La gestió del coneixement compleix un rol central en el planejament estratègic de situacions de qualsevol organització educativa en general i de nivell superior en particular, i encara més avui dia que avancem cap a una societat del coneixement. L'articulació de les TIC basades en paradigmes reticulars i descentralitzats redefineix els processos de comunicació i creació de productes simbòlics en el seu interior i és un capítol amb una prioritat alta que cal atendre.

La gestió del coneixement coopera a sostenir la formació de persones en l'enfortiment del pensament i l'acció estratègics mitjançant la pràctica d'una síntesi que, amb habilitat en dominis específics i per mitjà d'estratègies cognitives metacognitives, qualsevol usuari (professor/a, estudiant, administrador/a...) hauria d'utilitzar i compartir per tal d'explotar coneixements i talents per mitjà de les TIC.

Es tracta d'un capítol important per a l'economia del coneixement al servei productiu, ètic i solidari de les organitzacions d'educació superior, la qual cosa és encara un repte per a l'Amèrica llatina. Així doncs, caldrà treballar molt si es volen canviar òptiques i tendències.