Quadre general


Febles (sense accent tònic) a, amb, de, en, per, per a.
Fortes (amb accent tònic) cap a, contra, des de, entre, fins (a), malgrat, pro, segons, sense, ultra, vers, envers, devers.
Altres (procedents d'adverbis, gerundis o participis) a causa de, a favor de, a còpia de, a força de, a mitjan, a partir de, a través de, abans de, al costat de, arran de, dalt (de), damunt (de), darrere (de), davant (de), després de, dins/dintre (de), durant, en comptes de, enfront de, enmig de, entorn de, excepte, fora de, llevat (de), lluny de, mitjançant, per mitjà de, (a) prop de, quant a, sobre (de), sota (de), tocant a, tret (de), (a la) vora (de), etc.



  Canvi i caiguda de preposicions


Pel que fa a les preposicions a, amb, de i en, soles o com a final d'una locució, s'ha de tenir en compte que la segona i la quarta no poden anar davant d'infinitiu i, per tant, es canvien per les que sí que hi poden anar (a i de, segons el verb) i que totes quatre cauen davant la conjunció que (a vegades, però, s'ha de posar un mot que no hi desdigui pel significat entre la preposició i la conjunció per a evitar una construcció estranya o forçada).
    Tenim molt d'interès a complir els nostres compromisos [i no pas en complir].

    Si que triguen a arribar avui [i no pas en arribar].

    La proposta concreta consisteix a incorporar el concepte de videoclip a la difusió de les seves activitats [i no pas en incorporar].

    Aquesta entitat ja fa prou d'oferir [o oferint] aquests avantatges [i no pas amb oferir].

    Compte, però, a demanar la mateixa cosa a tots dos llocs [i no pas amb demanar].

    En cas que aquesta acció no es dugui a terme, haurem de pensar una solució [i no pas de que].

    Us ho diem amb l'esperança que aquesta lamentable situació no es torni a produir [i no pas de que].

    No hi ha maneres que funcioni [i no pas de que].

    La major part d'usuaris coincideixen a dir que no hi poden establir connexió [i no pas en que ni que].

    La van informar que [o del fet que] els problemes de connexió provenien de la companyia telefònica [i no pas de que].

    Alguns estudiants es queixen que la cooperativa vengui el programari més car [i no pas de que].

    Es posa molt d'èmfasi a aconseguir que facin les pràctiques amb eines que hi ha al mercat [i no pas en que ni que].

    Partim, doncs, de la suposició que disposen d'uns coneixements mínims [i no pas de que ni que].

  El complement directe i la preposició a


El complement directe va sense preposició introductòria a, fora que sigui un pronom fort, les expressions recíproques l'un a l'altre, etc. o que hi hagi possibilitat de confusió (Com penseu que afectarà el món d'Internet a l'economia mundial?).
    En aquest entorn trobem els individus aïllats [i no pas als individus].

    S'han de tenir en compte els conceptes generals que afecten la gestió de l'empresa [i no pas a la gestió].

    Saludem cordialment les persones que ens han donat la benvinguda [i no pas a les persones].

    El carnet té la finalitat d'identificar els membres del club [i no pas als membres].

    El canvi d'horaris afectarà els viatgers [i no pas als viatgers].

    El professor informa els estudiants de la difusió d'un manifest [i no pas als estudiants].

    Van convidar tots els antics alumnes a l'acte del centenari [i no pas a tots els antics alumnes].

    Amb aquest projecte volen ajudar les persones discapacitades [i no pas a les persones].

    Aquest problema no preocupa gens la direcció de l'escola [i no pas a la direcció].

  Preposicions i complements verbals


Els complements verbals s'han d'introduir amb la preposició correcta i no fer-ne servir una per una altra (contribuir a, participar en, escapar-se de); s'ha de tenir en compte, però, el canvi i caiguda de preposicions davant d'infinitiu i la conjunció que (vegeu el punt abans de l'anterior).
    És un espai on la mainada juga mentre els pares participen en la trobada [i no pas participen a].

    S'hi explica com es pot participar en la tertúlia [i no pas participar a].

    Cal diferenciar causa d'efecte [o bé establir la diferència entre causa i efecte] [i no pas diferenciar entre causa i efecte].

    S'ha emparat en la seva coneixença [i no pas S'ha emparat a].

    Els canvis continus d'identitat li havien permès escapar-se del setge de la policia [i no pas escapar al].

    Amb la publicació d'aquesta obra contribuïm a la difusió de la cultura [i no pas contribuïm en].

  La preposició de


Introductora de certs complements regits

S'han d'introduir amb la preposició de, i no pas a, certs complements regits, que per influència del castellà se solen construir malament (avió de reacció, contradictori de, diferent de, fer cas de, fer esment de, olor de, por de, pudor de, rebuig de, repàs de, treure profit de, vestit de ratlles, etc.).
    Des del seu despatx se sent molta olor de menjar [i no pas a].

    Sempre ha volgut estudiar una carrera diferent de la que ha fet
    [i no pas a].

    El jurat fa una menció especial de l'obra d'aquesta estudianta
    [i no pas a].

    Cal preveure la necessitat de fer una supervisió dels continguts que es publiquin
    [i no pas als].

    Això no significa cap increment de les despeses del web
    [i no pas a].

    Per a trobar la solució d'un problema s'ha d'afrontar
    [i no pas a].

    La solució d'aquest problema no sembla complicada
    [i no pas a].

    L'autora vol fer un repàs del llibre de l'Apocalipsi
    [i no pas al].
De partitiu

No s'ha d'eliminar el de partitiu davant els adjectius determinatius o especificatius que van després d'un quantitatiu, un numeral o un indefinit de sentit partitiu (
Han arribat dos paquets embolicats i un de desembolicat), davant els adjectius determinatius que van després de la negació parcial no pas i es refereixen a un nom sobreentès (Hi ha lletres de molts colors però no pas de grogues) o davant els adjectius determinatius que es refereixen a noms representats pel pronom feble en (En tinc de molt lletges) ni davant els substantius anticipats o repetits pel pronom feble en (D'entesos ja en tenim prou). Tampoc no es pot eliminar la preposició de en la construcció només de + infinitiu.
    En l'informe es considera que hi va haver quaranta-dos ferits lleus i dos de greus [i no pas dos greus].

    A aquests textos se n'hi han afegit altres d'inèdits
    [i no pas altres inèdits].

    Hem anat a veure pessebres i fotos d'alguns de ben macos
    [i no pas d'alguns ben macos].

    Van parlar tres escriptores kurdes, dues d'alemanyes i una de catalana
    [i no pas dues alemanyes i una catalana].

    De pa no en té mai prou
    [i no pas Pa].

    D'eines per a trobar informació a la xarxa n'hi ha moltes
    [i no pas Eines].

    Divendres en van donar molt, de material
    [i no pas material].

    Només de pensar-hi fa escruixir
    [i no pas Només pensar-hi].

    Només d'entrar s'ha adonat de tot
    [i no pas Només entrar].

  La preposició amb


Els mitjans de locomoció

Amb els mitjans de locomoció o vehicles es fa servir la preposició amb, perquè s'agafen com a mitjans o instruments, en concurrència amb en o a.
    A molts països, gent de totes les edats va a la feina amb bicicleta.

    Al jovent li agrada més moure's amb moto per Barcelona.

    Diuen que s'estimen més viatjar amb tren que no pas amb avió.
Verb + amb

Pel que fa a la construcció incorrecta de verb + amb, vegeu l'apartat Verbs/Verbs + amb.


  Les preposicions per i per a


S'han de fer servir correctament les preposicions per ('lloc de pas, temps durant, causa, motiu, autor de l'acció, instrument, mitjà, manera', etc.) i per a ('destinació, objecte, finalitat, direcció, termini fix referit al futur, opinió', etc.). També davant d'infinitiu s'han de diferenciar per ('causa, finalitat i causa alhora, acció que s'espera però que encara no s'ha realitzat, circumstància de manera', etc.) i per a ('destinació, finalitat sola, condició, conseqüència, fet posterior', etc.) mentre l'autoritat acadèmica no canviï la normativa.

    Passeu per la vora del riu i hi arribareu.

    Per Pasqua molta gent fa vacances llargues.

    Ho van agafar per necessitat.

    Volen fundar una organització d'entitats per la independència.

    Sembla estrany que tota aquesta obra hagi estat feta per una sola persona.

    Això ho heu de comunicar per correu electrònic.

    Hi ha ofertes exclusives per als socis de l'entitat.

    Hi podeu trobar els regals de Nadal per als amics o per a la família.

    Es crearà una comissió mixta per al seguiment del conveni.

    Ens han de tenir la feina feta per al dia 9 de setembre.

    Per a ells no val la pena de fer-ho: no valoren res.

    Li han retirat el carnet per conduir ebri.

    Analitzem les dades registrades per donar resposta als problemes plantejats.

    En aquest país es revolten per aconseguir drets democràtics.

    Ens posem a la vostra disposició per atendre-us des de casa.

    No ha pogut sortir perquè encara tenia molts exàmens per corregir.

    Per acabar, podem dir que encara no s'han assolit els objectius.

    Es redueix el nombre de clics necessaris per a arribar a llegir els missatges.

    Les vostres aportacions són fonamentals per a aconseguir un bon desenvolupament del nostre campus virtual.

    Li explicaran totes les eines que té a l'abast per a poder seguir bé els estudis.

    Aquí tenim el terme per a designar aquesta figura.

    Per a resoldre el problema, l'has de plantejar bé.

    El curs vinent serà massa aviat per a valorar el resultat d'aquest canvi.

  Expressions de lloc


Per a introduir expressions de lloc (situació o direcció), en principi es fa servir a per a llocs reals, físics, i en per a llocs figurats (textos, documents o publicacions; reunions, assemblees o trobades; opinions; entitats, institucions o empreses; topònims utilitzats amb valor històric, social o temporal), malgrat que a vegades la preposició a predomina també per als llocs figurats i malgrat que davant els indefinits un/a, algun/a i els demostratius aquest/a, aquell/a, singular o plural, es posa la preposició en encara que indiqui lloc real.
    Se suposa que van entrar a l'habitatge per la finestra de darrere.

    En quatre anys s'ha quadruplicat la població a la capital del país.

    També hi ha aquest pensament a les seves zones d'influència.

    Passa igual a la França de l'àrea parisenca i a la Itàlia del nord i del sud.

    És una llei que es respecta a tots els països africans.

    La conferència serà a la sala del primer pis.

    Es reuniran al centre escolar de la plaça.

    Encara no sé a quin hospital treballes.

    La revolució tecnològica ha comportat un procés d'innovació en el camp del coneixement humà.

    En van parlar en la commemoració de l'obertura del congrés.

    En les polítiques públiques s'ha de tenir present la llibertat de què parlem.

    És important en l'àmbit de les relacions contractuals.

    Només em mouré en el pla més general.

    Plantejarem la qüestió dels horaris en la discussió d'aquesta tarda.

    En la Catalunya del segle XVIII encara no havia començat aquest procés.

    Sempre s'hi veu molta gent, en aquesta avinguda.

    Deuen ser en algun racó que no sabem.

  Expressions de temps


Per a introduir expressions de temps, cal tenir en compte els criteris següents:

  • En principi es fa servir a en sentit puntual, és a dir, per a indicar parts del dia, mesos [els mesos també poden anar precedits per la preposició per], estacions de l'any [per a les festes es fa servir per: per Pasqua] (Vindran a les cinc, a la tarda, al (mes de) gener, a l'estiu) i per a expressar terme final (Arribaran a fi de mes; d'aquí a tres setmanes), i en en sentit duratiu (Ho faré en una setmana; en els darrers mesos).

  • Ara bé, es fa servir en en sentit puntual davant de substantius, qualificatius, demostratius, indefinits, numerals (En dies així tot surt al revés; En plena primavera; En aquell temps) i davant d'infinitiu en oracions temporals (En entrar al despatx el va trobar), encara que en un llenguatge corrent en aquest darrer cas val més utilitzar la construcció amb quan i verb conjugat (Quan va entrar al despatx el va trobar).

  • S'elideix la preposició quan s'indica un temps concret, determinat, és a dir, quan el substantiu indicador de temps és precedit per article indefinit o demostratiu, o té algun complement (l'1 de juliol, el mes entrant, la tardor passada, aquest any, el juny vinent, el juny del 1978, l'octubre de l'any passat, el dia de Pasqua, el matí de divendres, l'any 2001, el 2001); els segles, però, han d'anar amb la preposició a [o en] (al segle XX / en el segle XX).

  • A més, poden anar amb la preposició a o sense les expressions del tipus els/als anys vint, som (a) dimarts i les distributives cinc vegades (a) l'any, quatre dies (a) la setmana.

  • Exemples:

      No vingueu demà al matí, que no hi trobareu ningú [i no pas pel].

      Al (mes de) juny hauran de pensar el programa de l'hivern [i no pas El].

      Renovaran l'estoc a la primavera [i no pas en].

      En tot un mes encara no ha aconseguit acabar.

      El (mes de) setembre vinent començaran dues noves carreres [i no pas Al].

      Van signar el conveni el dia 1 de desembre [i no pas al].

      Va néixer l'any 1901 [o el 1901, però no pas a l'any ni al].

      Tenen reunió dues vegades al [o el] mes.

Quadre esquemàtic d'aquests usos

Període Amb preposició o sense Exemples
segles i dècades amb preposició (a o en) Amèrica fou descoberta al segle XV [o en el segle XV].
A la dècada dels anys noranta...[o En la dècada dels anys noranta...].
anys preferentment sense preposició L'any 1640 esclatà la guerra dels Segadors.
Va néixer l'any 1901.
admissible també l'ús de la preposició en, sense article Va néixer en 1914.
mesos amb preposició (a o per) Al (mes de) juny hauran de pensar el programa de l'hivern.
Al febrer tenim dos dies de festa.
Pel maig, cada dia un raig.
A l'octubre hi ha molts aiguats.
sense preposició precedits d'un article indefinit o demostratiu o acompanyats d'algun complement Hi haurem d'anar el mes entrant.
El juny vinent no farem vacances.
Ens vam casar el juny de 1978.
Va marxar l'octubre de l'any passat.
El (mes de) setembre vinent començaran dues noves carreres.
setmanes i quinzenes sense preposició Ens examinarem la setmana entrant.
Els esperem la primera quinzena d'agost.
dies del mes sense preposició Vindran l'1 de juliol.
Van signar el conveni el dia 1 de desembre.
Els col·laboradors haurien de cobrar el 10 de cada mes.
dies de la setmana com a substantius, amb article i sense preposició El diumenge 12 de febrer serà el seu aniversari.
La sessió es farà el divendres que ve.
com a adverbis, sense article ni preposició Dissabte va ploure.
Dilluns tornaré.
Ho farem
dijous.
en construcció apositiva, sense article ni preposició (i entre comes), atès que és el mateix cas anterior Dimarts, dia 25 d'abril, es farà la celebració.
estacions i altres períodes preferentment amb preposició (a o per) A l'estiu hi fa una calor espantosa.
Renovaran l'estoc a la primavera.
Ho fan per Pasqua.
parts del dia amb la preposició a Al matí, al vespre, a la matinada.
No vingueu demà al matí, que no hi trobareu ningú.
amb la preposició de Treballa molt de matí.
Ho farà de dia, de nit.
Han trucat de matinada.
altres a/de mitjan; a/de mig/mitja A mitjan setembre, a mitjan setmana, a mitjan mes, a mitjan any, a mitjan 1945, a mitjan segle XVII; a mig juliol, a mitja setmana, a mig mes, a mig any.
a/de la primeria de; a/de primers de; al/del començ/començament de; a/de l'inici de; a/de principi de A la primeria de gener; al començament de la sessió; a l'inici del curs; a primers de mes; a principi de 1936.
a/de la fi/darreria de; a/de l'acabament de; a/de les acaballes de; a/de fi/final de A la fi dels temps, a la darreria de 1948; a l'acabament del segle XVI; a les acaballes de l'estiu; a fi de mes, a final de mes.



  Precisió, genuïnitat i correcció


S'han de fer servir les preposicions o locucions prepositives precises, genuïnes i correctes, lluny de la confusió, l'artificiositat, el calc d'altres llengües i la incorrecció; per exemple:

  • No s'ha d'abusar de per mitjà de, a través de, mitjançant quan es vol dir simplement amb o per. S'ha de precisar el sentit i fer servir a través de quan significa 'travessant, d'un costat a l'altre, d'una extremitat a l'altra' i no quan significa 'per, amb, per mitjà de, en', encara que el diccionari hagi incorporat aquest sentit.

  • S'ha d'evitar l'ús d'una preposició per una altra, a vegades per calc de l'anglès o de l'espanyol: sota per amb, cap a per per, damunt per a o en, sobre per de o en, dins (de) per en o a, versus per enfront de o contra.

  • S'han de fer servir les correctes sota i a causa de i no les incorrectes baix i degut a.

  • Exemples:

      Només hi poden aspirar els estudiants que obtinguin, per convalidació o adaptació, un mínim de trenta crèdits [millor que no pas per mitjà de].

      Si no trobeu la informació que cerqueu, la podeu demanar amb aquest formulari [millor que no pas mitjançant].

      El pagament es farà efectiu per transferència bancària [i no pas a través de].

      Han d'obtenir plaça pel procés normal de selecció [i no pas a través del].

      Aquests formats es poden presentar en diferents suports o per mitjà de [o amb] diferents eines [i no pas a través de].

      Això s'assoleix amb una sòlida formació [i no pas a través d'].

      L'aprenentatge no es garanteix solament per l'ús d'un determinat suport, sinó pel disseny correcte [i no pas a partir de / a partir del].

      Volen saber amb quins criteris es decideix quins estudis s'oferiran [i no pas sota].

      L'exposició es va fer amb el patrocini d'una entitat bancària [i no pas sota].

      És necessari insistir en aquesta idea amb una perspectiva universitària [i no pas sota].

      És útil per a la presa de decisions de l'empresa en un entorn complex [i no pas sota].

      Amb el lema "Endavant", aquest seminari va aplegar representants de diverses universitats [i no pas Sota].

      Té molt de respecte pels vells [i no pas cap als].

      Trien empreses que tinguin una sensibilitat especial pel Tercer Món [i no pas cap al].

      Hi havia dotze peces de roba plegades, posades en unes lleixes especials [i no pas a sobre d'].

      Quan ho ha sentit s'ha posat les mans al cap [i no pas damunt del].

      Ofereix una visió global de la rellevància que té el multiculturalisme en l'educació [i no pas sobre].

      La conferència va tractar de les implicacions que té la societat del coneixement en els documentalistes [i no pas sobre].

      Ens presenta una interessant explicació de l'evolució històrica d'aquesta festa popular [i no pas sobre].

      Fa un repàs de les parts bàsiques de l'ordinador [i no pas sobre].

      Cal promoure l'anàlisi crítica de problemes socials actuals [i no pas sobre].

      Tenen àmplia experiència i prestigi en el sector [i no pas dins].

      Formarà professionals competents en l'àmbit de la societat de la informació [i no pas dins].

      Hauries de parlar d'imaginació i fantasia enfront de realitat [i no pas versus].

      Viuen a sota de casa [i no pas baix].

      Et penses que m'estaré sota la teva protecció [i no pas baix]?

      A causa d'alguns imprevistos, s'ha hagut d'ajornar la reunió
      [i no pas Degut a].

      Les conductes dels ciutadans i consumidors canvien a causa de l'ampliació i la modificació de la informació [i no pas degut a].

  Matisos de les preposicions


S'han de mantenir els matisos correctes de les preposicions (per exemple, el sentit més concret de cap a i al voltant de enfront del que és més abstracte d'envers i entorn de).
    Durant la sessió es parlarà dels mites clàssics d'Internet i del que hi ha de cert i de fals entorn dels virus [i no pas al voltant dels].

    Aquesta obra vol ser un element per a la reflexió entorn de la música [i no pas al voltant de].

    Tot això es fa caminant i suscitant la curiositat envers el [o pel] futur [i no pas cap al].

    El rector va mostrar el seu agraïment envers el [o al] catedràtic [i no pas cap al].

    Considera que treure's la corbata és una desconsideració envers els altres [i no pas cap als].

  Les preposicions de i en en denominacions d'estudis, carreres, títols, especialitats


Cal parar atenció a l'ús de les preposicions que introdueixen complements d'adjectius o substantius indicadors d'estudis, carreres, títols, especialitats, etc., les quals es troben utilitzades de maneres diverses, a vegades per influència d'altres llengües. Com a criteri general, es pot dir que quan es fa referència a l'estudi s'utilitza la preposició de per a introduir el complement i quan es fa referència a la persona, la preposició en (fora d'enginyer/a, en què s'utilitza de).

de (estudi)
Es matricula de l'assignatura d'Introducció al dret.
Estudia la carrera de Filologia Romanesa.
Té la llicenciatura d'Humanitats.
Té la diplomatura de Ciències Empresarials.
Fa el postgrau de La Xina i el món xinès.
Fa el màster de Programari lliure.
Fa el doctorat de Tecnologia i Medi Ambient.
Es decanta per l'especialitat de Logopèdia.
Té el graduat de Tècniques editorials.
Té el títol d'Enginyeria de Telecomunicacions.
Estudia Enginyeria Tècnica d'Informàtica.
Segueix els estudis de Medicina.
en (persona)
És llicenciada en Comunicació Audiovisual.
Busquen diplomats en Infermeria.
És graduat en Tècniques de Mercat.
Sereu màsters en Resolució de conflictes.
És doctorada en El Món Àrab.
Són especialistes en Cirurgia Plàstica.
És postgraduada en Mesures internacionals.
Però:
És enginyera de Camins.
Han de contractar tres enginyers o enginyeres de Telecomunicacions.


 Quadre general
 Canvi i caiguda de
 preposicions
 El complement directe i
 la preposició a
 Preposicions i
 complements verbals
 La preposició de
 La preposició amb
 Les preposicions per i per a
 Expressions de lloc
 Expressions de temps
 Precisió, genuïnitat
 i correcció
 Matisos de
 les preposicions
 Les preposicions de i en en
 denominacions d'estudis,
 carreres, títols,
 especialitats