L’ús educatiu de les aules virtuals emergents en l’educació superior
Elena Barberà (ebarbera@uoc.edu)
Professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació (UOC)
Antoni Badia (tbadia@uoc.edu)
Director i professor dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació (UOC)
En aquest article es desglossen breument conceptes clau relacionats amb sis dimensions instructives fonamentals que d’una manera articulada determinen la qualitat del procés d’ensenyament i aprenentatge virtual. A banda que cadascuna de les dimensions representa variables pedagògicament identificables (el professorat, l’alumnat, el context, el temps educatiu, els continguts i la metodologia didàctica), en aquest article es pretén aportar elements de reflexió i anàlisi relatius al desenvolupament psicològic potencial en el marc de l’educació virtual emergent, relacionada amb l’educació presencial i, sobretot, en organitzacions d’educació superior.
qualitat virtual, e-learning, docència virtual, educació a distància, context virtual, blended learning, desenvolupament psicològic
Vol. 2, núm. 2
Data de presentació:
setembre de 2005
Data de publicació:
novembre de 2005