Hi ha uns usos verbals d'aparició freqüent en el llenguatge administratiu i jurídic. En general, els altres llenguatges d'especialitat no presenten comportaments verbals específics.


  El present


En català, igual que fa el francès, s'utilitza habitualment el present en la redacció de normes, fet que contrasta amb la tendència del castellà de fer servir el futur, sovint amb un valor afegit d'obligació.

Es considera preferible que el text es llegeixi sempre des de la perspectiva de present i d'actualitat del lector o l'usuari i no des de la perspectiva de futur del redactor respecte al moment de l'aprovació.


  El futur


Com ja hem esmentat, en castellà el temps en què es redacten les normes és el futur, un futur que sovint aporta el valor d'obligació. Aquest ús del futur pot arribar a crear dificultats d'interpretació entre la simple referència a fets futurs o el valor prescriptiu.

En català, en canvi, no hem de fer servir el futur en les expressions d'obligació, sinó que l'hem de substituir per la perífrasi d'obligació (haver de + infinitiu).


  El gerundi


Darrerament s'ha estès un ús especificatiu del gerundi, el que s'anomena gerundi del BOE i gerundi francès, que convé evitar. Així mateix, cal tenir en compte que tampoc no són correctes els gerundis de posteritat o de conseqüència.



 El present
 El futur
 El gerundi