Al llarg de la història de la humanitat el desenvolupament de la tecnologia ha estat el factor modernitzador per excel·lència, no tan sols dels sectors productius, sinó de la societat i, sens dubte, també de l'educació. Com a relació de comunicació i mediació, l'educació se serveix dels mitjans tècnics i tecnològics disponibles per a poder-se dur a terme. Tanmateix, les relacions educació/tecnologia no han estat al mateix nivell al llarg de la història. Per contra, potser on hi ha més endarreriments tecnològics és precisament en les institucions i els sistemes d'educació. No pas debades diversos autors consideren que l'escola és la institució que fa menys avenços.

Aquest treball és una conferència pronunciada a la ciutat de Santa Cruz (Bolívia) davant les universitats bolivianes que ofereixen educació a distància o que estan interessades a oferir educació virtual, i analitza tres aspectes fonamentals: en primer lloc, les interrelacions pedagogia/tecnologia, a fi de comprendre la necessitat d'adoptar pedagogies paral·leles a l'avenç dels mitjans tecnològics; en segon lloc, el compromís de trencar models o paradigmes convencionals si es vol accedir realment a la virtualitat, és a dir, de fer servir la gran potencialitat que ofereixen les tecnologies digitals contemporànies, i, finalment, algunes qüestions relacionades amb la qualitat de l'educació i l'acreditació.

L'autor veu la necessitat d'emprendre una veritable reenginyeria institucional i de desenvolupar una pedagogia de la virtualitat que, a més dels requisits que implica la connectivitat, consideri com a exigències indubtables les tecnologies digitals en l'educació contemporània de qualitat.