Interrogatiu (o relatiu) + infinitiu

És admissible la construcció d'interrogatiu (o relatiu) + infinitiu quan és personal i amb el mateix subjecte. No sap com fer-ho per a arribar a temps. S'ha quedat sense saber què dir després de tot el que li han explicat. Li agradaria saber amb qui anar que sigui digne de confiança. No és admissible la construcció d'interrogatiu (o relatiu) + infinitiu quan l'infinitiu no té un subjecte clar; llavors s'ha de substituir per un verb conjugat o posar-hi un auxiliar modal (poder, haver de, etc., segons el sentit). Cal saber per on es passa per a arribar al cim i amb què es va fins al refugi [i no pas per on passar / amb què anar]. Dóna informació de com es pot utilitzar [o com s'utilitza] Internet per a... [i no pas com utilitzar]. El títol de la conferència és "Com s'ha d'estudiar una situació nova" [i no pas Com estudiar]. Us enviarem una guia hipertextual sobre com s'escriuen informes [i no pas com escriure]. Es treballarà en un espai específic on es pugui informar del grau de servei i de les possibles disfuncions [i no pas on poder].

  De i ser de + infinitiu

No són admissibles les construccions de + infinitiu amb valor condicional i ser de + infinitiu en el sentit de 'caldre' o 'haver de', sinó que s'han de substituir per frases condicionals i per verbs conjugats o els verbs caldre o haver de + infinitiu respectivament. Si no teniu la documentació que es demana, ho heu d'indicar a la sol·licitud [i no pas De no tenir]. En cas que no s'hagués presentat a judici, la policia l'hauria anat a buscar [i no pas De no haver-se presentat]. Preveiem que ens hi posaran entrebancs [i no pas És de preveure]. Suposem [o Cal suposar o S'ha de suposar o Se suposa] que a hores d'ara tothom ha trobat el seu lloc [i no pas És de suposar].

  El verb haver-hi

El verb haver-hi és impersonal i transitiu. Per tant, no canvia de nombre, sinó que és invariable (hi ha, hi havia, hi haurà, hi pot haver, etc.), ja que el verb no concorda amb el complement directe. De totes les intervencions que hi ha hagut la més interessant ha estat l'última [i no pas hi han hagut]. No hi ha prou cadires per a tot aquest públic [i no pas hi han]. Hi deu haver molts llibres, en aquesta biblioteca [i no pas Hi deuen haver]. No es pot eliminar el pronom hi del verb haver-hi perquè haver, sense el pronom, significa 'tenir' (No n'ha pogut haver mai) o 'fer' (Temps ha que no en sé res). Van dir que no hi havia crisi al sector [i no pas havia]. Hi podria haver algú que atengués les queixes dels estudiants [i no pas Podria haver]. Sembla que hi haurà molta gent a la inauguració [i no pas haurà]. Haver-hi té un significat semblant a 'existir', 'ser' (per telèfon: Que hi ha la Joana? / No, no hi és). L'ús d'estar en comptes d'aquest verb és incorrecte i l'ús de trobar-se, confusionari i artificiós. ... són els centres de suport que hi ha distribuïts pel territori [i no pas es troben]. Aquests arxius que hi ha a la xarxa interna serveixen per a ajudar-vos [i no pas estan]. Entre els escultors catalans que durant aquest període van assolir l'estatus d'acadèmic hi ha Carles Salas i Lluís Bonifaç [i no pas es troben ni estan]. Per a l'1 de maig hi ha prevista l'actuació de l'Orquestra Nacional d'Andorra [i no pas està]. Entre les dades obtingudes hi ha la de l'absentisme laboral [i no pas està ni es troba].

  Ser, estar, existir i trobar-se

S'han d'utilitzar correctament els verbs ser (o ser-hi), estar (o estar-se), existir i trobar-se, sense confondre el significat que tenen en català. Ser El verb ser (o ésser) té un sentit semblant a haver-hi (Hi ha la porta oberta és semblant a La porta és oberta: simple constatació d'un fet sense indicació de res més). Com a verb intransitiu indica, entre altres coses, presència en un lloc (significat locatiu, encara que sigui figurat) sense referència a durada (La mare és a la feina; El bolígraf és al calaix). Ara els professors són a dalt, a la sala de reunions [i no pas estan]. La nostra biblioteca és en un espai de la Biblioteca Popular Montserrat Roig, situada just davant l'edifici [i no pas es troba ni està]. Les persones que participen en la videoconferència es veuen i parlen com si fossin a la mateixa sala [i no pas estiguessin]. Ha explicat que era a casa llegint un llibre quan va veure que els lladres entraven pel balcó [i no pas es trobava ni estava]. Aquests programes permeten que estudiants que són més enllà de les nostres fronteres no estiguin deslligats del país [i no pas es troben]. Encara que no ho sembli, ja som a mig curs [i no pas estem]. Quan va amb el pronom hi vol dir 'ser en un lloc' (Avui no hi és, en Carles). [Al telèfon] Que hi és, la Maria [i no pas està]? T'han d'atendre bé perquè hi són per a això [i no pas estan ni hi estan]. Els descendents del difunt també hi seran presents [i no pas estaran presents ni hi estaran presents]. Com a verb copulatiu, indica una qualitat permanent o irreversible d'un subjecte animat i una qualitat tant permanent com transitòria d'un subjecte no animat (Aquest noi és malalt: ja va néixer així; Els carrers són molls). Aquest poble és ple d'artistes desconeguts [i no pas està]. El que és clar és que no cal el Ministeri de Cultura si les autonomies tenen competències en aquest camp [i no pas està]. Quan l'edifici sigui acabat, no hi haurà tants de problemes per a trobar-se [i no pas estigui ni es trobi]. La major part dels que eren companys seus ara són casats [i no pas estan]. La passiva es forma amb el verb ser i no pas amb estar. Aquesta ONG és promoguda per diferents associacions sense finalitat de lucre [i no pas està promoguda]. Les targetes emeses per entitats que no siguin aquesta caixa no hi són incloses [i no pas estan ni hi estan]. Estar Estar (i a vegades estar-se), de significat semblant a tenir i compostos, com mantenir, etc. (Tenen la porta tancada perquè volen estar tranquils és semblant a La porta està tancada perquè volen estar tranquils), també pot expressar presència en un lloc, estat, etc., però el seu significat principal no és pas locatiu, sinó de durada, 'fer aturada, romandre detingut' (Està massa estona tancada a l'habitació; Quant hi estaràs per a fer-ho?), i, com a extensió de la mateixa idea, significa 'viure, residir' i 'treballar, tenir la feina' (en un lloc, cas en què pot prendre la forma estar-se). Aquest càrrec està sota les ordres del vicegerent [i no pas és]. Hem d'accedir als fòrums de discussió de la publicació si estan disponibles [i no pas es troben]. Ha d'acreditar que l'empresa concursant està al corrent del pagament de les obligacions fiscals [i no pas es troba]. Va estar [o Es va estar] cinc dies tancat a la feina en senyal de protesta per les hores extres que els obliguen a fer [i no pas Va ser]. Estaven asseguts mentre actuava la seva companya [i no pas Eren]. Va sovint a la gran ciutat, però s'està en un poble ['hi viu']. Ara té la primera feina: està a l'escola nova del seu barri ['hi treballa']. Un altre dels seus significats és 'plegar, haver acabat' (La Maria ja està; que no s'ha de confondre amb La Maria ja hi és). Ja ens veurem més tard perquè encara no estic ['no he acabat']. Indica, a més, una qualitat transitòria o reversible d'un subjecte animat. Avui estàs molt gandul: què et passa? No ha vingut perquè està malalta. Existir i trobar-se Per tal d'evitar un llenguatge artificiós, convé no abusar del verb existir, que vol dir 'tenir existència, ésser real' (La persona que busques no existeix), fent-lo servir en comptes d'haver-hi, més usual, o altres verbs. A l'autor li sembla que hi ha un buit que s'ha d'emplenar [i no pas existeix]. Vol saber si hi ha cap diferència entre voluntat i possibilitat [i no pas existeix]. Això pot semblar un nou missatge messiànic, com tants d'altres n'hi ha hagut [i no pas han existit]. No s'ha de recórrer al verb trobar-se quan es dubta de la correcció d'estar, ser o haver-hi en un context determinat, malgrat que alguna vegada pot equivaler a algun d'aquests verbs. A més, sovint es fa servir artificiosament el verb trobar-se en casos en què seria molt més senzill i genuí posar-hi un altre verb conjugat. Entre els fins que tenim hi ha l'organització de cursos [i no pas es troba]. Entorn de l'altar també hi havia les imatges de diversos déus [i no pas es trobaven]. Aquest període de la literatura era / estava recollit en edicions de diversos volums [i no pas es trobava]. Es queixava que li van telefonar quan dinava [i no pas es trobava dinant]. No s'ha d'obrir la màquina quan funciona [i no pas es troba en funcionament]. Aquests dies el servei va molt carregat [i no pas es troba sota molta càrrega].

  Transitius o intransitius

S'ha d'anar amb compte a fer servir correctament els verbs com a transitius o intransitius. Són transitius, entre altres, els verbs anomenar, apropiar-se, abominar, apassionar, concernir, emprenyar, entusiasmar, molestar, preocupar, encantar, deixar [cal notar que en el cas d'aquest darrer verb el sentit és diferent si el complement és un element nominal sol o si va acompanyat d'un infinitiu, cas en què el complement directe és tota l'oració i no pas el nom sol: 'abandonar, cessar de retenir' i 'permetre', respectivament] i, per tant, tenen un complement directe sense preposició o, si és en forma de pronom de tercera persona singular, el o la i no pas li. Són intransitius, entre altres, esmorzar, dinar, berenar, sopar, cessar, incumbir, ressaltar, teclejar, contactar, recórrer (quan vol dir 'acudir a una autoritat amb una petició') i, doncs, no tenen complement directe. Alguns d'aquests verbs poden tenir un complement introduït amb preposició. Exemples: Hi ha quatre aspectes d'aquesta qüestió que cal remarcar [i no pas ressaltar]. Té l'especialitat d'apropiar-se les idees dels altres [i no pas apropiar-se de]. El molesta molt haver de donar comptes de tot el que fa [i no pas Li molesta]. Tenen la mare vella i mai no la deixen ['no l'abandonen']. Encara que voldria viure sola, no li ho deixen fer ['no li permeten fer-ho' i no pas no la deixen, que tindria el sentit de la frase anterior]. Aquesta pròrroga no podrà excedir el termini de sis mesos des de la data de rescissió [i no pas excedir del]. Ha fet un viatge que sempre havia somniat [i no pas amb el qual [...] havia somniat]. Vull aprofitar l'avinentesa / l'ocasió per a recordar-vos que els programes començaran al gener [i no pas aprofitar sense complement directe]. El temps presencial es dedica a les activitats que requereixen el cara a cara [i no pas requereixen del]. Tothom necessita seguretat per a viure [i no pas necessita de]. Quan vulgueu un llibre, només cal que escrigueu les comandes [i no pas teclegeu]. Agraïm la vostra col·laboració [i no pas Us agraïm per sense complement directe]. Ho has encertat [o L'has encertada] de ple decidint-te per aquest color [i no pas Has encertat sense complement directe]. Hi ha una pàgina molt interessant on es destaquen [o ressalten o sobresurten] els apartats següents [i no pas destaquen: el verb destacar és transitiu]. Com a peculiaritat faunística sobresurt l'abundant presència de ratolins de bosc [i no pas destaca]. L'alcalde demana disculpes pel caos que aquest fet ha originat i promet que farà cessar [o destituirà] els responsables [i no pas cessarà]. S'incorporarà a PTC, empresa en què participa la Universitat [i no pas participada per]. A la reunió de demà en parlarem [i no pas ho parlarem]. Abans de començar el tractament volen saber què menges per sopar [i no pas sopes]. Si vols més informació, posa't en contacte [o contacta] amb nosaltres [i no pas contacta'ns].

  Personals o impersonals, pronominals o no

S'ha de tenir en compte si un verb és personal, és a dir, té subjecte, o impersonal, no en té, i si és pronominal o no (tota una sèrie de verbs de moviment no són pronominals: caure, sortir, passar, pujar, baixar, etc.). Treballant tan de pressa només hi ha temps de fer la feina per sobre i malament [i no pas dóna temps]. Si voleu solucionar aquest assumpte, passeu pel centre de suport que tingueu més a la vora [i no pas passeu-vos]. Han pujat al cotxe que els esperava i han fugit ràpidament [i no pas S'han pujat]. Ha acompanyat a la clínica un vell que ha caigut [i no pas s'ha caigut]. Diu que mai no ha trobat cap polític pel carrer [i no pas s'ha trobat]. Quan té mal de ventre no li passa amb res [i no pas se li passa]. Mai no m'ha passat pel cap de fer-ho així [i no pas se m'ha passat]. Hem de ser capaços d'adonar-nos dels errors que podem trobar quan llegim un llibre escrit massa de pressa [i no pas ens podem trobar]. En situacions així va bé saber fer l'orni [i no pas fer-se l'orni]. Ha quedat glaçat quan ha sabut la notícia [i no pas S'ha quedat].

  Verbs coordinats

Ha de quedar reflectit el tipus diferent de complements d'alguns verbs coordinats, sense que l'expressió resulti forçada: ja es consideren correctes les construccions pujar i baixar de l'autobús, anar i tornar a peu del restaurant, entrar i sortir de casa, etc.). Us animem a gaudir dels diversos espais i serveis que us ofereix la nostra pàgina web i a participar-hi [i no pas gaudir i participar dels diversos espais i serveis que us ofereix la nostra pàgina web]. Ara us explicarem els passos per a buscar documents electrònics interessants i tenir-hi accés [i no pas buscar i tenir accés a documents electrònics interessants]. Una tasca molt important és detectar programes de doctorat internacionals i contactar-hi [i no pas detectar i contactar amb programes de doctorat internacionals]. Aporten rapidesa a l'hora de visualitzar planes estàtiques i navegar-hi [i no pas visualitzar i navegar amb planes estàtiques]. Aquest curs s'adreça a llicenciats i professionals del periodisme que treballin en el periodisme digital o hi orientin la seva carrera professional [i no pas treballin o orientin la seva carrera professional cap al periodisme digital]. Ja podeu accedir a les biblioteques d'altres universitats i demanar-hi documents en préstec [i no pas accedir i demanar documents en préstec a les biblioteques d'altres universitats]. Són instruments per a conèixer les fonts de documentació europea i poder-hi accedir [i no pas conèixer i poder accedir a les fonts de documentació europea].

  Verb + amb

Hi ha una sèrie de verbs als quals s'afegeix impròpiament la preposició amb, cosa que fa que esdevinguin incorrectes (complir amb, consultar amb), que s'agafi una construcció forastera (poder amb, atrevir-se amb) o que es canviï el sentit d'una de catalana (fer-se amb, quedar-se amb, acabar amb). En alguns casos simplement s'ha de treure la preposició, ja que són verbs transitius; en altres, s'ha de canviar l'estructura de la frase. Complirà totes les obligacions del contracte d'arrendament [i no pas Complirà amb]. L'han ascendit malgrat que no ha complert l'obligació que tenia [i no pas ha complert amb]. Abans de consultar [o fer consultes a] la secció d'informàtica, mireu el manual [i no pas consultar amb]. Hi ha gent que vol sortir perquè no aguanta [o resisteix] l'espectacle [i no pas pot amb]. No pot dominar les criatures [i no pas pot amb]. Aquest ocell planta cara als més grossos i tot [i no pas s'atreveix amb els]. Si voleu seguir aquest curs, serà necessari que us proveïu d'un recull de jurisprudència [i no pas us feu amb un. Fer-se amb algú vol dir 'tractar-s'hi']. Hi arriben en secret per apoderar-se de l'arc i les fletxes d'Hèracles [i no pas fer-se amb]. Han aconseguit dues entrades per al concert de diumenge [i no pas S'han fet amb]. Jo em quedo els segells que no tinc i et dono els altres [i no pas em quedo amb. Quedar-se amb és correcte quan amb introdueix un complement de companyia: Es queda amb l'avi]. Una estafa de 900 milions acaba amb una pena de cinc anys [correcte: manera d'acabar]. Només la compensació de les hores treballades pot posar fi al [o eliminar el] descontentament dels treballadors [i no pas acabar amb el]. No hi ha una voluntat política decidida d'eradicar [o posar fi a] la misèria que prolifera [i no pas acabar amb].

  Perífrasis verbals

Hi ha moltes perífrasis correctes (reiterativa, tornar a + infinitiu: Ja torna a ploure; durativa o repetitiva, anar o estar + gerundi: Ells van fent; Tot el dia s'estan barallant; continuativa, continuar + gerundi: Tu continua treballant; etc.), a les quals aquí no es farà referència perquè ja se solen utilitzar correctament. Només es farà referència a les que solen presentar dificultat per interferència del castellà o altres llengües. Estar + gerundi S'ha de tenir en compte que la perífrasi estar + gerundi vol dir reiteració o acció duradora, estat, i no pas verb en present i prou, com ara es fa sovint incorrectament per influència de l'anglès. Ja sabem que el món canvia [i no pas està canviant]. Quan defensem aquest model d'aprenentatge, ja sabem a què ens referim [i no pas ens estem referint]. La nostra universitat dedica tots els esforços a la formació d'una comunitat [i no pas està dedicant]. És important que aixequem els ulls del que fem cada dia [i no pas estem fent]. En aquest discurs sovint es confon la necessitat amb la ganduleria [i no pas s'està confonent]. És interessant preguntar-se què pensen els altres [i no pas estan pensant]. Canviaran el programa perquè aquest ja cansa els espectadors [i no pas està cansant]. M'ha fet saber que la seva feina augmenta cada dia [i no pas està augmentant]. Les noves tecnologies de la informació es van incorporant a totes les esferes de la universitat [i no pas s'estan incorporant]. Milers de timoresos tornen [o van tornant] a casa seva espontàniament [i no pas estan tornant]. Estan satisfetes de la seva proposta, que ara estudien [o és estudiada] al departament directiu [i no pas està essent estudiada]. Ara els estris recollits es classifiquen [o són classificats] per utilitats [i no pas estan essent classificats]. Verb + gerundi o participi No són correctes les perífrasis venir + gerundi (per a expressar durada) o venir + participi, sinó que s'han de fer amb el temps de verb conjugat i prou, i en tot cas expressar la durada amb un adverbi o una locució adverbial, en el primer cas, i amb una construcció diferent, en el segon. Es tracta d'una nova concepció del que fins ara era una secretaria acadèmica [i no pas venia essent. Un gerundi al costat de venir indica la manera de venir: Ve saltironant]. És un premi que es concedeix des de fa deu anys [i no pas es ve concedint]. El grau d'assistència a una classe no el determina [o és determinat per] la importància dels temes que s'hi expliquen [i no pas ve donat per]. El resultat final és producte del plantejament inicial [i no pas ve donat pel]. Perífrasi d'obligació La perífrasi d'obligació es construeix amb haver de + infinitiu i a vegades, si és impersonal, amb caldre + infinitiu (però sense abusar-ne perquè aquesta darrera construcció té més un matís de necessitat). No són correctes les perífrasis *tenir que o *haver-hi que + infinitiu. També és incorrecta amb el sentit d'obligació o necessitat la construcció ser precís, en comptes de la qual s'ha de fer servir ser necessari o caldre. Qui vulgui seguir aquest curs ha de tenir un ordinador potent [i no pas té que tenir]. S'ha de tenir en compte que aquest terreny és molt àrid [i no pas Hi ha que tenir]. Per a poder entrar al web esmentat és necessari tenir una contrasenya [i no pas és precís]. Perífrasi de probabilitat La perífrasi de probabilitat es construeix amb deure + infinitiu (en present, passat o futur segons el temps a què es refereixi). No és correcte fer servir el futur per a expressar probabilitat en el present o el condicional per a expressar-ne en el passat, com fa el castellà. Aleshores, com deveu recordar, hom va posar el crit al cel [i no pas recordareu]. Anem-hi, que ja deuen haver acabat de sopar [i no pas hauran acabat]. Aquest tema el devien començar l'any passat [i no pas començarien ni deurien començar]. Deixant a part la probabilitat, tampoc no és correcte el futur en comptes de la perífrasi poder + infinitiu. Com podeu veure, encara no hem aconseguit de superar la mala situació [i no pas veureu]. Perífrasi d'imminència La perífrasi d'imminència és estar a punt de o estar per + infinitiu i no pas anar a + infinitiu [el verb anar indica moviment i no serveix per a significar imminència; sí que és correcte en passat, però en realitat llavors més que imminència indica conat, intent, temptativa: Anava a marxar quan va arribar tothom]. Una altra manera d'expressar imminència és amb un adverbi (ara, de seguida, etc.) i el verb conjugat, en present o en futur. Si la vols veure, afanya't, que està a punt de marxar [i no pas va a marxar]. De seguida comencem [o començarem], no us impacienteu [i no pas anem a començar]. Anar a + infinitiu No és correcte fer servir la perífrasi anar a + infinitiu volent significar poder + infinitiu o futur ni en comptes d'un condicional que expressa intenció en el passat o futur en el passat. Aquesta vegada no podíem deixar de felicitar-te per l'èxit que has tingut [i no pas anàvem a deixar]. Com ho puc fer [o ho faré] si no m'hi ajuda ningú [i no pas vaig a fer-ho]? Va dir que, després de tot el que havia vist, no els creuria més [i no pas anava a creure]. La vídua del cantant assassinat havia marxat cap a Xile el dia abans de la detenció sense sospitar què passaria [i no pas anava a passar].

  Gerundi

El gerundi és la forma no personal del verb que té valor adverbial. Ús correcte És correcte quan indica una acció simultània o anterior a la del verb principal, cas en què la frase del gerundi es pot anteposar a la principal sense que canviï el significat. Escombra l'entrada bellugant-se sense parar. Sempre tindran mal de ventre, menjant tan de pressa. Ens podem trobar sortint del concert. Feu-nos saber la vostra opinió telefonant a l'entitat. Ús incorrecte És incorrecte quan indica una acció posterior a la del verb principal, tant si expressa coordinació com si expressa conseqüència o finalitat, cas en què no es pot anteposar la frase de gerundi sense que canviï el significat. Van fer molta propaganda de la pel·lícula i van aconseguir que hi hagués un gran nombre d'espectadors [i no pas aconseguint]. El sistema de gestió de canvis a la xarxa telefònica va fallar i el procés va quedar afectat [i no pas quedant el procés]. El pla docent unifica metodològicament la matèria i la temporitza, de manera que fa possible que l'estudiant s'organitzi [i no pas fent possible]. S'ha de saber quina configuració és la més adequada per a l'equip informàtic que es té, de manera que garanteixi [o perquè garanteixi] un treball correcte [i no pas garantint]. També és incorrecte quan fa d'adjectiu d'un nom. Un estudiant emet un polèmic missatge al fòrum en què critica les intervencions que hi ha i les titlla de pedants [i no pas criticant les intervencions que hi ha i titllant-les]. Si heu canviat d'adreça, cal que ens feu arribar un missatge amb indicació de [o en què indiqueu] les noves dades [i no pas indicant]. Són uns estudis no presencials que combinen el caràcter tècnic i l'artístic, en els quals es destaca el pes que es dóna al component d'organització i gestió [i no pas destacant]. Demanen una sol·licitud adreçada al vicerector en què s'exposin els estudis que s'han fet [i no pas exposant]. Apareix un missatge que indica [o en què s'indica] que no es pot fer cap còpia del document [i no pas indicant]. Essent/Sent Independentment de la forma d'infinitiu del verb ser (o ésser) que es faci servir, al gerundi val més utilitzar la forma essent, atès que l'altra possible, sent, com que coincideix amb una forma del verb sentir, en alguns contextos pot fer llegir malament una frase, d'entrada, o fer-la ambigua. Essent la remor de les onades persistent… [Si hi posem la forma Sent, es podria entendre com la tercera persona del verb sentir i fer llegir la frase malament]. [En una entrevista] Ser candidat d'aquest partit a l'Hospitalet és com anar a l'escorxador? / - No. És una satisfacció i un honor. M'ho passo molt bé, essent-ho [sent es podria entendre com el gerundi del verb ser i com l'imperatiu del verb sentir]. Tot + gerundi Com diu el diccionari, l'adverbi tot anteposat a un gerundi emfasitza la idea de simultaneïtat o la d'oposició. Per tant, s'ha d'evitar l'abús que es fa actualment d'aquesta construcció, amb la falsa idea que és més genuïna, i reservar-la per als casos en què es vol posar èmfasi en la simultaneïtat o l'oposició i prou. Tot fent el sord, sempre se'n surt [correcte]. No se solucionen pas els problemes fugint d'estudi [i no pas tot fugint]. Toquen el piano posant-hi molt d'èmfasi [i no pas tot posant-hi]. Menjant tan a poc a poc no hi ha perill que se't posi res malament [i no pas Tot menjant]. Tot i + gerundi S'ha de substituir la construcció incorrecta tot i + gerundi per gerundi + i tot o tot i + infinitiu. Havent plegat d'estudiar jove i tot [o Tot i haver plegat d'estudiar jove], no va perdre l'interès de saber [i no pas Tot i havent plegat d'estudiar jove]. Tractant-se d'una qüestió personal i tot [o Tot i tractar-se d'una qüestió personal], pensem que pot ajudar altra gent [i no pas Tot i tractant-se d'una qüestió personal]. Aquestes medecines, tot i ser beneficioses per a algú [o essent beneficioses per a algú i tot], no és recomanable vendre-les lliurement [i no pas tot i essent beneficioses per a algú].

  Temps i modes verbals

S'ha de tenir en compte una sèrie de canvis de temps i de modes verbals, per vulgarisme o per influència forastera, que afecten la correcció de la llengua. Cal fixar-se en els següents: Perfet d'indicatiu No s'ha de fer servir el perfet d'indicatiu, que indica acció acabada, en comptes de l'imperfet, que no indica si l'acció és acabada i, en canvi, posa èmfasi en la continuïtat, ni en comptes de l'indefinit. En néixer aquests quatre nens pesaven entre 950 grams i 1,300 quilos [i no pas van pesar]. L'autor recrea en la seva última obra el que podien pensar alguns dels personatges del temps de Jesús que no apareixen a la Bíblia [i no pas van poder pensar]. Va fer testament a favor del parent que li era més pròxim [i no pas va ser]. Actualment la paraula universitat ja no evoca, si és que alguna vegada ho ha fet, el mateix concepte en tots els membres de la comunitat universitària [i no pas va fer]. No s'ha de fer servir el perfet d'indicatiu en comptes del plusquamperfet per a expressar una acció anterior a una altra d'expressada en perfet d'indicatiu. A l'acte de graduació, del juliol del 1999, també hi van ser presents els estudiants del curs que s'havien graduat el mes de juny del 1998 [i no pas es van graduar]. Finalment van començar les obres que s'havien aprovat feia quatre anys [i no pas es van aprovar]. Present d'indicatiu No s'ha de fer servir el present d'indicatiu en comptes del futur quan es fa referència a una acció futura sense que hi hagi una anticipació imaginària dels fets. Avui és divendres? Doncs ens veurem dilluns [i no pas veiem]. Diuen que l'any vinent començarà una universitat nova [i no pas comença]. Hem de solucionar aquest assumpte, però ara pleguem. Quan tornem de vacances hi pensarem [i no pas pensem]. Sabent que tens aquest disc, un dia te'l demanaré [i no pas demano]. Plusquamperfet de subjuntiu No s'ha de fer servir el plusquamperfet de subjuntiu en comptes del condicional compost en l'oració principal d'una subordinada condicional, encara que la subordinada no sigui explícita. Si hagués sabut que eren tants, no hauria vingut [i no pas hagués vingut]. No haurien aconseguit guanyar si haguessin estat sincers [i no pas haguessin aconseguit guanyar]. Com hauries contestat la pregunta abans d'estudiar això [i no pas haguessis contestat]? Amb el temps que ens havien concedit no hauríem pogut exposar ni les idees més bàsiques [i no pas haguéssim pogut exposar]. Subjuntiu No s'ha de fer servir el subjuntiu, que designa una acció o estat no real, en comptes de l'indicatiu, en frases independents que expressen dubte o suposició o que són exemplificadores. És clar que hi has d'anar: probablement compta amb tu per a arranjar-ho tot [i no pas compti]. Potser es quedaran fins més tard [i no pas es quedin]. Possiblement estrenaran la pel·lícula aviat [i no pas estrenin]. Prohibiran menjar un cert tipus d'animals, com poden ser conills, oques o ànecs [i no pas puguin ser]. Infinitiu No s'ha de fer servir l'infinitiu en comptes de l'imperatiu per a expressar ordres (o el subjuntiu per a les ordres negatives). Per a obtenir més informació d'aquest tema, vegeu l'apartat 5 [i no pas veure]. Heu de fer clic al botó de l'esquerra de la pantalla (vegeu el gràfic adjunt) [i no pas veure]. No us assegueu a l'herba [i no pas asseure's].