Estem assistint, gairebé sense adonar-nos, al naixement i expansió d’un mercat competitiu en el qual els agents són institucions, tant de caràcter públic com privat, en alguns casos molt arrelades, i on no hi ha límits geogràfics. Ens referim al sector de l’educació superior per mitjans electrònics, és a dir, l’ensenyament assistit per ordinador i l’ensenyament per mitjà del World Wide Web. Els criteris de rendibilitat estan marcant la pauta d’una competència en la qual s’hi juguen molt les universitats i els centres d’educació superior tradicionals. La novetat d’aquesta situació fa que encara avui sigui escàs el cos doctrinal que existeix sobre aquest nou sector i aquesta forma de competència. Si considerem que els agents implicats en aquest sector es poden comportar com a empreses que cerquen rendibilitat, aleshores tenim davant nostre un ampli camp d’estudi en el qual les teories de l’economia poden ser crucials per a analitzar el seu possible desenvolupament. La planificació, entesa en un sentit empresarial, tindrà una importància vital i també, dins d’aquesta, les decisions que garanteixin la viabilitat econòmica de les inversions que es vulguin realitzar. En aquest treball proposem algunes bases que poden guiar en el moment de la presa de decisions en aquest sector que emergeix en el context econòmic, conscients que s’està obrint un camp d’estudi en el qual són moltes les aportacions que es poden fer.

educació superior, ensenyament en format electrònic, estratègia, costos, ingressos