Els primers acords de col·laboració signats amb la Universitat de Guadalajara, la Universitat
Veracruzana i l'Escola Bancària i Comercial han facilitat que es personalitzi l'atenció d'acord amb
les necessitats d'aquesta comunitat acadèmica, especialment des que el 2004 es va establir un
centre d'informació situat a Mèxic DF. Soreya Reyes, directora executiva de la delegació, va ser
qui va plantejar el projecte de crear aquella base operativa. «Aquesta oficina –explica
Reyes– gestiona des de llavors la publicitat en mitjans impresos i internet i s'ocupa de
promoure la signatura de nous convenis amb més institucions interessades a col·laborar amb la UOC,
sobretot respecte a matriculacions de postgrau, que aquest any han arribat a 222».
El 2005 es van incorporar els convenis amb empreses associades i es van inaugurar les
oficines al passeig de la Reforma, 265, un important centre de negocis de la capital mexicana. A
partir d'aquell moment la plantilla fixa va créixer en cinc persones i el suport dels becaris Edgar
Gama (matriculació corporativa), Viridiana Carrasco (matriculació individual), Lorena Navarrés
(màrqueting i centre d'atenció telefònica) i Sandra Catú (recepció i gestió d'ordres de compra). A
més dels acords empresarials, es van crear convenis amb el govern mexicà per a la capacitació de
funcionaris en oficines i ministeris, com la Secretaria de Turisme, entre altres. Jesús Mendoza, de
l'Institut Internacional de Postgrau, ha explicat que normalment es fan les adaptacions al client a
partir de la cartera de postgrau, però «es pot donar el cas que fem un curs a mida amb continguts i
autoria nous». Així mateix, es fan projectes de formació per a institucions educatives.
El 2006 es va firmar el conveni amb la Universitat Pública Municipal de Cuautitlan Izcalli
(UPM), a més de participar en esdeveniments com Europostgraus i la Trobada Internacional
d'Ensenyament a Distància, en el marc de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL). Tot
i l'empenta del projecte, la delegació depèn molt del ritme del país, per la qual cosa la seva
activitat va quedar gairebé paralitzada arran de la crisi del canvi de govern el 2007, a més de la
influència de l'economia americana i la situació de l'euro.
El 2007 es van cobrir objectius a partir de la formació a mida, per a formar professors o en
l'àmbit de la conflictologia, i mentrestant es va continuar impulsant la matrícula corporativa. Un
altre conveni amb la Confederació Patronal Mexicana (Coparmex) va donar impuls a tot el país i va
facilitar que estudiants de tot el territori coneguessin la institució, ja que, tot i que les
matriculacions provenen especialment de DF, Monterrey, Puebla, Guadalajara i Veracruz, es creu en
el potencial de la resta del país.
El perfil mitjà de l'estudiant mexicà és d'una persona d'uns 30 anys, graduada, tant en
universitats públiques com privades, majoritàriament urbana i que ocupa llocs d'alta
responsabilitat, amb expectatives de creixement en l'empresa. Actualment la comunitat supera els
1.000 estudiants, amb 377 noves matrícules el 2007: 222 de postgrau, 32 de màsters oficials, 20 de
l'ateneu universitari, 28 d'educació contínua i 75 de cursos de formació a mida.
EXPERIÈNCIA: Max Ulises
Max Ulises de Mendizábal és un d'aquests estudiants mexicans que han triat la UOC per a cursar el màster oficial de Programari lliure. «Vaig estudiar Física a la Universitat Autònoma de Mèxic, però des que era estudiant els meus interessos s'orienten més cap a l'ús i l'aplicació dels ordinadors que no pas cap a la ciència», explica Max. Va triar la UOC «després d'informar-me amb els meus amics i veure que tots coincidien en l'altíssim nivell acadèmic d'aquesta universitat». El resultat és que estudiar a la UOC «ha estat una experiència molt gratificant per a mi».
«Les meves experiències prèvies en educació virtual eren absolutament nul·les i gràcies a la UOC vaig entendre que hi podia haver una altra forma d'aprenentatge», explica Max.
EXPERIÈNCIA: Rosaura
Una altra estudiant que ha decidit fer un curs de postgrau –de Gestió cultural– a la UOC és Rosaura Cruz, de Ciutat de Mèxic. En el seu cas, les causes per les quals s'ha decantat per la Universitat Oberta són la possibilitat de compatibilitzar els estudis amb la feina i l'oferta educativa de la UOC. «Al meu país no hi ha un programa amb aquesta orientació ni amb aquest nivell acadèmic», afirma Cruz. A més, també destaca la qualitat dels materials didàctics i els recursos. «L'assessoria i la guia de consultors i especialistes convidats als debats ha estat decisiva per a l'aprenentatge».
Per a Rosaura, que ara treballa en un projecte de conservació patrimonial de la seva ciutat,
fer el postgrau significa una oportunitat de «canviar d'àrea laboral», a més d'un repte. «Una de les causes per què vaig triar la UOC va ser vèncer la por d'estudiar amb un model pedagògic molt diferent del que estava acostumada a veure».