Article definit

Norma general   singular plural masculí el davant de consonant (també i i u consonants): el gos, el iogurt, el uoquenc. els l' davant de vocal (també precedida de h muda): l'indicador, l'enyor, l'hexàgon. femení la davant de consonant (també i i u consonants): la dona, la hiena, la uoquenca. les davant de i i u àtones: la universalitat, la intenció. davant de noms de lletra: la ema, la hac. davant de certs mots: la host, la una (hora), la ira. davant el prefix negatiu a: la anormalitat. l' davant de vocal, fora de i i u àtones (i els casos anteriors): l'alba, l'única. Observacions L'article masculí (el + consonant i els) es contrau amb les preposicions a, de i per i el mot ca si el precedeixen. Li agrada passejar pels jardins [però: Ho ha sabut per l'índex de publicacions]. Ha entrat al firal [però: Ho han dit a l'autor de l'obra]. Ve del palau de Pedralbes [però: Ve de l'hort]. Van a cal metge [però: Viu a ca l'enterramorts]. En les enumeracions, si els substantius designen elements diferents (és a dir, quan el segon no és l'explicació del primer o no designa la mateixa cosa), es posa article davant de cada substantiu o no se'n posa cap. S'empraren també materials més resistents, com ara pedra, maons, teules, etc. S'estudiaven a fons les lleis, els costums, el dret. Les divisions i les heretgies provocaren... Però: Les necessitats de l'empresa o organització (perquè és un sol concepte)... Davant els dies de la setmana es posa article quan fan de substantiu, però no pas quan fan d'adverbi. Diumenge va venir / vindrà ('el diumenge passat' / 'el diumenge vinent'). El diumenge fa excursions ('cada diumenge'). El suplement del diumenge és interessant ('de cada diumenge'). No es posa article davant d'infinitiu amb valor verbal. Nedar és l'únic que li agrada. Beure tant no és bo per a ningú. No es posa article davant de numerals cardinals referits a una quantitat no coneguda anteriorment en expressions numèriques de temps (anys, mesos, etc.), d'espai i gradació (metres, graus, etc.), de preus, estadístiques, etc. A nou anys ja vaig veure Dràcula [i no pas Als nou anys]. La seva àvia va morir a noranta-dos anys, després d'haver passat la vida bevent dos gots de vi a cada àpat [i no pas als noranta-dos anys]. ...nens i nenes d'edats compreses entre nou mesos i dotze anys [i no pas els nou mesos i els dotze anys]. A les comarques de Lleida, les ràfegues de vent poden arribar a setanta-cinc quilòmetres per hora [i no pas als setanta-cinc]. Davant de numerals amb sentit de totalitat, si s'han esmentat abans els termes que aquests numerals determinen i si no porten altres determinants, es fa servir tots/totes i no pas l'article. Al segle XIV es destaquen les empreses de Jaume II i de Pere el Cerimoniós. Tots dos reis van afavorir [i no pas Els dos reis]... Hem vist els dos professors de la UPF i les tres professores de la UPC, i tots cinc [i no pas els cinc]... Es fa servir tots/totes sense article en certes expressions. Hi ha polítics dirigents de tots colors [i no pas de tots els colors]. La invasió comporta una profunda ruptura en tots sentits [i no pas en tots els sentits]. S'ha d'evitar l'abús de demostratius en comptes d'articles, que són molt més usuals. Això a part, s'ha de tenir en compte que els demostratius impliquen proximitat o llunyania, mentre que l'article és més neutre. El missatge sobre les ONG va dirigit a totes les persones que hi estiguin interessades [i no pas aquelles]. Estem a la vostra disposició per a tots els aclariments que us calguin [i no pas aquells]. Tot seguit us explicarem els motius pels quals el treballador o treballadora es pot absentar [i no pas aquells]. Amb això us volem donar la informació que pensem que us pot ser útil [i no pas aquella]. Conté un directori de totes les biblioteques públiques de la comarca, amb enllaços a les que tenen pàgina web [i no pas aquelles]. Algunes locucions van sense article. ...munts de fletxes apilades a terra [i no pas al terra]. En cas que es produís una discrepància [i no pas En el cas]... Cada dia para taula [i no pas para la taula]. Jugar a pilota / a futbol / a bales [i no pas a la pilota / al futbol / a les bales]. S'ha de tenir en compte que alguns noms de lloc (totes les comarques llevat d'Osona, alguns països, poblacions, muntanyes, rius, etc.) van amb article quan són en un context (en enumeracions, quadres, mapes o quan es posen entre parèntesis se'n pot prescindir). L'Urgell, el Baix Camp, el Segrià, el Baix Vinalopó, els Ports, la Garrotxa. La Xina, el Líban, el Iemen, la Gran Bretanya, l'Azerbaidjan, el Brasil, els Estats Units. La Pobla de Mafumet, l'Alguer, l'Hospitalet, els Hostalets de Balenyà, les Borges. El Montseny, el Canigó, el Puigmal, el Puigsacalm. La Muga, la Tordera, el Güell, l'Ebre, el Francolí, el Brogent, la Tet, el Xúquer.

  El lo castellà

En català no existeix l'article neutre lo del castellà, el qual no es pot traduir sempre per el, sinó que s'ha de fer amb estructures diferents segons el valor que tingui. Valor abstracte En aquest cas, la construcció en català es fa amb el, la, allò, això, el que, la cosa que, convertint l'adjectiu en substantiu o recorrent a altres construccions (la construcció article + adjectiu no és gaire genuïna). El que no m'ha dit és [i no pas Lo que]... Ara ve la bona [i no pas lo bo]. El que té d'interessant el cas [i no pas Lo que]... La difícil senzillesa del que és variat i decoratiu [i no pas del variat]. És més interessant que no em pensava [i no pas de lo que]. Sempre està amb la mateixa (cosa) / igual [i no pas amb lo mateix]. Això que dibuixa [i no pas Lo que dibuixa]. Allò que deien [i no pas Lo que deien]. Valor intensiu Amb valor intensiu, la construcció correcta en català és amb com més, tan com, com [...] de, tan que, tant que, tant com, que. Heu de tenir aquests mòduls tan aviat com pugueu / com més aviat millor [i no pas lo més aviat possible]. I tan intel·ligent que era [i no pas lo intel·ligent que]. Us contestarà tan aviat com podrà [i no pas lo més aviat que]. Estudia tant com puguis [i no pas tot lo que]. I que n'és, de pesat! [i no pas lo pesat que és]. No saps com era d'innocent [i no pas lo innocent que era]. Que bonic que és! [i no pas Lo bonic que]. I tant que corria [i no pas Amb lo que]. Modismes Aquí no hi ha norma general: cada un es fa a la seva manera. a la babalà [i no pas a lo loco]; a la millor, si molt convé [i no pas a lo millor]; a tot estirar, pel cap alt [i no pas tot lo més, a lo més]; això rai! [i no pas això és lo de menys]; la resta, les altres coses [i no pas lo restant, lo altre]; per tant [i no pas per lo tant]; pel que es veu [i no pas per lo vist]; prou [i no pas lo suficient], etc.

  Indefinits i quantificadors

Un, una indeterminat o indefinit S'ha de vigilar de fer servir correctament l'indeterminat o indefinit un/a, tant en singular com en plural, especialment en aquests casos: En plural s'ha de mirar si hi ha determinació o no n'hi ha i, d'acord amb això, es posa article indeterminat davant el substantiu o no se n'hi posa (per exemple, Han comprat uns llibres molt interessants, amb substantiu vagament determinat, és diferent d'Han comprat llibres, sense determinar gens; en aquest darrer cas no podem dir *Han comprat uns llibres). Aneu a comprar iogurts i bastonets, que berenarem [i no pas uns iogurts i uns bastonets]. En aquest bar és corrent demanar olives i patates fregides per aperitiu [i no pas unes olives i unes patates fregides]. No s'ha de confondre uns, unes amb alguns, algunes ni amb el quantitatiu uns quants, unes quantes. Es van trobar fa algunes [o unes quantes] setmanes [i no pas unes]. Des de fa uns quants [o alguns] anys es dediquen a fer conscients els habitants de la seva pertinença al barri [i no pas uns]. Les aposicions no s'introdueixen amb article, ni indeterminat ni determinat, fora que hi sigui necessari. La UOC ha obert les portes de diversos centres presencials a poblacions de les comarques barcelonines, àrea a la qual pertanyen més del 50% dels estudiants [i no pas una àrea]. En aquesta conferència es parlarà de les implicacions que els nous mitjans d'informació i comunicació tenen en l'educació, tema clau per a entendre i aprofitar aquest nou marc [i no pas un tema]. Numerals S'han de distingir els cardinals un/una, dos/dues dels ordinals u, dos, invariables. Aquest curs es començaran dues noves especialitats [i no pas dos]. Trobareu l'índex i l'explicació introductòria a les pàgines u i dos del dossier [i no pas un o una ni dues]. Quan hi ha més d'una quantitat, s'ha d'escriure cada una completa. Han encarregat entre cinc-cents i set-cents coberts per a la festa [i no pas cinc i set-cents]. Per a numerals amb guionet o sense, vegeu l'apartat Ortografia/Guionet en mots compostos; per a numerals precedits de tots/es o d'article, correcte o incorrecte, vegeu l'apartat Article definit/Observacions d'aquesta mateixa pàgina. Tot/a i mig/mitja davant de topònims Es fan servir els determinants tot i mig invariables, en masculí, quan precedeixen topònims. Ara bé, si el topònim comença amb l'article femení, llavors s'ha de feminitzar el determinant. Li van concedir un premi i ha pogut viatjar per tot Europa. Amb aquestes pluges hi ha hagut inundacions a tot Catalunya. Mig Osona i tota la Garrotxa participaran en aquesta empresa.

  Possessius

Quadre general   Cosa (o persona) posseïda   Persona m. sing. f. sing. m. pl. f. pl. Posseïdor singular 1a. el meu (mon) la meva (ma) els meus (mos) les meves (mes) 2a. el teu (ton) la teva (ta) els teus (tos) les teves (tes) 3a. el seu (son) la seva (sa) els seus (sos) les seves (ses) plural 1a. el nostre la nostra els nostres les nostres 2a. el vostre la vostra els vostres les vostres 3a. el seu la seva els seus les seves llur llur llurs llurs Observacions Quan els possessius forts es posposen al nom no van precedits de l'article. Aquesta dona és amiga meva. L'ús dels possessius àtons (mon, ma, etc.) en la llengua habitual ha quedat reduït a relacions de parentiu. Comparteix despeses amb son pare i ses germanes. El possessiu llur, poc usual en el nivell estàndard però que a vegades va bé per a desfer alguna ambigüitat, no va precedit per l'article i solament és correcte quan el posseïdor és plural. Els historiadors convidats han exposat llurs idees durant mitja hora [però: La historiadora convidada ha exposat les seves idees]. En algunes expressions el possessiu va posposat i no pas anteposat: a càrrec meu, en poder vostre, a casa seva, de part teva, etc. Vaig acomiadar el dol en nom meu i de la família [i no pas en el meu nom i en el]. ...la qual cosa comporta retirar tots els tríptics que estiguin en poder seu [i no pas en el seu poder]. Tothom pot estudiar des de casa seva [i no pas la seva casa]. Van guanyar perquè el tribunal estava a favor seu [i no pas al seu favor]. Per molt que aquest canvi ens afecti, no és problema nostre [i no pas el nostre problema]. Abús S'ha d'evitar l'abús de possessius; a vegades simplement s'han d'eliminar, a vegades s'han de substituir per una oració de relatiu o per un pronom personal i a vegades s'ha de canviar l'estructura de la frase. Malgrat això, no s'han d'eliminar si són necessaris per a entendre la frase. A partir d'avui, la biblioteca comença els horaris normals [i no pas els seus horaris]. Ensenyaran totes les eines que l'aprenent té a l'abast [i no pas al seu abast]. Un dels paràmetres més significatius del rendiment d'un processador és la velocitat [i no pas la seva velocitat]. En el primer cas l'objectiu serà establir la rendibilitat que proporciona cada títol, mentre que en el segon cas ens centrarem a determinar el cost de l'operació en conjunt [i no pas en el seu conjunt]. El dret de subscripció, per la importància que té, mereix una atenció especial [i no pas la seva importància]. ...del material didàctic concret de l'assignatura i del material que hi ha / hi va associat [i no pas seu material associat]. Havia començat estudis de teologia, que li van despertar l'interès per la natura [i no pas van despertar el seu interès]. Ens mostra les possibilitats que té la xarxa per a conèixer bé la llengua i millorar-ne l'ús [i no pas millorar el seu ús]. ...la navalla que, segons sembla, els caps rapats havien llençat quan fugien [i no pas en la seva fugida]. En els anys de la introducció dels ordinadors, els economistes nord-americans es van trobar amb la paradoxa que utilitzar-los no comportava més rendibilitat econòmica [i no pas la seva utilització].