Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s’han instal·lat plenament a les universitats espanyoles durant aquesta darrera dècada. Sens dubte, aquest fet està comportant un canvi significatiu en la dinàmica interna de les institucions: en la manera de planificar i desenvolupar la docència universitària; en l’administració acadèmica; en els serveis als estudiants i, de manera rellevant, en l’activitat d’investigació i difusió. Per tal de convertir en habitual l’ús de les TIC a la Universitat, els equips de govern han pres, en aquests darrers anys, decisions estratègiques que han condicionat i determinat la situació actual. En aquest article presentem els resultats de l’anàlisi d’aquestes decisions estratègiques en el marc d’un estudi finançat pel Ministeri d’Educació i Ciència. Podem concloure de forma genèrica que la introducció de les TIC a la universitat espanyola s’ha dut a terme sense cap mena de planificació estratègica i que ha estat el resultat de la demanda externa el que n’ha propiciat l’ús. Així mateix, podem afirmar que l’ús de les TIC, especialment d’Internet, està transformant de manera substancial la dinàmica institucional de les universitats, des de la seva estructura fins a la manera de planificar les classes i impartir-les, passant per la gestió i l’administració acadèmiques, així com també per la investigació i la difusió del coneixement.

universitat, TIC, direcció estratègica, gestió, biblioteques, serveis acadèmics, innovació i incentius docents, infrastructura tecnològica, Internet