Establir uns criteris de distinció entre majúscules i minúscules és necessari per a aconseguir que els textos universitaris tinguin coherència en aquest sentit i quedin unificats. S'ha de tenir en compte, però, que l'ús de majúscules, pel caràcter discrecional que té, a vegades fa difícil la tasca d'establir regles prou coherents i viables.

Per això, en determinats casos, l'únic que cal fer és vetllar per la coherència en un mateix escrit. També cal tenir present que la tendència actual és reduir l'ús de majúscules, ja que, com qualsevol altre recurs amb funció específica, pot perdre sentit si se n'abusa.

Com a referència vegeu el quadre següent de majúscules i minúscules. Conté un nombre important d'exemples trets de diverses fonts. Dels criteris que s'hi estableixen, val la pena comentar els aspectes següents:

  • Els noms de les assignatures i dels cursos de formació de postgrau (màsters, postgraus, cursos d'especialització i cursos d'actualització) es tracten d'una manera diferent de com ho solen fer altres universitats: a la UOC només es posa amb majúscula la inicial de la primera paraula que forma el nom de l'assignatura (Didàctica general, Teoria i pràctica de la traducció).

  • Les denominacions (substantius i adjectius) de les càtedres i les àrees de coneixement van amb majúscula. També van amb majúscula els noms de les carreres i les especialitats dins de les carreres (l'especialitat d'Electrònica, però un especialista en electrònica).

  • Sobre les designacions incompletes d'institucions, no s'han de confondre els casos en què la designació completa queda sobreentesa amb altres casos en què s'interpreta com un nom genèric o en què, malgrat que es parli d'una institució en concret, es denomina per mitjà d'un nom comú. Es poden trobar, doncs, aquests tres casos diferents:

    una universitat
    la Universitat (Oberta de Catalunya)
    aquesta universitat / la nostra universitat
    No és igual dir aquesta universitat que la Universitat, encara que en tots dos casos ens referim a la mateixa institució. (Una manera de saber quan ha d'anar amb majúscula i quan no és mirar si la designació es podria dir completa; i no podem dir aquesta universitat Oberta de Catalunya.)

    		•

      Noms referits a persones i animals




    Noms de persones, divinitats i éssers mitològics

    Amb minúscula Amb majúscula
    Quan han esdevingut noms comuns, fent referència tant a persones com a coses:
    • Es creu un adonis.
    • Perseguia una quimera.
    • No hi pots confiar gens, és un judes.
    • És el benjamí de la família.
    • Els van portar un santcrist de record.
    • El watt és una unitat de potència.
    • Volen participar en la marató de diumenge.
    • Ens va fer d'amfitrió durant la nostra estada.
    Quan designen una col·lectivitat:

    • els àngels, els argonautes, els ciclops, les muses, les nimfes, els titans, les sibil·les [però: les Gràcies, les Plèiades, els Dioscurs, els Olímpics]
    		Per regla general:
    • Benjamin Franklin, Judes Tadeu, James Watt
    • Déu, la Santíssima Trinitat, el Bon Pastor, la Mare de Déu, Jehovà, Al·là, l'Esperit Sant, Llucifer
    • Cronos, Zeus, Posidó, Neptú, Quimera, Medusa, Tifó, Polifem
    En cas que portin preposicions i articles, la inicial de l'element que va en primer lloc (habitualment la preposició de) es posa amb minúscula si va després del nom de pila i amb majúscula quan el nom s'omet:
    • Eugeni d'Ors, Juan de la Cierva, Oriol Pi de Cabanyes, Carles Bosch de la Trinxeria, Leonardo da Vinci, Giovanni Pico della Mirandola, Alexander von Humboldt, Ludwig Mies van der Rohe [però: D'Ors, De la Cierva, Van der Rohe]

    Excepcions: Bartolomé de Las Casas, François de La Rochefoucauld, Jean de La Fontaine, Jean de La Bruyère, Henry Le Chatelier, Gabriele D'Annunzio, Jean Marie Gustave Le Clézio



    Sobrenoms i pseudònims

    Amb minúscula Amb majúscula
    Quan esdevenen una identificació de la persona mitjançant un sintagma llarg. En aquest cas s'escriuen entre cometes, separats del nom mitjançant una coma:
    • Bernat Garí, "el deixeble del mestre Ramon Llull"
    • el pare Damià de Molokai, "el missioner dels leprosos"
    • la mare Teresa de Calcuta, "la germaneta dels pobres"
    • Cesare Pavese havia anomenat Italo Calvino "l'esquirol de la ploma"
    		Els sobrenoms s'afegeixen al nom de la persona. En català s'escriuen amb els articles i les preposicions, si en porten, amb minúscula:
    • Martí l'Humà, Jaume I el Conqueridor, Carles el Calb, Lluís el Piadós, Guifré el Pelós, Joana la Boja, Felip el Bell, Alfons X el Savi
    • Plini el Vell, Policlet el Jove, Heràclit l'Obscur
    • el Noi del Sucre, el Timbaler del Bruc
    • Che Guevara, Al Capone, Malcolm X, Magic Johnson, Nat King Cole
    • Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid; Dolores Ibárruri Gómez, la Passionària
    En llengües diferents del català, la inicial de l'article s'escriu amb majúscula: Domínikos Theotokópoulos, El Greco; Juan Martín Díaz, El Empecinado; Giovanni Antonio Canal, Il Canaletto; Josep de Ribera i Cucó, Lo Spagnoletto

    Els pseudònims substitueixen el nom de la persona:

    • Averrois [per Abu-l-Walid Muhammad ibn Rušd], el Rector de Vallfogona [per Francesc Vicent Garcia], Víctor Català [per Caterina Albert], Pere Quart [per Joan Oliver], Bernardo Atxaga [per Joseba Irazu Garmendia], George Orwell [per Eric Arthur Blair], Molière [per Jean-Baptiste Poquelin]

    Tant els uns com els altres s'escriuen en cursiva si acompanyen el nom complet i en rodona si van sols:
    • Dolores Ibárruri Gómez, la Passionària / La Passionària fou una dirigent comunista basca; Leopoldo Alas, Clarín / Clarín és autor de La Regenta; Frederic Soler, Pitarra / Serafí Pitarra fou el fundador del teatre català.



    Dinasties i llinatges

    Amb minúscula Amb majúscula
    --- Per regla general i en singular:
    • els York, els Lancaster, els Brandenburg, els Habsburg, els Tudor, els Valois, els Hannover, els Romanov, els Grimaldi, la dinastia Han, la dinastia Ming, la dinastia Tang, la dinastia Yuan
    Tradicionalment, però, el nom d'algunes dinasties s'ha pluralitzat: els Àustries, els Borges, els Borbons, els Capets, els Plantagenets, els Trastàmares



    Càrrecs oficials, títols nobiliaris i eclesiàstics, titulacions acadèmiques i altres designacions genèriques

    Amb minúscula Amb majúscula
    Tant si es fa referència a la persona concreta com si no:
    • el rei Joan Carles, el príncep de Mònaco, el comte de Barcelona, la duquessa d'Alba, el duc de Windsor
    • l'alcalde, el regidor de Cultura, el diputat, el governador civil, el president de la Generalitat, el president Pujol, el director general de Política Lingüística, el conseller de Sanitat, el ministre de Defensa, l'ambaixador soviètic
    • el tinent López, el caporal Santos
    • el bisbe de Vic, el bisbe Jubany, fra Ginebró, l'abat de Poblet
    • el jutge Garzón, l'enginyer Torres, l'arquitecte Puig
    • el rector, la vicerectora, el gerent, la secretària del Consell Social, el secretari general, el director de programa, la cap d'estudis, personal acadèmic, professor associat, professor ordinari, professor visitant, professor emèrit, personal d'administració i serveis, administratiu, tècnic terminòleg, bibliotecària, becari, telefonista, bidell, personal del grup I, personal laboral, personal funcionari, estudiant, doctorand, catedràtic
    • és enginyera de camins
    		En l'encapçalament de la correspondència, quan el càrrec s'utilitza en comptes del nom de la persona interessada:
    • Senyor President, [...]
    • Senyor Director General de la Unesco, [...]
    Quan els càrrecs van precedits de formes protocol·làries o formen part d'una designació oficial:

    • Sa Majestat el Rei, Molt Honorable Senyor President [però: Molt Honorable Senyor Jordi Pujol, president de la Generalitat], l'Excel·lentíssim i Magnífic Rector de la UOC, Il·lustríssima Senyora Alcaldessa, Il·lustre Senyora
    • el títol d'Enginyer Industrial
    Quan els càrrecs o títols han esdevingut un nom literari o artístic, tant en català com en altres llengües:
    • el Rector de Vallfogona, el Baró de Maldà, el Marquès de Sade, el Duc de Rivas
    • l'Arcipreste de Hita, Lord Byron, l'Abbé de Saint-Pierre, el Preste Joan, Fra Angelico [però: fra Luis de León]



    Formes de tractament

    Amb minúscula Amb majúscula
    Per regla general:
    • sant Antoni, santa Teresa de Jesús, arc de sant Martí, lliri de sant Antoni
    • mossèn Cinto, sor Isabel de Villena, sor Juana Inés de la Cruz
    • senyor Esteve, senyora Ramona
    		Quan els tractaments són en llengües diferents de la catalana:
    • Sir Winston Churchill, Lady Di
    • Monsieur Dupont, Madame de Pompadour, Frau Maria Braun, Don Pedro García, Don Bosco, Don Juan Manuel
    • la detectiva Miss Marple



    Formes de protocol

    Amb minúscula Amb majúscula
    ---
    • Sa Majestat, Molt Honorable Senyor, Excel·lentíssim i Magnífic Senyor, Il·lustre Senyora, Sa Santedat



    Abreviatures de tractament i títols de cortesia

    Amb minúscula Amb majúscula
    ---
    • Afm. / Afma. [abrev. d'afectíssim / afectíssima]
    • Dir. [abrev. de director / directora]
    • Dr. / Dra. [abrev. de doctor / doctora]
    • Excm. i Magfc. Sr. [abrev. d'Excel·lentíssim i Magnífic Senyor]
    • Llic. [abrev. de llicenciat / llicenciada]
    • M. Hble. Sra. [abrev. de Molt Honorable Senyora]
    • Mn. [abrev. de mossèn]
    • N. Sr. / N. Sra. [abrev. de Nostre Senyor / Nostra Senyora]
    • Pres. [abrev. de president / presidenta]
    • Prof. [abrev. de professor / professora]
    • Sr. / Sra. [abrev. de senyor / senyora]
    • St. / Sta. [abrev. de sant / santa]



    Noms propis referits a animals

    Amb minúscula Amb majúscula
    --- Tots els substantius i adjectius, però no pas els articles i les preposicions:
    • el Cavall de Troia, Pegàs
    • Rocinante, Babieca
    • Cobi, Campaneta, Donald, el Gat amb Botes
    • la Cuca Fera
    • Floquet de Neu



      Noms referits a coses




    Noms d'objectes personalitzats o singularitzats

    Amb minúscula Amb majúscula
    --- Tots els substantius i altres elements, però no pas els articles i les preposicions:

    • la Tisó, l'Excalibur
    • el Pi de les Tres Branques



    Noms de mitjans de transport (vaixells, trens i aeronaus)

    Amb minúscula Amb majúscula
    --- Els noms propis de mitjans de transport s'escriuen en cursiva i les marques o models en rodona:
    • l'Orient Express, el Titanic, el Queen Elizabeth, el cuirassat Potemkin, l'Apollo-13, el Nautilus, el petrolier Prestige
    • Vespa, Montesa, Seat, Peugeot, Pegaso, Rolls-Royce, Cadillac, Boeing



    Noms d'astres

    Amb minúscula Amb majúscula
    Quan s'agafen com a noms comuns:
    • prendre el sol
    • lluna plena
    • cada terra fa sa guerra
    		Tots els substantius i adjectius:
    • Terra, Júpiter
    • el Sol
    • la Lluna
    • Halley
    • la constel·lació de l'Óssa Major, el Carro



    Noms de productes

    Amb minúscula Amb majúscula
    Les denominacions de productes mitjançant el topònim d'origen:
    • un priorat de primera, un montsec molt gustós, un tall de camembert, un xerès sec
    El producte genèric:
    • una aspirina, una lot, les vambes, un jeep nou, unes xiruques
    		La denominació d'origen:
    • Ratafia Catalana, Pollastre de la Raça Prat
    El producte concret:
    • unes Wamba, una llanterna Lot, les sabates Chiruca



    Noms d'entitats, institucions i organismes

      Amb minúscula Amb majúscula
    Nom propi de la institució, organisme, entitat, empresa o establiment El plural aglutinador o singular en sentit genèric:
    • els departaments de la Generalitat
    • els departaments de Justícia i de Cultura
    • cap diputació no pot...
    • els ajuntaments d'Olot i del Prat
    • un jutjat social instruirà el cas
    • els registres civils i mercantils
    • els índexs de la borsa
    • les universitats han d'acomplir...
    • el van ingressar en un hospital
    • actuen en un teatre
    • l'hotel és de dues estrelles
    • els membres del club...
    		Les denominacions genèriques d'una entitat formalment constituïda:
    • el Departament de Justícia de la Generalitat
    • el Govern Civil de Barcelona
    • l'Ajuntament de Manresa
    • Jutjat de Primera Instància núm. 1
    • el Registre Civil de Vic
    • la Borsa de Barcelona
    • la Universitat Complutense de Madrid
    • l'Hospital de Sant Pau
    • el Teatre Lliure
    • el Parlament Europeu
    • s'allotgen a l'Hotel Principal
    • Club de Graduats i Antics Estudiants de la UOC
    Designacions d'entitats jurídico-públiques, militars i religioses Les denominacions utilitzades en sentit absolutament genèric o quan es tracta de plurals aglutinadors:
    • les esglésies de tot el món
    • una administració eficaç, les administracions locals, les administracions públiques
    • els estats europeus, una qüestió d'estat
    • l'exèrcit soviètic [però: l'Exèrcit Roig]
    		Els adjectius i els complements del nom s'escriuen amb minúscules:
    • l'Església catòlica, l'Església protestant, casats per l'Església
    • l'Administració catalana, l'Administració pública, els òrgans de l'Administració pública
    • l'Estat espanyol
    • l'Exèrcit espanyol
    • el Govern català
    Designacions d'òrgans de gestió, consulta o govern (oficials i no oficials) Les denominacions utilitzades en sentit absolutament genèric o quan es tracta de plurals aglutinadors:
    • els serveis del Parlament
    • els treballs en comissió
    • les secretaries generals han de vetllar...
    • els consells escolars dels centres d'ensenyament
    • tots els ateneus tenen una junta directiva
    • les vocalies de cultura de les entitats cíviques
    • els consells de direcció i de gerència
    		Les denominacions d'institucions:
    • la Junta Directiva de l'Ateneu Barcelonès
    • el Consell de Direcció de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió
    • la Secretaria General del Departament de...
    • el Servei de Publicacions del Parlament de Catalunya
    • el Consell Escolar de l'I. B. Jaume Callís
    • el Consell d'Administració de Premsa d'Osona, SA
    • el Consell de Direcció de la Corporació...
    • la Direcció General de Política Lingüística
    • el Servei de Professorat del Departament d'Ensenyament
    • la Comissió de Cultura de l'Associació de...
    • la Comissió d'Urbanisme de Barcelona
    • la Vocalia de Muntanya de la Unió Excursionista
    • el Consell Executiu de la Generalitat
    • el Consell de Ministres de...
    Designacions incompletes o coreferents Quan no es parla d'una unitat en concret, sinó que es fa referència al conjunt o a la categoria, s'utilitza una denominació genèrica:
    • la universitat ha de vetllar..., un departament és...
    Quan, tot i parlar d'una unitat en concret, no es fa servir el nom propi, sinó que es denomina per mitjà d'un nom comú de valor genèric o una denominació coreferent:
    • aquesta universitat, aquesta entitat, aquest ens, aquesta institució, aquest organisme
    • el nostre departament
    • la cambra catalana, el consistori badaloní, la corporació municipal de Girona
    		Quan es designa el nom d'una manera incompleta perquè s'ha esmentat anteriorment o perquè se sobreentén:
    • l'Estat, la Generalitat, el Govern, l'Administració, les Corts, el Parlament, la Comissió
    • l'Ajuntament ha instituït..., la Diputació va aprovar..., el Departament ha fet públic..., el Consell considera..., la Junta ha dimitit
    • el regidor de Cultura, el conseller de Governació, el ministre de l'Interior
    • Hisenda recapta..., Economia decidirà abans de l'estiu...



    Fets i períodes temporals

      Amb minúscula Amb majúscula
    Festivitats cíviques, religioses i polítiques i celebracions que s'hi vinculen Quan hi ha un sentit genèric o es fa referència a una part de la festivitat:
    • les festes (els focs, la nit...) de Sant Joan
    • la processó del Corpus
    • jornada castellera a Vilafranca del Penedès
    • la festa de la Candela, la festa major caurà en dilluns
    • les falles de València
    • la castanyada de Tots Sants
    • el tió de Nadal, la cavalcada de Reis
    • la mona de Pasqua
    • la mascletada va tenir lloc a la plaça de l'Ajuntament de València
    • amb el chupinazo s'inauguren les festes de Sant Fermí de Pamplona
    		Per regla general, els substantius i adjectius, però no pas els articles i les preposicions:
    • el Primer de Maig, l'Onze de Setembre, els Tres Tombs, la Diada del Llibre, la Festa Major de les Borges Blanques, la festa de la Patum de Berga, el Dia d'Acció de Gràcies, el Dia de la Independència, l'Aplec del Caragol de Lleida
    • Corpus, Sant Jaume, Sant Fermí, el Dia dels Innocents, Nadal, Carnestoltes, Tots Sants, Pasqua, Dijous Gras, Divendres Sant, Cap d'Any, la Candelera, Diumenge de Rams, la Pasqua Florida

    • la Nit dels Graduats de la UOC
    Períodes històrics i divisions temporals Per regla general:
    • el paleolític, el neolític, l'edat del bronze, l'edat de pedra, l'antiguitat, l'edat mitjana
    • gener, febrer, març
    • dilluns, dimarts, dimecres
    • primavera, estiu
    		---
    Fets històrics singulars Quan prenen un sentit genèric o coreferent:
    • la primera guerra púnica, les guerres mèdiques, la guerra civil esclatà..., la guerra de successió a Polònia
    • el fenomen de la revolució industrial..., no es pot parlar d'una revolució industrial global, la reforma de l'Església, una etapa de restauració
    El substantiu genèric d'un episodi concret:
    • la guerra de Troia, la guerra dels Cent Anys, la guerra dels Segadors, la guerra de Successió espanyola, la batalla de Las Navas de Tolosa, la batalla de Lepant, el desembarcament de Normandia, la guerra de les Dues Roses, el setge de París, la presa de la Bastilla
    • el compromís de Casp, els processos de Nuremberg, el cisma d'Occident, el tractat d'Utrecht, el concili de Trento, la pau de Westfàlia, el procés de Burgos
    		Els adjectius i substantius que designen els grans fets històrics i els grans conflictes bèl·lics i els noms singulars de fets històrics concrets (sobretot en textos especialitzats):
    • les Germanies, la Setmana Tràgica, el Sis d'Octubre, el Corpus de Sang
    • la Segona República espanyola, la Guerra Civil espanyola, el període de la Restauració espanyola comprèn des del desembre del 1874 fins a l'abril del 1931
    • la Reforma i la Contrareforma són períodes de la història del cristianisme occidental
    • la Revolució Francesa, el període anomenat Revolució Industrial, la Primera Guerra Mundial, la Gloriosa, la Primavera de Praga, el Tercer Reich, el Maig del 68, la Nit de Sant Bartomeu, la Nit dels Ganivets Llargs
    Moviments artístics i culturals Quan s'utilitzen com a denominacions d'estils i corrents artístics i culturals:
    • d'estil romànic, l'art gòtic
    • l'esclat del barroc castellà, les lletres del Barroc són també barroques
    • el segle d'or de les lletres catalanes
    • modernisme, romanticisme
    • s'entén per noucentisme...
    • el neoclassicisme en la literatura catalana
    • cubisme, fauvisme, impressionisme, expressionisme
    		Quan designen períodes temporals més o menys delimitats (sobretot en textos especialitzats):
    • el Barroc se centrà en dos corrents..., en el Barroc no tot és barroc
    • en el segle XVII culminà el Segle d'Or
    • la Renaixença
    • el Renaixement
    • la Il·lustració
    • l'Humanisme
    • Eugeni d'Ors i l'època del Noucentisme
    • el període del Neoclassicisme castellà
    Corrents ideològics Per regla general:
    • humanisme, pragmatisme
    • mercantilisme, neoliberalisme
    • radicalisme, federalisme, anarquisme
    • protestantisme, calvinisme, luteranisme
    • racionalisme, positivisme
    		---



    Activitats educatives, científiques i socials

      Amb minúscula Amb majúscula
    Estudis (facultats) i àrees temàtiques de la UOC La designació incompleta, genèrica o coreferent:
    • el director dels estudis es posarà en contacte...
    • la formació de postgrau es divideix en diferents àrees temàtiques
    		Tots els substantius i adjectius:
    • Estudis d'Economia i Empresa, Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
    • Àrea d'E-Business i de l'Empresa Digital, Àrea d'Empresa i Desenvolupament Mediambiental, Àrea de Màrqueting
    Cicles educatius i disciplines Els tipus o nivells d'estudis:
    • la formació professional
    • el batxillerat unificat polivalent
    • l'ensenyament secundari obligatori
    • el primer cicle d'ESO
    • el preescolar
    • s'ha matriculat de filologia
    • una llicenciatura
    • una diplomatura
    • un programa de doctorat
    		Els substantius i adjectius que integren les denominacions de carreres, especialitats i àrees de coneixement:
    • la carrera d'Arquitectura
    • la llicenciatura d'Informàtica
    • la diplomatura de Ciències Empresarials
    • l'especialitat d'Electrònica
    • el doctorat de Formalització de Llenguatges Naturals
    • l'àrea de coneixement de Filologia Catalana
    • la càtedra de Filosofia del Dret
    • el programa de doctorat sobre la Societat de la Informació i el Coneixement
    Màsters, postgraus, cursos, assignatures, seminaris i tallers La designació genèrica:
    • un màster de...
    • el postgrau de...
    • curs d'especialització de...
    • l'assignatura de...
    		La inicial del primer mot després de la designació genèrica (tret que aquesta formi part del nom):
    • màster de Direcció d'empreses digitals i desenvolupament de negocis a Internet
    • postgrau de Disseny de materials didàctics multimèdia per a entorns virtuals d'aprenentatge
    • curs d'especialització de Dret comunitari i aplicacions pràctiques als estats membres: escenaris per als professionals del dret
    • assignatura de Multimèdia i comunicació
    • taller de Redacció de textos per a la millora de l'activitat docent a la UOC
    • el curs La revisió i la postedició de textos i les noves tecnologies de la llengua [però: Curs d'aprofundiment de la llengua catalana]
    • el seminari sobre La qualitat de la llengua oral en els mitjans de comunicació
    Congressos, simposis i jornades Les categories genèriques:
    • un congrés de metges
    • les jornades sobre llengua
    • un congrés d'arquitectura
    • un simposi sobre gestió del sòl
    		Els substantius i adjectius que integren la denominació:
    • el Primer Congrés de Metges de Catalunya
    • el Desè Simposi de Psiquiatria Infantil
    • I Jornades sobre Lingüística Aplicada
    • Congrés d'Energia Solar
    • I Simposi de Tecnologia de les Membranes
    • V Jornades de Gerència Universitària
    • X Setmana del Llibre Tècnic i Científic
    • II Trobada d'Assessors Tècnics
    Comunicacions, conferències, taules rodones, debats, ponències i discursos Quan no es tracta de la denominació exacta sinó d'una denominació genèrica:
    • una comunicació sobre el tractament d'aigües residuals
    • una conferència sobre l'arquitectura de Gaudí
    		Només la lletra inicial del títol, el qual s'ha de posar entre cometes:
    • "La tradició administrativa avui: mètodes i problemes" és una ponència de les Jornades sobre Tècniques i Mètodes d'Estudi del Llenguatge Administratiu
    • taula rodona "El disseny industrial dels noranta"
    • conferència "Tractament físico-químic de l'aigua"
    • el discurs "La política espanyola de telecomunicacions"
    Festivals, exposicions, fires, cicles, salons i certàmens Quan és un esdeveniment no periòdic o quan el nom genèric no forma part del títol:
    • uns jocs olímpics, els jocs florals
    • el festival cinematogràfic que se celebra anualment a Sitges
    • l'exposició "Cent anys de cinema" [no periòdica], l'exposició Art Futura del 2002 [periòdica]
    • la fira Expolangues de París
    		Els substantius i adjectius que componen la designació específica d'un esdeveniment periòdic o d'un esdeveniment no periòdic en què el nom genèric forma part del títol:
    • els Jocs Olímpics del 1992, Jocs Florals de Lo Rat Penat
    • el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges
    • l'Exposició Universal de Viena
    • la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega
    • el Saló Nàutic Internacional de Palma
    • el Saló Internacional del Còmic de Barcelona
    Premis i distincions El nom genèric quan no forma part de la designació específica:
    • el premi Ciutat de Palma
    • el premi Nobel de literatura
    • el premi La Lletra d'Or
    • lliurament dels premis Goya de cinema
    		Tots els substantius i adjectius:
    • el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
    • la Creu de Sant Jordi
    • la Copa d'Europa
    • Gran Premi d'Or del Festival de Cinema de Biarritz
    • la concessió dels Oscar
    • quarta edició dels Premis de Creació Virtual de la UOC



    Títols d'obres, publicacions i treballs

      Amb minúscula Amb majúscula
    Títols de llibres, d'obres teatrals, musicals, cinematogràfiques, d'arts plàstiques i de programes de televisió --- La inicial del títol, que s'escriu en cursiva:
    • L'auca del senyor Esteve, La plaça del Diamant, La bogeria [literatura]
    • Terra baixa, Ubú president d'Els Joglars [teatre]
    • Judici final de Miquel Àngel, Les senyoretes del carrer d'Avinyó de Picasso [pintura]
    • El pensador de Rodin, Núvol i cadira d'Antoni Tàpies [escultura]
    • Virolai, Els segadors, Gaudeamus igitur [música]
    • La ciutat cremada, Plats bruts [cinema i televisió]
    Publicacions periòdiques --- La inicial del títol, que s'escriu en cursiva, i les inicials dels substantius i adjectius:
    • Lo Verdader Català, Serra d'Or, El Temps
    Col·leccions de llibres o altres obres --- La inicial del títol, que s'escriu en rodona i entre cometes, i les inicials dels substantius i adjectius:
    • "El Balancí", "Manuals i Formularis", "Estudis i Propostes"
    Parts d'una obra o publicació periòdica Les parts genèriques de les obres i dels documents:
    • l'índex de matèries, vegeu els annexos, en el capítol tercer, en l'apartat següent
    		La lletra inicial del títol, que s'escriu en rodona i entre cometes:
    • "Acords per a la normalització lingüística a l'Administració de la Generalitat", publicat a Llengua i Administració
    • "El llenguatge" del diari Avui
    • Vegeu l'apartat "Morfologia i sintaxi" de la Guia lingüística



    Termes científics i tècnics

    Amb minúscula Amb majúscula
    Llevat dels noms propis que hi figuren:
    • el teorema de Pitàgores
    • el diagrama de Venn
    • les variables de Boole
    • la regla de L'Hôpital
    • la distribució khi quadrat de Pearson
    • la campana de Gauss
    		---



    Tramitacions i títols de documents oficials

      Amb minúscula Amb majúscula
    Títols de documents oficials i de les tramitacions corresponents Les designacions genèriques de classes de documents i classes de tramitacions:
    • els projectes de llei del Govern
    • un projecte de llei necessari
    • les lleis de Catalunya
    • els estatuts de les comunitats autònomes
    • el BOPC publica totes les resolucions del Parlament
    • es va aprovar per mitjà d'un reial decret
    • les mocions es poden presentar...
    • els decrets emanats de l'Executiu
    • la llei fixa uns terminis
    • cal emetre la resolució
    • els informes de les comissions
    • signar un certificat
    • redactar una memòria
    		La inicial de la primera paraula que designa la classe de document i els noms propis que formen part del títol:
    • Reial decret legislatiu 2976/1983
    • Informe de la ponència, pel Decret 53/1983, de 24 de juny, sobre...
    • Moció 23/II del Parlament de Catalunya
    • l'Estatut dels treballadors, els Estatuts de la Universitat Oberta de Catalunya
    • el Reglament del Departament de Física
    • el Projecte de llei d'ordenació dels ensenyaments no reglats
    • la Llei d'habilitació de crèdits
    • la Resolució 63/II de la Generalitat de Catalunya
    • l'Ordre, de 20 de març de 1985, del Departament de Justícia...
    • el Pressupost de 1990 de la Universitat Oberta de Catalunya
    • la Memòria d'activitats del Servei Lingüístic
    Altres tramitacions La denominació de les tramitacions que no corresponen a un document amb títol propi sinó a una actuació oficial:
    • la interpel·lació al Consell Executiu
    • la compareixença de l'Hble. Sr. Conseller d'Ensenyament davant la Comissió de Política Cultural
    		---
    Parts genèriques de les obres i els documents legals
    • en el preàmbul es diu que..., a la disposició transitòria quarta, les disposicions finals, la secció vuitena, l'annex I, el que disposa l'article 43, d'acord amb l'apartat b de l'article 2
    		---
    Informes, estudis i projectes El nom genèric quan no forma part de la designació específica, la qual s'escriu amb majúscula inicial (i en cursiva si pot ser confusa):
    • el projecte La identitat i el consum de les TIC en adolescents en espais públics i privats de lleure
    • l'estudi L'economia catalana actual
    		La inicial del nom genèric quan forma part del títol, que s'escriu en rodona:
    • Programa de recerca i desenvolupament de...
    • Projecte de remodelació de...
    • Pla general de normalització lingüística
    Documents acreditatius i carnets
    • el document nacional d'identitat
    • el passaport
    • la cartilla de la Seguretat Social
    • el carnet de la UOC
    		---



    Noms de lloc

      Amb minúscula Amb majúscula
    Noms de lloc catalans amb article L'article i les preposicions que en formen part:
    • el Maresme, la Pobla de Mafumet, al Barcelonès, de l'Ebre (les comarques catalanes porten totes article llevat d'Osona)

    L'article personal en o na dels noms de lloc:
    • Castellar de n'Hug, els Omells de na Gaia
    		---
    Noms de lloc no catalans amb article L'article de noms de lloc no catalans però amb forma catalanitzada:
    • la Manxa, les Ardenes, els Monegres
    • l'Havana, del Caire, les Filipines, del Salvador, les Bermudes, les Caiman, dels Balcans, la Guaiana Francesa
    		L'article de noms de lloc no catalans i amb forma no catalanitzada:
    • Las Hoces, Las Bardenas, d'El Bierzo, La Línea, Las Chafarinas, Las Palmas [però: la Rioja]
    • Lo Puèi, O Carballiño
    • Los Angeles, Le Havre, La Spezia, Las Combarèlas, Las Vegas, El Paso, Le Mans
    Noms de demarcacions i de divisions territorials Les denominacions genèriques:
    • la província de Tarragona
    • la comarca d'Osona
    • la diòcesi de...
    • la regió de...
    		---
    Noms d'entitats locals territorials --- En català, la inicial de tots els substantius i altres mots, tret dels articles i les preposicions:
    • la Fenolleda, el Matarranya, els Serrans, l'Alt Camp, el Racó d'Ademús [comarques]
    • Molins de Rei, la Vall d'en Bas, els Alamús, el Pla del Remei, les Paüls [municipis]
    • Sant Andreu, la Zona Franca, el Barri Gòtic, la Barceloneta, les Corts [barris]
    En llengües diferents del català, també l'article inicial:
    • Las Hurdes, Las Cuatro Villas, La Alpujarra [comarques]
    • El Burgo de Ebro, Los Santos de Maimona, O Grove [municipis]
    • Las Virtudes, El Arenal, Los Remedios [barris]
    Noms de lloc i accidents geogràfics La designació genèrica que els acompanya:
    • el molí de les Heures, la coma de Vaca, la collada de Toses, la plana de Vic, el delta de l'Ebre, el cap de Creus, el riu Ter, el massís del Montseny, el castell de Balsareny, l'estany de Banyoles, l'illa d'Eivissa
    • el canal de la Mànega, les cascades del Niàgara, la mar Roja, el golf Pèrsic, el desert del Sàhara, el pol Nord, el tròpic de Càncer
    • el cercle polar àrtic, l'equador
    Els punts cardinals en sentit genèric:
    • el nord de la Península, el sud d'Espanya, la costa est dels EUA
    		La inicial de la designació que acompanya els noms de lloc i accidents geogràfics quan és usada absolutament com a nom de lloc i ha deixat de ser genèrica:
    • l'Illa de França, la Collada, el Delta, el Golf, la Vall d'en Bas, la península del Cap Cod, el Mont Blanc, Riu de la Plata
    Els punts cardinals quan formen part d'un terme geopolític consolidat:
    • l'enfrontament Est-Oest, el diàleg Nord-Sud, els països de l'Est
    Noms de països i demarcacions polítiques, administratives, històriques, geopolítiques o geoturístiques L'adjectiu acompanyant:
    • Europa occidental, l'Àsia oriental
    		Els substantius i altres mots, tret dels articles i les preposicions:
    • els Països Catalans, el Principat de Catalunya, la Ciutat Comtal, la Catalunya Nord, la Costa Brava, el País Basc, la Costa Daurada
    • Itàlia, la Gran Bretanya, Irlanda, Flandes, la Ciutat Eterna, l'Orient Mitjà, l'Imperi Romà, Occident, Amèrica, Escandinàvia, la Terra del Foc, Àfrica del Sud, la Indoxina, Amèrica del Nord, l'Antàrtida, el Pacífic
    Igualment amb els noms tradicionals o convencionals de zones reals o imaginàries:
    • l'Atlàntida, l'Àfrica Negra, la Banya d'Àfrica, els Mars del Sud, el Tercer Món
    Noms de parcs, ports, avingudes, places, carrers i altres vies urbanes i interurbanes La designació genèrica que els acompanya:
    • la plaça de Sant Jaume, la plaça Major
    • el passeig de Gràcia, el passeig de Francesc Macià, el passeig de la Castellana
    • el carrer Gran, el carrer Nou, el carrer Major
    • la ronda de Sant Pere, la carretera de Barcelona
    • el moll de la Fusta, el port de Barcelona
    • el raval de Santa Anna
    • l'avinguda de Roma
    • el parc d'atraccions del Tibidabo, el parc zoològic de Barcelona, el parc de la Ciutadella
    		La designació genèrica quan ha quedat fossilitzada o s'escriu en un idioma diferent del català:
    • la Rambla de Barcelona, la Gran Via de les Corts Catalanes, el Camp de Mart, la Via Júlia, la Ronda Litoral
    • la Plaça Major de Madrid, la Plaça Roja de Moscou
    • Trafalgar Square, Picadilly Circus, la Rue de Rivoli, Central Park de Nova York, Hyde Park de Londres
    Noms d'edificis i monuments singulars Els substantius comuns que no formen part de la denominació oficial o són considerats genèrics:
    • el temple de la Sagrada Família, la cartoixa d'Escaladei, el monestir de Poblet, l'ermita del Puig
    • el monestir de Los Jerónimos, l'aqüeducte de Segòvia, l'alcàsser de Toledo, el palau de la Moncloa, el palau de la Zarzuela, la plaça de toros de Las Ventas, la torre del Big Ben, les termes de Caracal·la, la catedral de Milà, l'abadia de Westminster de Londres, el teatre de La Fenice de Venècia, el palau de Buckingham
    		Tots els substantius i adjectius quan formen part de la denominació oficial, tant en català com en altres llengües:
    • la Llotja, la Seu Vella de Lleida, el Reial Monestir de Poblet, el Palau de la Música Catalana, el Palau de la Generalitat, el Museu Picasso, l'Estadi Olímpic, la Casa de l'Ardiaca, la Casa de les Punxes, el Pont del Diable
    • el Museu del Prado, el Palau Reial, el Palau de Congressos, l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la Casa de Juntes de Gernika, la Torre del Oro, la Giralda de Sevilla, la Puerta de Alcalá, la Puerta del Sol, el Casón del Buen Retiro, el Colosseu de Roma, el Temple Romà, el Panteó de Roma, la Capella Sixtina, la Torre de Pisa, la Torre de Londres, la Torre Eiffel, l'Estàtua de la Llibertat, la Casa Blanca, les Torres Bessones, la Gran Muralla, la Sainte-Chapelle de París, la National Gallery, l'Empire State Building, el Covent Garden
    Dependències d'edificis Quan es designen les dependències amb mots genèrics:
    • el saló de sessions del consistori
    • els salons nobles de...
    • la sala d'actes
    • una galeria d'art
    • la sala de juntes
    • la sala de graus
    • el campus
    • el mòdul D.5
    • la biblioteca
    • el vestíbul
    • els vestidors
    • la seu central de la UOC
    		La denominació específica d'una estança singular:
    • el Saló de Sessions [en el cas del Parlament]
    • el Saló de Sant Jordi
    • el Saló de Cent
    • la Galeria dels Miralls
    • la Sala de la Columna
    Els noms d'edificis o dependències singulars:
    • Pavelló de Govern
    • Torre Girona
    • Aula Capella
    • Edifici Coderch
    • Aula Pi i Calleja
    • Càtedra Gaudí
    • Despatx Oval




     Noms referits a persones
     i animals
     Persones, divinitats...
     Sobrenoms i  pseudònims
     Dinasties i llinatges
     Càrrecs oficials, títols
     nobiliaris...
     Formes de tractament
     Formes de protocol
     Abreviatures de
     tractaments
     Noms propis d'animals
     Noms referits a coses
     Objectes personalitzats
     Mitjans de transport
     Astres
     Productes
     Entitats, institucions...
     Fets i períodes temporals
     Activitats educatives...
     Títols d'obres,
     publicacions
     Termes científics i tècnics
     Tramitacions i documents  oficials
     Noms de lloc