 |
|
En general, les reflexions que us presentem en aquestes pàgines són un petit extracte del llibre d'Imma Amadeo i Jordi Solé Curs pràctic de redacció (1996), que us recomanem.
Ens hem d'aturar en tres moments del procés de redacció per a ordenar una mica les idees.
- Abans d'escriure
- Mentre escrivim
- Després d'escriure
|
 Abans d'escriure
|
|
És convenient que ens preguntem sobre la situació comunicativa que establim: a qui escric, sobre què escric, per què escric i com vull escriure.
- A qui escric? Identificar el receptor del document ens permetrà establir, segons la relació que hi tinguem, el grau de formalitat que farem servir i, en correspondència amb aquest grau, el tractament (tu, vosaltres, vostè o vós), les fórmules de salutació i, si escau, la variant segons l'àmbit social del receptor.
- Sobre què escric? Hem de pensar què volem dir, el contingut del missatge, i recollir les idees que tinguem. D'acord amb el tema, haurem de tenir en compte de triar la fraseologia específica i les expressions i mots que farem servir, tenint present que han d'estar en concordança amb el grau de formalitat que hem establert.
- Per què escric? És important determinar el propòsit de la comunicació, analitzar la circumstància que ens porta a escriure i què esperem obtenir amb el text. L'objectiu (la funció) condiciona el tipus de text que redactarem (una carta, una convocatòria de reunió, un informe...).
- Com vull escriure? Per acabar, cal que seleccionem les idees que ens interessen més i que establim l'ordre en què les presentarem.
|
Mentre escrivim
|
|
Perquè un text sigui entenedor, bàsicament ha de tenir les idees que s'hi tracten ben estructurades i ha de ser redactat fent servir un llenguatge clar i precís.
Com a norma general hem de dir que a cada paràgraf correspon una idea, tot i que de vegades per a expressar idees complexes cal més d'un paràgraf i, al contrari, de vegades en un mateix paràgraf introduïm més d'una idea que desenvolupem a continuació.
Partint d'aquestes premisses hem de tenir en compte els aspectes següents:
- Adequació de les paraules a la situació comunicativa d'acord amb el que ja hem dit abans, de triar les expressions i la fraseologia específica en relació amb el grau de formalitat.
En la publicitat de la campanya d'accés a la UOC, en lloc de dir:
Els estudiants dels grups pilot de la UOC no poden cursar dos estudis ensems.
direm:
Els estudiants dels grups pilot de la UOC no poden cursar dos estudis alhora.
Ensems no s'utilitza d'una manera espontània, sinó que només es considera adequat en textos literaris o que tinguin un grau de formalitat molt elevat.
- Claredat, que aconseguirem triant paraules i expressions d'ús corrent i construccions sintàctiques que facilitin la comunicació amb el receptor. Evitem, doncs, de farcir el text de sigles, de tecnicismes o d'estrangerismes, sempre tenint en compte el registre de llengua que fem servir. Si ens cal utilitzar algun mot o alguna sigla que pensem que el públic a qui ens adrecem probablement no coneix, és recomanable explicar què significa.
Hem fet servir l'expressió "registre de llengua", seria recomanable afegir-hi una petita explicació:
Evitem, doncs, de farcir el text de sigles, de tecnicismes o d'estrangerismes, sempre tenint en compte el registre de llengua que fem servir (la variant funcional de la llengua que es defineix segons el grau de formalitat, l'especificitat del tema de què es parla, etc.).
- Precisió, que aconseguirem fent que cada paraula reflecteixi, tant com sigui possible, la realitat a què es refereix. Cal buscar la paraula més escaient, d'acord amb la situació comunicativa, evitar els tòpics, defugir l'ambigüitat i evitar d'usar el que podem anomenar "mots multiús", que serveixen per a tot però que tenen un significat massa genèric.
Si diem:
Hem de plantejar el tema dels exàmens,
no queda clar si amb tema ens volem referir a la redacció dels exàmens, a l'avaluació, a la concreció del lloc i l'horari, a la vigilància dels estudiants mentre s'examinen o a què.
Si volem dir que tal persona ha dirigit una pel·lícula, hem de fer servir el verb "dirigir" i no "fer", ja que fer també es podria entendre, en aquest context, com a protagonitzar o produir, entre altres coses.
- Concisió, que aconseguirem substituint les expressions i construccions sintàctiques estereotipades que ens sembla que "sonen bé" o que "queden més bé" per la naturalitat, la claredat i la precisió.
Hem de dir:
fer una reunió de caps d'àrea en lloc de fer una reunió a nivell de caps d'àrea;
convocar places de... en lloc de fer la convocatòria de places de...;
tramitar una sol·licitud en lloc de procedir a la tramitació d'una sol·licitud.
La suma d'aquests aspectes dóna com a resultat un text amb cohesió i, per tant, entenedor.
Així, doncs, quan s'escriu s'ha d'aconseguir una redacció clara, ordenada, ben travada, concisa, sense elements innecessaris, que recarregarien el text i el farien artificiós. A més, la frase ha de contribuir a fer una llengua autèntica, allunyada de models forasters; per això és important que tingueu en compte els punts següents sobre redacció i construcció de la frase.
També ens ajudarà a aconseguir una bona redacció evitar les repeticions innecessàries, tant d'idees com de famílies de paraules, que denoten la pobresa del llenguatge (acordar un acord, autocontrol de si mateix, etc.), i les ambigüitats.
Sovint les ambigüitats són el resultat d'una mala ordenació dels diversos elements que formen la frase, per la qual cosa donem preferència a l'ordre neutre de la frase (subjecte-verb-complements) enfront de la dislocació dels elements que la componen i procurem de fer servir adequadament els connectors.
Hem de dir:
Es necessita una persona seriosa per a atendre el telèfon a la tarda.
I no:
Es necessita gent que sigui seriosa per la tarda per a atendre el telèfon.
|
Després d'escriure
|
|
Una vegada hem acabat de redactar el text, cal avaluar el que hem escrit, modificar el que calgui per a millorar-lo i adequar-lo a allò que volem comunicar, és a dir, cal que el revisem.
La revisió del text s'ha de fer amb la perspectiva del contingut, la gramatical i la de les convencions.
- Pel que fa al contingut, hem de comprovar l'adequació del text al grau de formalitat, a la funció a què respon, etc.; que la informació que s'hi dóna sigui completa i reflecteixi exactament el que volem dir; que les idees o subtemes estiguin ben estructurats i cohesionats, i que el text sigui clar i precís.
- Des d'un punt de vista gramatical, hem de comprovar la correcció ortogràfica, morfològica, sintàctica i lèxica del text. Una eina que ens pot ajudar a solucionar alguns d'aquests problemes és el corrector ortogràfic.
- Quant a les convencions, hem de revisar que hi haguem aplicat correctament qüestions formals, com ara majúscules i minúscules, format del document (informe, acta, conveni…), separació entre paràgrafs, etc.
|
|
