La necessitat de les universitats d’agrupar-se, de treballar conjuntament en forma de xarxa i de ser atractives per a estudiants d’altres àmbits geogràfics, obliga a introduir canvis, innovacions en l’organització, en la mobilitat dels estudiants, en les noves tecnologies, en l’assignació dels recursos i en molts altres àmbits. La innovació és un aspecte fonamental per a la construcció de l’espai europeu d’educació superior. L’autor proposa d’analitzar una eina particular que pot servir com a estratègia: l’avaluació de la qualitat. La introducció de l’avaluació en el sistema universitari permet al país de tenir un instrument amb el qual es construeixi un sistema de qualitat que, fonamentalment, hagi de tenir en compte cinc funcions: que es generin estratègies per a la millora de la docència, la investigació i la gestió; que serveixi com a mecanisme per retre compte als governs i a la societat; que sigui un instrument d’informació pública sobre el que fa la institució; que serveixi de mitjà per introduir sistemes de finançament diferencial, és a dir, que una part del finançament estigui vinculat a la consecució de resultats, i que la funció del sistema sigui la de servir de mecanisme d’acreditació dels programes.

universitat, avaluació de la qualitat, rendició de compte, finançament de l’educació superior, acreditació