 |
|
En qualsevol document administratiu hem de tenir en compte diversos aspectes pel que fa al tractament.
D'una banda, hem de triar l'opció més escaient al tipus de document que es redacta pel que fa al tractament de l'emissor -qui redacta el document- i al del receptor o destinatari -a qui s'adreça. Cal, però, ser coherents amb la tria que es fa i mantenir el mateix tractament i les concordances amb els verbs i els pronoms al llarg de tot el text.
D'altra banda, pel que fa al tractament protocol·lari, hem de tenir present que la tendència actual és limitar-ne l'ús, ja que no s'adiu amb l'estil planer i democràtic de les comunicacions administratives. Només es fa servir en documents protocol·laris, en actes solemnes i en comunicacions amb un grau elevat de formalitat.
Així mateix, no hem d'oblidar que el tractament de cortesia propi del català és el de Senyor o Senyora. Habitualment el fem servir en els encapçalaments de cartes, convocatòries..., com a fórmula de salutació, etc. Amb tot, hem d'evitar abusar-ne dins del text, sobretot en documents com ara les actes, en què l'ús reiterat d'aquesta forma de cortesia per a referir-nos a terceres persones no s'adiu amb el dinamisme i la naturalitat que han de caracteritzar aquest tipus de documents.
|
 Tractament de l'emissor
|
|
La persona que escriu el document pot referir-se a ella mateixa de diverses maneres:
- 1a. persona del singular (jo): és el tractament més habitual en la redacció de documents administratius. Comporta un estil més directe i la individualització de l'emissor; d'aquesta manera es poden distingir les accions, opinions, decisions, etc. pròpies de la persona que redacta de les de l'entitat de què forma part, que s'expressen en 1a. persona del plural.
- 3a. persona del singular (ell/ella): l'ús d'aquest tractament comporta el distanciament de l'emissor envers el receptor i redueix la importància de la relació personal entre tots dos. Actualment aquest tractament només es fa servir en la redacció de les actes i en els saluda, document de caràcter protocol·lari l'ús del qual s'ha restringit.
- 1a. persona del plural (nosaltres): s'usa en els documents en què predomina el valor de l'entitat, departament o centre des del qual es tramet.
Cal, però, ser coherents amb la tria que es fa i mantenir el mateix tractament i les concordances amb els verbs i els pronoms al llarg de tot el text.
|
Tractament del receptor
|
|
La persona a qui s'adreça un document pot rebre diversos tractaments:
- 2a. persona del plural (vós): és el tractament tradicional en el llenguatge administratiu català. Indica una relació en què es combinen l'afecte i el respecte entre l'emissor i el receptor. Aquest tractament, però, pot tenir per a algunes persones una connotació arcaïtzant i els pot representar una certa incomoditat a l'hora de fer servir la forma de subjecte vós.
Malgrat això, comporta un avantatge important enfront del tractament de vostè pel fet que evita la necessitat de distingir formes masculines i femenines (saludar-vos en lloc de saludar-lo/la) i, alhora, evita les ambigüitats que es poden produir en cas que el redactor faci servir la 3a. persona del singular per a referir-se a ell mateix.
- 3a. persona del singular (vostè): actualment aquest tractament és el més habitual en les relacions fora de l'Administració. Indica una relació molt respectuosa entre la persona que escriu i la que rep el document.
- 2a. persona del singular (tu): és el tractament propi de les persones unides per una relació íntima, d'amistat o companyonia; és, doncs, el més cordial i informal de tots. Per aquest motiu no és el més adequat per al llenguatge administratiu, ja que denota un grau elevat d'informalitat. Amb tot, hem de dir que l'aplicació en l'àmbit administratiu de les noves tecnologies de la comunicació, concretament el correu electrònic, en què les relacions entre emissor i receptor són més directes, fa que el tractament de tu sigui el més habitual i, alhora, el més natural en aquest tipus de comunicacions.
Cal, però, ser coherents amb la tria que es fa i mantenir el mateix tractament i les concordances amb els verbs i els pronoms al llarg de tot el text.
|
|
