitats i limitacions que poden aportar les TIC a la participació ciutadana, «encara és aviat per a impulsar processos únicament virtuals, i són molt positives les experiències de tipus mixt», conclou Clelia Colombo en la seva recerca.

Tanmateix, la «democràcia representativa tal com està organitzada actualment no està en perill per la irrupció de les noves tecnologies», explica Albert Batlle, que considera que a curt termini «és possible millorar la democràcia representativa» gràcies, entre altres aspectes, «al control del ciutadà, que hi haurà d'estar interessat», fet que també corrobora Rosa Borge, que considera poc viable i molt perillós pensar en un futur basat en referèndums electrònics. «Moltes vegades es denuncia que l'ús intensiu de les TIC podria desembocar en una democràcia a ràfagues o instantània», explica Borge, i podria convertir el sistema en «la democràcia del clic». «Abans d'un referèndum electrònic sobre el disseny d'una plaça o sobre l'aprofitament d'un espai públic hi hauria d'haver primer un procés deliberatiu, amb fòrums i grups de discussió amb entitats i ciutadans, i amb diferents segments de la població i tècnics», exemplifica Borge. En aquest sentit, es pot dir que hi ha molts autors que coincideixen a dir que els principals canvis tendeixen més a una millora de democràcia representativa que no pas a construir una democràcia directa.

Moviments electrònics

Milloren els canals de comunicació, informació i consulta. Els polítics poden saber quin és el ciutadà que els pot votar i el ciutadà pot conèixer millor qui vota, ja que té més informació i més directa. Molts experts asseguren que les formes tradicionals de participació política actualment estan en crisi i en sorgeixen de noves. Per a Albert Batlle, la participació electoral i la militància en els partits i sindicats «sembla que va de baixa», però en canvi «pugen més altres formes de participació política al marge de les institucions», com ara les associacions per afinitat, els grups de pressió o les ONG amb «canals molt diferents».

«Les TIC serveixen per a organitzar millor el ciutadà» i formar grups de pressió, explica Rosa Borge, que assegura que «això ha servit per a convocar gent que estava aïllada al territori i que no està representada enlloc, comunicar-s'hi i difondre informació». Aquest és el cas de nous moviments socials que han aparegut en els últims temps, formats per persones de diferents procedències o, fins i tot, afinitat, però unides per una causa o problema concret. Alguns dels exemples passarien per organitzacions com la plataforma Aturem la Guerra —organitzada a partir del conflicte bèl·lic amb l'Iraq— o V de Vivienda —que reivindica solucions del problema de l'habitatge. «Tu podies tenir un problema determinat; però, si no tenies cap manera de compartir-lo, et pensaves que eres l'únic. Ara, amb la tecnologia, això canvia», comenta Albert Batlle. Aquestes noves formes de moviments s'organitzen, es convoquen o es mobilitzen sobretot per mitjà de les noves tecnologies, fent servir xats, correus electrònics o telèfons mòbils. «No són només eines de grups alternatius d'esquerres, sinó que sectors conservadors i de dreta les fan servir sovint i eficaçment, com s'ha pogut veure darrerament a Espanya», explica Rosa Borge.