El propòsit d'aquest article és examinar alguns reptes que afronta l'educació comparada en la societat global, especialment per l'impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació en els sistemes educatius. L'article se centra en el mètode comparatiu, del qual s'afirma que mantindrà la seva rellevància en el nou context, però que haurà d'anar més enllà de la seva inclinació a unitats d'anàlisi com l'estat nacional i el territori. Una de les observacions en el debat actual és que l'estat nacional ja no pot ser el patró per a estudiar fenòmens que s'estenen transversalment més enllà de territoris i nacions. Això suggereix el desenvolupament d'un mètode comparatiu i global que doni compte d'aquestes transformacions de l'objecte d'estudi. Apel·larà a unitats d'anàlisi referencials i fins i tot virtuals que en certs casos es refereixen a la subjectivitat de les persones o a conjunts discursius. El mètode comparatiu i global igualment s'haurà de plantejar la pluralització de les seves pròpies fronteres i s'haurà d'acomodar a les dissonàncies persistentment.