El llibre de García Aretio, Ruiz Corbella i Domínguez Figaredo aporta una visió aclaridora del que és l'educació a distància desenvolupada en el context d'Internet. Com a línia argumental, manté que l'educació a distància no exclou l'aula tradicional, encara que això no signifiqui que tots dos nivells tinguin lògiques similars. Els canals de comunicació i els recursos en què s'ha recolzat l'educació a distància des dels seus inicis donaven per suposada la separació espaciotemporal, per la qual cosa la interacció entre els agents principals era summament limitada. Per això les metodologies no presencials van ser considerades per molts un ensenyament de segona classe. La separació física no implica necessàriament una desvinculació funcional quan el marc d'acció es trasllada al ciberespai. Així, l'educació virtual es pot donar a qualsevol lloc i moment sense recintes concrets ni tancats, sense que els aspectes temporals i geogràfics siguin un obstacle, idea que es plasma al llarg de l'obra.