Els portals són la darrera incorporació a una llarga llista d'eines tecnològiques que havien de ser la solució de tots els problemes amb què es troben les universitats. Aquestes eines estan dissenyades per facilitar la feina i els processos d'aprenentatge mitjançant la simplificació dels fluxos de treball i una disponibilitat més gran de la informació en un format en què aquesta es pugui processar. Tanmateix, com tantes altres eines tecnològiques, els portals mai no assoliran el nivell de prestacions exagerat que habitualment s'esmenten a l'hora de promocionar-los. Aquest article descriu les característiques principals dels portals en l'educació superior i la manera en què un portal institucional pot afectar la feina d'un professor típic. L'autor situa el desenvolupament dels portals en el context dels serveis de la xarxa en un intent d'allunyar-se d'un enfocament "monolític" de les aplicacions informàtiques (la qual cosa suposa la duplicació de les funcions, la complexitat excessiva i el coneixement de nombroses interfície per part de l'usuari) i de dirigir-se cap a un model integrat on es combinen diferents "serveis" més petits dissenyats per a usuaris i comeses específics. D'aquesta manera es milloren la personalització i la productivitat; es revisen els diversos "tipus" de portals (propietaris especialistes en educació superior, corporatius genèrics i de codi font obert), i es consideren les implicacions de la seva adopció institucional.