Segons l'Acadèmia de Finlàndia i Tekes, l'agència finlandesa de finançament de tecnologia i innovació, hi ha dues forces motrius que destaquen dins de l'entorn operatiu global actual: la primera és la tendència a una mobilitat cada vegada més gran i la segona, la progressiva interdependència de les diferents parts del món, la seva gradual interacció i col·laboració en l'economia, producció, desenvolupament social, comunicacions i intercanvi humà.

Al món global i tecnològic d'avui dia, l'aprenentatge ha anat adquirint cada vegada més rellevància per a tots els pobles i comunitats. Les aptituds per a la comunicació seran considerades, sense cap dubte, les habilitats més importants en el futur. En l'actualitat, tot el món és capaç d'accedir a una gran quantitat d'informació sense la necessitat d'un mitjancer. És per tot això que es requereix la capacitat de pensament crític perquè l'activitat resulti productiva alhora que positiva. El pensador crític percep el futur com a una cosa oberta i mal·leable i no com a una cosa tancada i fixa. Com apunta l'informe de l'Unesco "Cap a les societats del coneixement" (2005), hi ha una acceptació general quant a l'adequació de l'expressió societats del coneixement, encara que no es pot dir el mateix del seu contingut. No obstant això, algunes de les tendències que trobem en descriure les societats del segle XXI semblen tenir conseqüències en tots els àmbits de la vida. Per exemple, la globalització i la digitalització comporten efectes importants en les activitats educatives i d'aprenentatge, en la vida laboral així com en el Govern. L'ideal és una societat que progressi i sàpiga aprofitar aquelles oportunitats intrínseques a la societat de la informació per millorar així la seva qualitat de vida, els coneixements, la competitivitat internacional i la interacció d'una forma exemplar, versàtil i sostenible. Aquestes són les idees que han servit per desenvolupar el Sistema Universitari Global (GUS) dins de la Càtedra Unesco d'e-learning global a la Universitat de Tampere. A causa de la importància de l'alfabetització i competències tant digitals com dels mitjans de comunicació, el Govern de Finlàndia va publicar l'any 2007 una proposta per a un programa d'acció destinat al desenvolupament de les habilitats i coneixements dels mitjans com a part promocional d'una societat civil i del coneixement. La raó per establir aquest comitè va ser l'actualitat i repercussió de l'ensenyament dels mitjans de comunicació dins de les capacitats per a la ciutadania i els problemes trobats per a la seva consecució.